Gaintus 2009.

Celler Heretat Mont-Rubí

D.O. Penedès

De color grana amb una llàgrima lenta i gruixuda, aquest vi negre 100% sumoll ens mostra els seus encants. Aromes de fruites vermelles, maduixes, cireres madures. Fulles seques, balsàmics, pebre negre, torrats, vernís, closca de coco i tocs minerals amb influències de terra fosca seca.

A la boca és elegant, un punt secant. Records de cireres i prunes madures. Bona acidesa i un post gust llarg.

Anna Roig i l'Ombre de ton chien :: Corro sota la pluja ::

Masia Freyé Parellada/Muscat 2012

Celler Domènech Vidal

D.O. Penedès

D’un tímid color groc , brillant i lleuger a la copa, aquest vi blanc és un reflexa d’allò que poden donar les dues varietats que porta. Aromes plens de frescor, florals de gessamí i roses. 
Fruitats que van del litxi i del raïm passant per la pinya, poma granny smith i la llima. 
Al tastar-ho notem una entrada golosa, agradable, un comportament dolcenc/àcid a la vegada que fan que sigui molt seductor. El gust de poma destaca per sobre de la resta. Finalitza el seu recorregut amb un post gust semi llarg.

Els Catarres  ::Vull estar amb tu::

Giné rosat 2010

Celler Buil&Giné

D.O.Q Priorat

Aquest vi rosat de color cirera blanquilla amb records de papaia, ens obsequia amb coneguts aromes de fruits vermells. 

Maduixes, gerds, cireres i infusió d’hibiscus. Destaquen també aromes de roses vermelles i de flor de til.lers ( tant reconeixibles ens els carrers de les ciutats en el mes de juny ).                                                                                                                           

Amb una entrada en boca fresca però potent, el gust de les fruites vermelles acompanyen un recorregut  untuós i golós.

Un final agradable que convida a fer una altra copeta.

Russian Red :: The Sun, The Trees ::

Blanc dels Aspres criança 2008

Celler Vinyes dels Aspres

D.O. Empordà

De color groc que recorda les espigues del blat i amb un moviment elegant a la copa, aquest blanc amb criança ens dona una interessant diversitat d’aromes. 

Trobem fruita madura, poma golden, papaia i préssec. Tocs de pastisseria, mantega, i un aroma molt divertit i ràpidament identificable com és el dels pastissets anomenats borrachitos, aquell típus de coca/magdalena molt sucosa, tendre amb una aportació de licor i a vegades amb una base de xocolata negra.

Frescura i golositat estableixen un equilibli atractiu quan el tastem, camina per la boca aportant cremositat i ens avança que tindrà un final amb memòria que convidarà a un altre tast tot seguit.

els Pets :: El que val la pena de veritat ::

Martí Fabra selecció vinyes velles 2007

Celler Martí Fabra

D.O. Empordà

Color cirera intens amb un reflex granatós. Aquest vinyes velles de garnatxa i samsó ens sorprent gratament per la seva potent mineralitat, aromes intensos de tinta xinesa, pissarres i punta de llapis. Rera apareixen notes de fruites vermelles madures arribant al punt de confitura i un polsim especiat ( pebres).

Una entrada en boca refrescant i potent a la vegada, maduresa i certa sequetat que no influeix en aconseguir un final agradable i llarg.

Inspira :: Onades de nit ::

Suriol brut nature

Cellers de Can Suriol del Castell S.L.

D.O. Cava

Aquest cava de color groc pàlit ens transmet aromes fresques cítriques, de pell de clementina, aromes florals com és el cas de la flor de taronger ( azahar ) i  gessamí.  Al moment de tastar-ho notem frescor, amb un pas per boca elegant i un final llaminer que no deixa indiferente. 

Manel :: Aniversari ::

Belén Segarra & vi rosat de garnatxa negre.

De la mateixa manera que d’un vi rosat de garnatxa  es pot dir que és fresc, golós, ple de fruitositat i en molts casos amb una personalitat que no deixa indiferent, les creacions de Belén Segarra es podrien descriure amb els mateixos adjectius.

Aquesta jove il.lustradora de Castelló ens introdueix amb les seves creacions, en un món on l’inocència i la dolçor imaginativa s’assocíen  amb fragilitat, una forta personalitat i punts de melancolia que arrodoneix amb petits contes.

Les seves il.lustracions son un barreja de color, natura, figures geomètriques, retats i d’altres detalls joganers comparables a la suma d’aromes i gustos de diferents fruitetes vermelles (maduixetes, gerds, mores…) que trobem en un vi i que confeccionen el seu bouquet.

Tal i com fa l’enòleg a l’hora de macerar les pells del raïm per aconseguir la tonalitat desitjada d’un vi, Belén Sagarra incorpora en molts dels seus personatges uns pómuls rosats més o menys pujats de color.

En tot moment juga a trobar l’equilibri amb una bona aportació de frescura. Potència i personalitat a l’hora que l’anem descubrint. Amb un record final interessant i sobretot desitjable. En poques paraules, amb ganes de fer un altra tastet de la seva obra.

Josep Sucarrats.

::Que és per a tu el vi?

No és només una beguda. Per a mi el vi és la terra i les persones que el fan, però amb el que més l'identifico és amb el menjar i la gent amb qui el comparteixo. Quan encertem un vi en un àpat o en qualsevol trobada d'amics, el vi passa a formar part del bon record.

::De quina manera et vas començar a interessar pel món del vi?

Vaig néixer en un celler. La meva família ha conreat vinyes des de fa segles. Sempre he vist la verema, he vist fer vi i he vist beure vi. De tota manera, no va ser fins entrats els 20 anys que vaig descobrir que el vi com a bona companyia a la taula.

::El moment més curiós viscut a l’entorn del món del vi...

Recordo, és clar, quan era petit i amb els meus germans aixafàvem el raïm amb els peus. Ara aquest procés ja està mecanitzat.

::Quina és la teva/es DO catalana preferida?

Quines ganes de comprometre'm! Jo he nascut a la DO Penedès, i estic enamorat de molts dels seus paisatges i dels nous vins que hi fan els petits cellers, més arrelats al territori, més singulars. També m'agraden uns quants cellers de la Terra Alta (que no ho tenen fàcil), l'actitud (i els resultats) de la DO Montsant i l'exemple de recuperació d'un territori vinícola que ha suposat la DO Pla de Bages.

::Ets de mono varietals o de cupatges?

Cal triar això? No m'hi guio mai. És cert que un mono varietal d'una varietat que no conegui em resulta molt curiós, però mai no em negaria a cupatges que donen resultats imprevistos.

::Quina és la teva varietat preferida?

Aquí seré clar i català: la garnatxa blanca, la que més reivindico i més em sorprèn positivament darrerament. M'hi sento identificat, segurament perquè pertany als paisatges que estimo.

::A l’hora d’escollir un vi t’interessa saber si és de producció ecològica?

No determina la meva elecció, però valoro el que suposa aquest factor.

::Per cert, creus que el món vi és tancat?

Si més no, a vegades ha estat una mica críptic. Ha parlat amb un llenguatge només compartit per connaisseurs, cosa que l'ha allunyat del gran públic, que s'ha sentit cohibit i aclaparat. I, si bé es fantàstic saber-ne molt, en el fons, el vi també és per gaudir-lo desacomplexadament.

::Un vi, una cançó i la imatge que et ve al cap (paisatge, objecte, etc...).

Una garnatxa blanca del Llenguadoc, assegut en una terrassa del port de Sète, un capvespre d'estiu, mentre sona "Le vin", de Georges Brassens.

Ada Parellada

::Que és per a tu el vi?

Per a mi el vi és compartir, és moment de descans, és història, és cultura i és vida. El vi és una part importantíssima de la nostra vida i, sobretot, de la nostra vida en comunitat.


::De quina manera et vas començar a interessar pel món del vi?

Sempre hi ha hagut vi a casa meva. La meva mare ens esperonava a tastar-ne. I ens “educava” a beure vi de manera conscient, cultural, com a part important de la nostra educació gustativa, i mai com a eina. La mare deia “el vi no s’ha de fer servir, s’ha de gaudir”, en el sentit que mai no havíem de beure per divertir-nos, ni per desinhibir-nos, sinó perquè és molt saborós i ideal per complementar un àpat de festa

::El moment més curiós viscut a l’entorn del món del vi...

L’anècdota també em remet a la meva mare. Era molt divertida. Quan érem molts a taula, ella considerava que no hi havia prou “serenor” ni prou “litúrgia” per degustar bons vins, però ella volia beure bon vi, de manera que tenia una estratègia: prop d’on seia ella hi havia una ampolla de Marqués de Riscal. I, per exemple, a la zona de la taula on sèiem el jovent (nosaltres som 7 germans i si hi havia cosins o amics ens ajuntàvem una multitud) també hi havia una ampolla de Marquès de Riscal....però reomplerta de vins més econòmics! Era la pera! D’aquesta manera tots bevíem el mateix, o ens semblava que bevíem el mateix....

::Quina és la teva/es DO catalana preferida?

El meu germà gran està casat amb una dona filla de Capçanes. Sempre han fet vi, i ara el meu nebot s’hi està dedicant. No tinc cap preferència de DO, perquè considero que totes tenen una personalitat i un reconeixement merescut, però arran del treball del meu nebot a Capçanes m’he aficionat moltíssim als MONTSANT.

::Ets de mono varietals o de cupatges?

Mai m’ha importat aquesta dada, de fet tot m’interessa. Sobretot m’interessa el relat, les històries i les propostes conceptuals dels elaboradors, més enllà de si s’han decidit per monovarietal o per un cupatge.

::Quina és la teva varietat preferida? 

La Parellada!! És broma, perquè precisament la Parellada és una varietat molt suau, i jo no ho sóc gaire! Per a mi, un ull de llebre sempre és una aposta segura. Potser és la varietat que més identifico. També m’agrada molt el syrah, tot i que ara segur que ja està passat de moda...perquè amb això de les varietats hi influeixen molt les modes, i de cop agrada més una varietat que d’altra perquè se’n parla més i té més bona fama.

::A l’hora d’escollir un vi t’interessa saber si és de producció ecològica? 

No gaire....


::Per cert, creus que el món vi és tancat?

No tinc aquesta percepció. Potser una mica snob sí que és, amb tots els atributs que hi descobreixen a cada glop, però a mida que em faig gran, i potser per això, tant m’és si no hi sé trobar el perfum d’anís de marge. Bec el què m’agrada i ho gaudeixo.

::Un vi, una cançó i la imatge que et ve al cap (paisatge, objecte, etc...).

Un vi blanc tranquil, sense estridències, de l’estil Blanc de Serè, al Priorat, una nit d’estiu, ben tard, al porxo de la casa, asseguda al balancí, sense sabates i amb una banda sonora de jazz ben suau.