Si hem de parlar del vi com a producte
i de la tradició de la viticultura al nostre territori ens hem de remuntar a
l'època on els Ibers eren els pobladors de la península Ibèrica.
Els Ibers (Lietans, que ocupàven el
territori que s’estenia del Garraf fins a la desembocadura de la Tordera,
Cossetans al Penedès i camp de Tarragona, Ilergets a Lleida, Indigets a
l’Empordà, Ausetans a les contrades de Girona, Lacetans a la Catalunya Central,
Cerretans als Pirineus orientals...Tots ells eren com he dit abans, els pobladors
de la zona i en aquells temps, ja cultivaven raïm silvestre.
Va ser entre els segles VII i VI
aC. amb l'arribada a les nostres contrades de Fenicis i Grecs, civilitzacions
culturalment superiors, que es van introduir tècniques de poda, d'elaboració
del vi i varietats, tot afavorint el conreu de la vinya. De mica en mica en el
litoral mediterrani van néixer petites colònies fundades per aquestes
civilitzacions amb finalitats econòmiques i comercials.
La conquesta de la Península per
part de Roma, des del segle I aC, va suposar la desaparició dels Ibers com a pobles independents i
la seva progressiva integració dins del món romà hegemònic a Europa.
La cultura romana va ser assimilada
per la població. Es va passar d'assentaments a petites vil·les romanes rurals
on la producció de vi i l'elaboració d'àmfores pel seu transport eren les
tasques més habituals entre la població.
Per posar un exemple local, podem
comentar que els vins Laietans sortien des del port de Bètulo (actualment Badalona) i s'exportaven a Roma i a altres mercats de la
mediterrània. Des del port de Narbona eren distribuïts per l'interior de la
Gàl·lia. També anaven cap a l'interior de la Península a poblacions com
Caesaraugusta (Saragossa) o Pompaelo (Iruña)…El conreu de la vinya i el vi eren
ja un producte comú, arrelat al territori, font de vida i de comerç.
Com es pot veure, la tradició
vinícola, la seva cultura i paisatge, formen part de la història de Catalunya i
sense exagerar podem arribar a dir que és un símbol del nostre país.
Si fem un recorregut pel Principat
i la Catalunya del Nord, els ceps, les vinyes, els cellers i els vins són
present gairebé en tots els racons. De Ribesaltes fins a la Terra Alta, D'Alella a Costers del Segre som una País de
vins.
La producció vitivinícola és un
dels components més importants del sector agrari català, tant des del punt de
vista econòmic com per la incidència real sobre el territori.
Segons dades de L'Institut Català
de la Vinya i el Vi (Incavi), el vi i el cava representen el tercer sector més important de la
indústria agroalimentària catalana amb uns ingressos d'explotació que superen
els 1.100 milions d'euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d'euros
anuals.
Però a més de números, el vi és un
producte de proximitat, un compromís amb el territori, un lligam de la terra
amb els seus pobladors, un lligam familiar que ha passat de generació en
generació, on avui dia les netes i nets recullen tota l'experiència i saviesa de les àvies i avis que ja treballaven al camp. El seu conreu, un
motor econòmic pel món rural, per poder mantenir petits pobles i estructures de
territorialitat equilibrades cada cop més amenaçades.
El vi és un aliment
Que vagi sempre per davant, el
consum d'aquest producte ha de ser moderat.
Després de deixar clar això, cal
que tothom sàpiga, que és el vi concebut com a producte.
Podem tornar a dir que el seu
consum alimentari té una tradició mil·lenària tant al nostre país com a tota la
mediterrània.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix el vi com a un aliment de
consum moderat.
Si entrem en el món de les legislacions, hem de mencionar el BOE on a l’article
24/2003, de 10 de Julio, de la ley de la viña y el vino, menciona literalment:
-"El vino y la viña son inseparables de nuestra cultura. Desde que el
hombre deja testimonios gráficos para la historia, aparece en escena con una jarra de vino en
la mano: en las pinturas egipcias, en las ánforas griegas, en los mosaicos romanos. A pesar de tan ancestral cultura del vino, con su proyección social, literaria y mística, el Derecho tardó mucho en entrar en este campo, que le era ajeno mientras
pertenecía al
mundo de las satisfacciones de los sentidos o de los sentimientos. Sólo cuando el vino se convirtió en un problema de salud, de
orden público o económico- y los poderes públicos se
interesaron por estas cuestiones- es cuando las pragmáticas y las leyes hicieron acto de presencia, primero prohibiendo, después fomentando y
luego regulando la producción, la comercialización y el consumo".
"Artículo 2. Definiciones....
e) "Vino": es el
alimento natural obtenido exclusivamente por la fermentación alcohólica, total o
parcial, de
uva fresca, estrujada o no, o de mosto de uva".
"Artículo 4. Promoción.
1.La
Administración General del
Estado podrá financiar campañas de información, difusión y promoción del viñedo, del vino y de los mostos de uva, en
el marco de la normativa de la Unión Europea y de
acuerdo con el ordenamiento jurídico nacional vigente y en particular con la normativa que prohíbe a los menores de
edad el consumo de bebidas alcohólicas.
2. Los criterios orientativos,que deberán seguirse en las campañas financiada con fondos públicos
estatales, seràn los siguientes:
a) Recomendar el consumo moderado y responsable del vino.
b)Informar y difundir los beneficios del vino como alimento dentro de la dieta mediterránea.
c) Fomentar el desarrollo sostenible del
cultivo de la vid, favoreciendo el respeto
del medio ambiente, así como la fijación de la población en
el medio rural.
d) Destacar los aspectos históricos, tradicionales y culturales de los vinos españoles; en particular, las peculiaridades específicas de suelo y clima que influyen en ellos.
e) Impulsar el conocimiento de los
vinos españoles en los demás Estados miembros de la Unión Europea y en terceros países, con el
objeto de lograr su mayor presencia en sus respectivos mercados.
f) Informar y difundir la calidad y los beneficios de los mostos y zumos de
uva".
A part d'aquesta llei, cal esmentar d'una forma importantíssima allò que
reconeix l'organització Fundació Dieta Mediterrània.
L'anomenada dieta mediterrània ha
estat reconeguda per la comunitat científica internacional com un patró
alimentari i un estil de vida dels més equilibrats i saludables del món. Està
fonamentada en una base històrica i cultural de productes com el blat, la vinya
i l'olivera. Un consum nutricional equilibrat i l'activitat física.
En els seus "estatuts" podem llegir:
-"La Dieta Mediterrània és una valuosa herència cultural que representa
molt més que una simple pauta nutricional, rica i saludable. És un estil de
vida equilibrat que recull receptes, formes de cuinar, celebracions, costums,
productes típics i activitats humanes diverses.
L'aigua és fonamental en la nostra dieta. El vi és un aliment tradicional en la
dieta mediterrània que pot tenir efectes beneficiosos per a la salut consumint
amb moderació i en el context d'una dieta equilibrada".
Aquests "consells" de vida de la dieta Mediterrània estan reconeguts
per l’Unesco des del 2011 incloent-los al llistat de Patrimoni Cultural Immaterial
de la Humanitat.
Doncs tenint en compte tot això,
cal que tothom tingui clar avui dia que el consum de vi amb moderació no es pot
resumir a dir que és prendre una beguda amb alcohol.
Consumir vi amb moderació, és tot
allò que he esmentat fins ara, és un aliment proper, de kilòmetre 0, arrelat al
territori, amb una història i cultura mil·lenària, és paisatge i la seva gent,
el seu modus vivendi, equilibri territorial... Un glop de vi és quelcom més, el
seu gust i aroma ens pot transportar a un lloc concret, un moment, a pensar en
una persona, desperta emocions i sentiments.
Darrere un vi hi ha molt més que un
líquid, hi ha passió, treball, sacrifici, aprenentatge, emoció, tècnica, moltes
històries i cor.
Només una cosa més, per tot això i segurament moltes coses més que ara he
descuidat consumiu, consumim ara i sempre amb moderació vi català.
