Carles Xuriguera

::Que és per a tu el vi?



El vi és bellesa i ens parla directament de les persones que el fan. I ens parla, sobretot, del territori. Com més lligat estiguin aquestes persones amb el territori i el treballin amb respecte i pràcticament veneració, més bell i millor serà el vi. El vi acaba siguen un mateix, i un mateix acaba siguen d’un lloc. 



::De quina manera et vas començar a interessar pel món del vi.

Vinc d’una família vinculada a la terra. I a casa, el vi, era un element més de la nostra quotidianitat, com l’aviram, els conills, els porcs, l’hort i la vinya. Va existir un temps que, encara que no treballessis de pagès, una casa tenia un vincle directe amb la terra (i amb el mar, salant les mateixes anxoves, per exemple). A casa, com en moltes cases, ens fèiem el vi – dolentíssim per cert- aquesta tradició familiar m’ha ajudat, com a primer pas, a interessar-me pel vi. 



::El moment més curiós viscut al voltant del món del vi... 



Aquest hivern després de passar-nos quatre dies plantant a mà una garnatxa blanca al Montgrí, cap al final de la tarda em vaig girar i veure a tota la família, inclosa la meva filla de 12 anys, mirant-se el que havíem fet entre tots. Em vaig emocionar. Plorava davant d’un cep. Havíem replantat una vinya que ja era del meu avi i que feia 50 anys que no s’hi feia res. El vi m’ha ajudat a redescobrir un terreny on jo ja  jugava de petit i que conec pam a pam. Un fet tan bàsic, tan poc líric com treballar la terra et pot transformar i fer créixer com a persona. Això és curiós. 



::Quina és la teva/es DO catalana preferida?



Sóc de l’Empordà, per tant... Ara bé, a la DO Pla de Bages hi he fet amics i amb raïm de Castellgalí hem elaborat l’Assaig 2012, el nostre primer vi. I ho hem fet al celler de Caves Artium d’Artés, a qui estem molt agraïts per saber-nos interpretar i escoltar-nos en les nostres no sempre encertades voluntats. A part d’això, juntament amb en Fel Faixedas, som confrares d’honor d’aquesta DO. En sóc molt del Pla del Bages. Per cert, visca el Picapoll del Bages!


::Ets de mono varietals o cupatges?


Mono varietals. Però també m’agrada la idea d’un cupatge fet a la mateixa vinya. És clar que un cupatge ben explicat no el deixo de banda. En fi... 



::Quina és la teva varietat preferida?



Garnatxes, aquí. Pinot Noir, allà. Riesling, més amunt. 



::A l’hora d’escollir un vi t’interessa saber si és de producció Ecològica?

Sí. És important per mi. I si treballa amb biodinàmica encara més.

::Per cert, creus que el món vi és tancat?


Les persones poden ser tancades, el vi... si és tancat, es decanta, deixem que s’obri, li donem temps. Jo m’acosto amb les persones obertes i que no veuen problemes – que no vol dir dificultats -, que fan la vida fàcil... la resta... pobra gent.



::Un vi, una cançó i la imatge que et ve al cap…


El Teixar de bodegues Domènech i l’abraçada que em va fer en Joan Ignasi quan ens vam conèixer. La mirada de l’Olivia Bayés parlant-me del Clos Abella. La saviesa d’en Joan Gómez Pallarès per la gestió que fa de la ignorància.
La força de voluntat dels autors de la guia de vins de Catalunya. 
L’elegància, saber estar, simpatia, maneres de l’Anna Vicens.
I la pedra calcària del Montgrí. Tot això mentre sona Downtown Train de Tom Waits.