Moviments dins la D.O. Montsant

Abans que tot s'alenteixi amb l'arribada de les vacances estivals, ens han arribat dues notícies importants procedents de la Denominació d'Origen Montsant i de dos cellers membres d'aquesta zona vinícola.

Per un cantó podem apreciar com la promoció i el fet de donar a conèixer la DO Montsant dóna resultats. En aquest cas amb el fet que la Napa Valley Wine Academy (NVWA) l'hagi escollit com a objecte d'estudi.

I per una altra banda una notícia molt potent, com és la fusió del Celler Masroig i l'Agrícola de La Serra d'Almos fent que aquest celler esdevingui el més gran de la DO Montsant i de la comarca del Priorat.

Us deixem les notes de premsa d'ambdues notícies.

LA DO MONTSANT OBJECTE D’ESTUDI A LA NAPA VALLEY WINE ACADEMY

La Napa Valley Wine Academy (NVWA) ha afegit la Denominació d’Origen Montsant a les presentacions que actualment es fan per estudiar els vins elaborats a Espanya. La prestigiosa acadèmia busca així conscienciar sobre el territori, els vins i les persones que hi ha darrere de la DO Montsant.

Durant l’últim mes s’han portat a terme diferents activitats formatives amb la intenció de començar a assentar les bases per a un coneixement més exhaustiu de la DO Montsant. Els alumnes de la NVWA han pogut participar d’un webinar conduït per la Master of Wine Bree Boskov, i dos seminaris educacionals, el primer a Napa (Califòrnia) a càrrec de Catherine Bugué, directora de la NVWA, i el segon a Tampa (Florida) de la mà de Jean Cox, professora de l’acadèmia amb més de 12 anys de vinculació amb el món del vi.

Programa d’ambaixadors Montsant

Totes aquestes activitats formatives s’emmarquen dins el programa d’ambaixadors que la Napa Valley Wine Academy ha posat en marxa en col·laboració amb la Denominació d’Origen Montsant, i que tenen com a objectiu final el reconeixement de la DO a nivell internacional.

Des de la NVWA es va fer una selecció prèvia de possibles perfils per al programa d’ambaixadors. Algunes de les persones seleccionades van poder visitar la DO Montsant el passat mes de març en la missió inversa dels Estats Units. A la tornada, van passar unes proves oficials per tal d’obtenir el reconeixement com a ambaixadors Montsant.

Gràcies a aquest programa, la Denominació d’Origen Montsant compta ara amb 6 ambaixadors als Estats Units amb coneixements específics sobre la DO i una bona base per portar a terme nous seminaris formatius. Tots els perfils corresponen a persones reconegudes per la seva labor en l’àmbit de l’ensenyament, i entre ells es troben Catherine Bugué i Jean Cox, responsables d’impartir els dos primers seminaris sobre la DO Montsant que s’han portat a terme a la Napa Valley Wine Academy.

Fusió del Celler Masroig i l’Agrícola de La Serra d’Almos

El passat dissabte, 30 de juny, es va aprovar la fusió del Celler Masroig i l’Agrícola de La Serra d’Almos. Aquesta unió és el resultat d’una sèrie de col·laboracions i treballs que ambdós entitats van iniciar fa uns anys i que, finalment, adaptant-se al curs de la seva història, han decidit fer aquest pas per tal de seguir creixent junts i enfortir encara més la seva posició al mercat.

La unió d’aquests dos pobles veïns, El Masroig i La Serra l’Almos, fan que aquest celler esdevingui el més gran de la DO Montsant i de la comarca del Priorat, i que continuï lluitant per seguir essent un dels cellers de referència dins d’aquesta jove i exitosa denominació d’origen.

“És l’experiència de les dues entitats el que ens farà millorar. Creiem en els nostres productes i estic segur que aquesta unió ens donarà una gran empenta i millora als dos pobles. Tots dos volem treballar per assegurar-nos un futur en millors condicions”, deia Jordi Castellví, president del Celler Masroig.

“És fonamental ressaltar que seguirem brindant el mateix nivell de professionalitat i qualitat de sempre, amb el compromís de buscar constantment l’excel·lència dels nostres productes i serveis”, assegurava Ivan Sales, president de l’Agrícola la Serra d’Almos.

Tant el Celler Masroig (1917) com l’Agrícola de la Serra d’Almos (1963) porten al darrera una història plena de matisos, lluites i victòries. Any rere any el món ha anat canviant i els cellers també. Gustos, modes i tendències de la societat han estat un repte sostingut i ells no han estat aliens a aquests canvis. La visió, sempre humana dels seus viticultors i treballadors, s’ha adaptat a cada canvi del curs de la història, mantenint sempre però les seves arrels i tradicions.

Neix la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”.

Aquesta pretén iniciar un autèntic procés de participació del Pla Territorial Parcial del Penedès.

Un bon nombre d’agents socials del territori liderats per les patronals del cava i el vi: Institut del Cava, Pimecava i UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i per el CEPVI (Centre d'Estudis del Paisatge Vitivinícola), veuen grans amenaces en el plantejament actual del Pla Territorial Parcial (PTP) del Penedès. Per les informacions conegudes fins avui, consideren que aquest pla posa en perill la identitat i el futur del Penedès com una comarca amb un entorn únic, un consolidat teixit agroindustrial i una destinació enoturística de gran valor.

  

Amb la creació de la plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, els agents volen lluitar perquè el PTP del Penedès es comprometi a preservar i potenciar tots aquells elements que garanteixin la continuïtat i la sostenibilitat del paisatge vitivinícola com a motor del desenvolupament de l’economia de la comarca. Amb la campanya d’adhesions en marxa, es preveu que un bon nombre d’entitats i empreses del territori s’afegeixin a les reclamacions i es pugui així reconduir les propostes amb un nou Planejament pel Penedès, participatiu i sensible amb el territori i la seva identitat. Pretenen així impulsar un autèntic procés de participació del PTP del Penedès, mitjançant aquesta plataforma, donant veu a les iniciatives que es puguin donar, i fent el seguiment de la tramitació del planejament.

L’actual gestió del PTP del Penedès, caracteritzada fins ara per la manca de transparència, genera una forta inquietud social respecte el futur de la comarca i de la seva identitat vitivinícola. Algunes de les possibles conseqüències detectades són la pèrdua del conreu de la vinya com a sòl de protecció, que obvia els enclavaments vitivinícoles com gestors del paisatge, que traça nous vials i que proposa implantacions d’activitat industrial amb una gran afecció a paisatges de gran valor, desconsiderant especialment el valor singular del paisatge de la vinya. 

En aquest context, els agents socials del territori creuen que encara és possible reconduir la situació, i que cal fer-ho des de l’inici de la tramitació. Entre les seves demandes, els agents defensen un marc social, econòmic i cultural equilibrat basat especialment en la identitat vitivinícola. Creuen que el PTP del Penedès és una gran oportunitat per corregir els desequilibris territorials i alhora les traces i externalitats negatives que l’afecten sense generar-ne de noves. De la mateixa manera, els professionals del sector del turisme coincideixen en la necessitat de defensar estratègicament una única marca territorial. Finalment, creuen que el PTP del Penedès pot permetre al conjunt del territori posicionar-se clarament com el Pulmó Verd Productiu de de l’àmbit metropolità de Barcelona.

Perquè quedi més clara la reivindicació, us adjunto les conclusions que han fet necessaria la creació d’aquesta plataforma.

Per què considerem una amenaça l’actual PTP del Penedès?

L’absència fins avui de transparència en la gestió del PTP del Penedès genera una forta i progressiva inquietud social en general respecte el futur de la identitat vitivinícola del Penedès que es manifesta en preocupacions concretes.

·       Proposta de quart cinturó

– Per la generació de problemàtiques puntuals, malgrat la seva extensió, com la desencertada proposta del IV Cinturó que comporta el risc de greus problemes tant per a paisatges singulars de la vinya, com per a diversos nuclis urbans: Espiells, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons, La Beguda Alta i Baixa i Sant Joan Samora.

– Per la seva afecció directa i indirecta a grans extensions de vinya.

– Per la seva afecció directa a Paratges de Cava Qualificats. Territoris, entre d’altres, que generen el cava, avui per avui, de major qualitat, i que mostren el valor també econòmic i l’activitat dels territoris amenaçats.

– Per l’afecció que causa a diferents cellers de la zona i al seu entorn, que és part indissociable de la seva activitat econòmica.

·       Proposa un canvi de categories dels espais oberts

– La pèrdua del conreu de la vinya com a sòl de protecció, introduint per sobre graus de protecció diversos, amb unes categories noves, però que fan perdre la identitat de la comarca, i de pas la protecció d’aquest conreu per si mateix: l’estructura dels espais oberts de la comarca es manté a partir d’unes proteccions que no són la vinya.

– Obvia els enclavament vitivinícoles, com cellers i masies que contenen explotacions que, com a elements generadors de paisatge comporten la gestió del territori al seu voltant. Aquest reconeixement és clau per entendre avui els espais oberts al Penedès. Avui aquestes masies i cellers ofereixen nous serveis de gran qualitat també associats al turisme, que exporten el nostre paisatge arreu del món.

– Malgrat intenta especialitzar els espais de connexió amb noves categories, genera encara un planejament excloent amb característiques que en realitat es superposen. El nou planejament ha de permetre una lectura de capes, on convisquin diverses realitats i demandes sobre un mateix territori. Aquesta metodologia permetrà una lectura més completa i complexa, permetent sobreposar proteccions naturals i econòmiques; valors socials i culturals; etc. Fet clau en uns espais oberts tant dinàmics com els de la vinya.

·       Traça nous vials secundaris i implantacions d’activitat amb una gran afecció a paisatges de gran valor

Atenent a afeccions prèvies, com el corredor de l’AVE, o a demandes de mobilitat sobrevingudes per implantacions logístiques puntuals recents. No és possible que els interessos privats de determinades implantacions justifiquin la pèrdua de la qualitat del paisatge de poblacions senceres, com Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Sadurní, l’Arboç o Banyeres del Penedès. El paisatge és un bé comú, i al Penedès, la vinya n’és el principal generador.

·       Desconsidera el valor singular del paisatge de la vinya que cal vincular-lo al planejament amb caràcter normatiu, a partir de les directrius del Catàleg de Paisatge així com de l’ actualització de la Carta del Paisatge

El paisatge vitivinícola es una actiu econòmic social i cultural irrenunciable pel desenvolupament del Penedès que cal llegir des d’ una dimensió també estètica per evitar intervencions tòxiques.

Per a més informació i adhesions a la Plataforma: www.preservemelpenedes.com