Passejant per la fira de Falset.
Suposo que influenciats pel
concert de divendres dels Mishima, La fira del vi de Falset ha tingut una banda
sonora particular.
Amb les seves cançons donant voltes pel cap, envoltats de Garnatxes, Carinyenes i la mineralitat pròpia de la licorella com a segell de personalitat, vam recòrrer els diferents cellers a la recerca de noves troballes i a disfrutar d’aquells vins que any rere any no ens fallen.
Ho hem de reconèixer, amb els vins del Priorat tenim una debilitat.
Amb les seves cançons donant voltes pel cap, envoltats de Garnatxes, Carinyenes i la mineralitat pròpia de la licorella com a segell de personalitat, vam recòrrer els diferents cellers a la recerca de noves troballes i a disfrutar d’aquells vins que any rere any no ens fallen.
Ho hem de reconèixer, amb els vins del Priorat tenim una debilitat.
El Priorat és el Priorat, no serem pas nosaltres qui ho descobrirém. Però és un indret especial, un tresor que va estar a punt de desaparèixer i avui dia és una de les millors zones vinícoles del món.
Territori, pobles i els seus habitants han pogut tornar a tenir un present i poder pensar amb un futur sense haver d’abandonar les “arrels”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada