Nous Vins de Vila de la Vinícola del Priorat

 

Sota l'imponent paret rocallosa de la Serra del Montsant, en un racó estratègic i envoltat d'una natura esclatant que ens ha fet recordar aquelles primaveres de fa ja unes dècades, aguanta impassible al temps la Cartoixa d'Escaladei.

En aquest espai singular i referent del Priorat, la Vinícola del Priorat ha presentat els 4 nous Vins de Vila, un acte que s'emmarca dins dels actes del 10è aniversari de la fusió de les cooperatives de Gratallops, el Lloar, la Vilella Alta i la Vilella Baixa que conformen Vinícola del Priorat i que, a més, es troben celebrant el centenari de la seva fundació. Una posada en escena que ha tingut l’acompanyament de la música en directe del pianista Lluís Capdevila, que ha interpretat diferents peces musicals per cadascun dels vins (Alone, Smoothly, Miseri i The wheel “of life”).

Vinícola del Priorat és l'única cooperativa de la DOQ Priorat formada per productors pagesos que gestiona íntegrament el procés de producció, elaboració i comercialització del vi. Formada per uns 140 socis productors, i amb un total de 210 hectàrees de vinya i 320 d'olivera, els productors treballen vinyes de petites dimensions i amb una baixa producció per cep. L'orografia del Priorat, el conreu en costers amb pendents que poden arribar a superar el 30%, el sòl de llicorella i l'edat avançada de les vinyes marquen l'excepcionalitat de les seves produccions.

Amb aquest potencial humà, de territori, producte, identitat, tradició i d'estima per la seva feina naixen aquests 4 vins de vila, representatius de les 4 subzones que integren la Cooperativa Vinícola. Vins de Carinyenes i Garnatxes negres que s'han empeltat d'uns terrers majoritaris de llicorelles i amb pinzellades d'alguna parcel·la de panal.

La Vilella Baixa 2016 (100% Carinyena) 12 mesos de criança en bota de 500l.

Procedent de diferents parcel·les: Vinya el Riuet de 1924, Vinya el Solar 1924, Vinya Porta 1945, La vinya 1900

Una Carinyena amb aromes de cireres, fruita negra, florals de violetes i mineral. Madur, amb bona acidesa. Sensació de vellut i elegant amb alguna inquietud que es resoldrà amb la seva estada a l'ampolla.

La Vilella Alta 2016 (Garnatxa Negra 70%, Carinyena 30%) 12 mesos de criança en bota de 500l.

Procedent de diferents parcel·les: Vinya la Font 1944, Planes de Baix 1984, El Clot 1920.

Un cupatge més fresc, amb fruita vermella (móres, groselles, gerds), regalèssia, tocs balsàmics de savina, encens i tabac. Glicèric en nas. Al tastar-ho es repeteixen les sensacions nasals, vi amb molt recorregut i nervi.

El Lloar 2016 (100% Carinyena) 12 mesos de criança en bota de 225l.

Procedent d'una sola parcel·la, La vinya vella 1920.

Monovarietal amb tocs de fruita més madura, melmelada de nabius i fruits vermells, mineral, especiats de pebre de Jamaica i balsàmics d'eucaliptus i Junípers. A la boca tot i ser encara un punt glicèric que s'anirà integrant a l'ampolla té un comportament elegant amb sensacions de vellut de seda.

Gratallops 2016 (Carinyena 85%, Garnatxa Negra 15%) 12 mesos de criança en bota de 500l.

Procedent de dues parcel·les: Vinya Mas Jove 1984, Mas d'en Claret 1940.

Aromes de fruita negra, nabius, especiats de pebre, clau i vainilles, anisats de fonoll i balsàmics d'eucaliptus i romaní. Trobem uns tanins dolços a la boca, llarg i amb molta presència final de la fruita.

4 vins, tots ells procedents de vinyes amb molta història darrera i que acumulen l'esforç de moltes persones i famílies senceres.

Si teniu l'oportunitat de tastar-los no us ho penseu dues vegades, són edicions molt limitades que rapidament s'esgotaran.

 

 

 

 

 

CORPINNAT, la Marca Col·lectiva de la Unió Europea per distingir grans vins escumosos elaborats al cor del Penedès

Fa poc més d’un mes naixia corpinnat, una Marca Col·lectiva de la Unió Europea impulsada pels cellers Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca i Torelló.

imatge Corpinnat

Aquest projecte neix amb l’objectiu de prestigiar els vins escumosos del cor del Penedès. Aquest projecte està obert a tots els cellers elaboradors de vi escumós que estiguin dins de la delimitació territorial CORPINNAT que compleixin els requisits de territori i de qualitat, independentment de si estan emparats sota la DO Cava, la DO Penedès o en cap de les dues.

Compromisos que estableix el reglament d’ús:

-Collita manual.

-Raïm ecològic certificat.

-Utilització de varietats històriques ­(posant un especial èmfasi en les autòctones).

-Vinificació íntegra a la propietat.

-Criances superiors a 18 mesos.

-Preu mínim garantit al viticultor amb un increment gradual.

-Compromís amb el rigor i l’autoexigència.

Però d’on surt el mot Corpinnat?

La paraula la componen dos conceptes: COR, el bressol on fa més de 130 anys van començar a bategar els primers vins escumosos de l’Estat espanyol: i PINNAT, que prové de l’arrel etimològica Pinnae que fa referència a l’origen del topònim Penedès, documentat al segle X com a Penetense. Aquest adjectiu llatí deriva de pinna, que signinfia penyal o roca i que aplicat al Penedès equival a territori rocallós. 

imatge Corpinnat

Quina és la delimitació territorial per a poder formar part de Corpinnat?

CORPINNAT comprèn una àrea geogràfica que aglutina 46 municipis —tots els de l’Alt Penedès, i alguns del Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia i el Baix Llobregat— on, per raons geogràfiques, geològiques, climàtiques i socials, sempre s’hi han cultivat varietats autòctones per a l’elaboració de vins escumosos. El territori CORPINNAT ha concentrat històricament la majoria de la producció del cava i altres vins escumosos de mètode tradicional.

imatge Corpinnat

Comprèn una zona compacta de 22.966 hectàrees de vinya que queda definida d’acord amb la depressió prelitoral del Penedès i les serres adjacents. La superfície de vinya CORPINNAT representa el 61% de la superfície de plantació del Cava, que és de 37.706 hectàrees.

Aquesta nova marca serà visible a les ampolles a partir de l’1 d’octubre, serà llavorn quan els primers vins escumosos amb el distintiu CORPINNAT a l’etiqueta sortiran al mercat. El distintiu de la marca apareixerà al centre de l’etiqueta principal de l’ampolla perquè sigui fàcilment visible.

Per a més informació us adrecem directament a la web:

www.corpinnat.com

"The art of blending by Ramos Pinto"

Ramos Pinto

 Al recinte de Juvé & Camps d'Espiells al costat de Sant Sadurní d'Anoia en un entorn de vinyes i com a teló la silueta de la muntanya de Montserrat es va celebrar en plena setmana de la Fira Alimentaria 2018 l'esdeveniment #Magnificat "del terroir a la copa" organitzat per la gent del mateix celler i Primeras Marcas, tot un gaudi pels amants dels vins.

Una selecció de grans cellers i destil·leries d'arreu van exhibir en el showroom els seus productes. De Château D'Yquem a Pujanza, passant per Venus la universal o Terra Remota, Bodegas Menade i champagne de Louis Roederer entre d'altres.

En aquest esdeveniment es realitzen un seguit de tastos dirigits que són d'un gran nivell i d'entre ells vaig poder assistir al del celler portuguès Ramos Pinto, una Port Master Class titulada "The art of blending by Ramos Pinto" dirigida per l'enòloga del celler Ana Rosas. Tenia ganes de poder gaudir d'aquest tast, doncs fa uns anys vaig poder visitar les seves instal·lacions a Vila nova de Gaia i vaig quedar fascinat.

L'Ana Rosa va iniciar la seva exposició amb un breu resum de la història del celler i dels tipus de vins de Porto existents, els seus noms, caracteristiques... Però rapidament vam passar a tastar.

Vam començar amb un Vintage 1997, aromes de cireres molt madures, tabac, tocs de criança, a la boca molt madur, una sensació vellutada i un punt terrosa, resumint elegància i frescor. Tot seguit vam fer un viatges pel Tawny de 10, 20 i 30 anys. Una gamma de colors vermellosos ataronjats que anaven cap a tons ambarins amb les criances més llargues. Amb les aromes va passar el mateix. Es va desplegar tot un ventall ple de matisos. Des d'uns tocs de taronja i pruna equilibrats amb els procedents de la criança tot buscant la fusió entre fruita i alcohol en el Tawny 10 anys. I tot d'aromes més evolucionats tot mantenint la fruita en els Tawny 20 i 30. Albercoc, fruites seques, orellons, prunes, molts fruits secs (ametlles, nous...), torrats, caramel, cafè, iodats, cacau, fusta, vainilles... Tota una llista que mai s'acaba. Sedós, madur, vellutat, equilibrat, fresc i licorós a la vegada, llarg, tot un plaer.

Fins aquí el tast va anar d'una forma normal, però va ser en aquest moment quan aquest esdeveniment va iniciar un camí experimental que el va fer especial. Cadascun dels assistents disposàvem d'una maleta, la vam obrir i al seu interior vam trobar una ampolla etiquetada com un Tawny 20 anys, sis ampolletes en forma de mostres etiquetades amb diferents anyades 12, 30, 60anys, 1926...i dues provetes i pipetes típiques de laboratori. S'iniciava tot un experiment. L'enòloga Ana Rosas ens va explicar en què consistia l'activitat. L'ampolla de Tawny 20 anys era la base d'aquest producte, un porto d'uns 16 anys de criança, però li mancava l'addicció que fan al celler per a convertir-ho en el producte final. La cosa estava clara, amb les diferents mostres i amb l'ajut de les pipetes i els diferents recipients havíem d'aconseguir imitar aquell Tawny 20 que feia una estona havíem tastat.

 Aquest exercici va voler simular allò que els enòlegs/blenders del celler realitzen a l'hora de donar el punt final a cadascun dels productes que elaboren, donar aquell punt personal i característic de cada casa.

Va ser tota una experiència, tot i no aconseguir la perfecció del producte final va quedar molt clara la feina que aquests professionals realitzen.

I per finalitzar, encara ens tenien guardat dos tresors per tastar. Un Porto Colheita 1924, per resumir perquè tothom ho entengui, una barreja del millor aceto balsàmic de Mòdena que imagineu amb la millor crema catalana que mai hàgiu tastat... Simplement brutal.

I per rematar-ho un Porto Blanc llàgrima de 1884, tot un homenatge als iodats i la frescor. Per un moment es va perdre la professionalitat i he de reconèixer que el colheita de 1924 va desaparèixer de la copa, una cosa així és tot un crim llençar-la, al cap i a la fi el vi està per gaudir-ho no?

Infusions de vinya 'Vespres de Verema'

Celler Credo

Una forma diferent de captar el paisatge i la flora que envolta la vinya del celler credo

Els responsables de l'equip de viticultura del celler Credo han treballat durant tres anys en la recerca i desenvolupament d'una infusió marcada per la subtilesa i la riquesa de matisos, buscant l'equilibri just entre els ingredients per tal d'aconseguir una infusió que ens traslladi al territori de l'Alt Penedès. 

Són unes infusions que s'elaboren a partir d'ingredients 100% ecològics procedents de les vinyes del Celler Credo. Estan elaborades a partir de rapa de raïm, fulla de cep, pell i llavors de xarel·lo, i una petita porció de fonoll, romaní i espígol, flora que conforma el paisatge típic del mediterrani. Per davant de tot, el protagonisme el té la vinya, de manera que les plantes aromàtiques no s'hi imposen, sinó que atorguen un toc de discreta distinció.

A l’hora de tastar-ho en forma d’infusió trobem un producte delicat, aromes de sotabosc mediterrani, agradable en boca amb pinzellades anisades del fonoll.

Però també s'ha pensat a fer un producte que es pot consumir a tota hora del dia a uns 15 graus i el resultat és una beguda fresca, amb aromes del raïm i d’herbes aromàtiques subtils. A la boca és fresc, sec i una sensació final un punt amarg amable.

Després de tastar-ho queda clar que l’objectiu buscat pels companys de Can Credo està aconseguit, és tot un passeig entre vinyes envoltades del bosquets mediterranis que aporten tot aquest ventall d’aromes.

"Les aromes del Massís del Garraf" Microvi 2018

Són les cinc de la tarda, deixo enrere la població de l'Avinyonet i al cap de poc més de 500 metres abandono la carretera i agafo un camí de terra.

Les darreres pluges han fet possible novament el miracle de l'explosió primaveral. A cantó i cantó la flora es mostra exuberant, la vermellor de les roselles ressalta entre la verdor, farigoles i romanís florits desafien el terreny rocós, la viperina i el borago escampen en forma de pinzellades els seus colors blavosos i magentes i per tot arreu els caps blanc endolceixen l'ambient.

Entre aquest paisatge de natura els ceps no són aliens a aquest despertar de l'aturada hivernal i fan esclatar els seus borrons d'on surten fulles tendres i d'un verd lluent encisador.

El camí acaba davant la porta d'un mas fortificat que desprèn història per tot arreu, em trobo a Can Ràfols dels Caus indret on d'aquí a poc menys de dues hores realitzaré un tast que em fa molta il·lusió "les aromes del Massís del Garraf" una fusió de la natura de l'entorn i una tria dels vins que s'elaboren en el mateix.

Surto del cotxe, el sol "apreta"de valent, m'endinso en el complex, hi ha un silenci total i després de buscar a alguna persona per les diferents estances escolto veus. Em trobo un grup de persones i entre elles la Rosa, l'encarregada de l'esdeveniment i la persona que em va "liar" perquè col·labores en aquest sarau. Estan acabant d'enllestir la coordinació dels dos actes que es realitzaran aquesta tarda/nit a les estances del celler, el tast dirigit i el tast lliure amb la participació de tots els cellers del Massís del Garraf.

Un cop enllestits tot, anem cap a la sala que donarà cabuda al tast. Aquesta està totalment preparada i fa molt de goig. Torno al cotxe a buscar les diferents mostres de plantes de l'entorn que he recollit per poder realitzar aquesta activitat. Branquetes d'alzina, garric, savina, romaní, espígol, ginesta, lletere vera, lligabosc, farigola, sempreviva, fonoll... en conjunt un bouquet floral representatiu. Tot i considerar que ja tenia prou mostres, com encara queda una bona estona per començar vaig a fer un passeig per l'entorn, m'endinso una mica pel bosquet i entre pins blancs, llentiscles i estepes florides acabo de recollir alguna planta més i una mostra de pedra calcària tan característica de la zona.

Els responsables dels diferents cellers van arribant, ens saludem i xerrem una mica. Amb tranquil·litat comencen a muntar a la sala de bótes les diferents taules amb els seus vins pel tast de després, un dels actes del #Microvi més esperat pel fet de poder tastar en un entorn meravellós nombrosos vins del Massís del Garraf.

Ens apropem a les set de la tarda hora d'inici del tast, la gent comença a arribar i van seient, saludo a alguns coneguts, al cap i a la fi aquest món és molt petit i sempre ens anem trobant.

Ara sí, comencem el tast. Després de les presentacions i els agraïments anem de cara a la barraca, descric rapidament el Massís del Garraf, climatologia, sòls, extensió... i em centro amb la flora del mateix que era l'objectiu inicial. 

Parlo del Margalló (Chamaerops humilis), tot un símbol del Massís, és l'única palmera autòctona d'Europa.

Comento les diferents plantes aromàtiques que trobem en aquest entorn (farigoles, ginestes, romaní, espígol, sàlvia, alisum...) mentrestant comencen a omplir les copes amb el primer vi.

Abans de tastar cap vi, dic a la gent que allò que vull és que gaudeixin, participin i sobretot comento que aquest tipus d'actes es fan per acostar el vi a la gent, que coneguin allò que tenen al costat, potenciar el fet cultural i tradicional del conreu de la vinya i de tornar a recuperar el costum de consumir vi (sempre amb moderació) amb els àpats.

Vaig obrir el tast amb la Malvasia de Sitges de Masia Can Pagès 2017. Un vi tremendament aromàtic i fresc, sorprenent, amb tocs cítrics de pell de llimona, fruitats pera llimonera, poma granny smith i albercoc. Un punt herbaci i florals de bruc, sempreviva i fonoll. Fresc, salí i mineral. En resum, un inici molt agradable i pel que vaig poder sentir de la gent va sorprendre positivament.

Vam continuar amb un altre vi d'aquesta varietat representativa de la zona la Malvasia de Sitges. Vaig escollir del Celler de l'Hospital de Sitges el Llegat Lopis 2016, un vi amb criança amb fusta. Aromes de fruita d'os (préssec) i tocs cítrics es barregen amb aquells procedents de la criança en bóta. Més subtils són les pinzellades florals, fonoll,alisum, flor d'ametller, bruc i farigola. Mineral, salí i cremós. Pel meu gust, la fusta és massa present i emmascara la singularitat varietal.

Per anar evolucionant, el tercer vi va ser una transició entre la Malvasia de Sitges per apropar-nos al Xarel·lo. Del Celler Masia de Roqua Ulivel·la 2016, un Cupatge on la base és el Xarel·lo. De la seva elaboració es pot destacar el contacte amb les mares durant 8 mesos. És un vi franc, amb aromes característiques de les dues varietats presents, herbacis, anisats de fonoll, cítrics i fruita blanca madura. A la boca fresc, equilibrat, punt mineral, envolvent i llarguet. Un vi que vaig conèixer fa dues anyades i ja em va aclucar l'ull.

Arribats a aquest moment del tast recordo una conversa de fa mitja hora -"a la que portem tres vins la gent es desmadrarà". Dit i fet, hem passat d'un silenci inicial a un petit guirigall on tothom fa comentaris amb qui té al costat. En realitat, no em sorprèn, sempre passa, el vi fa parlar.

Tot i aquest xivarri el tast ha de seguir i continuem endinsant-nos de ple en el món del Xarel·lo.

Clos Guineu Xarel·lo 2016, un vi procedent de vinya vella i elaborat d'una manera on no hi ha hagut gaire intervenció. Sorprèn d'inici el seu color daurat, indica un possible punt d'oxidació que seguidament notem i destaquem de forma agradable. Per resumir-ho per a mi és un passeig pel bosc que fa una estona he trepitjat, fins i tot noto aquella pedra calcària que trepitjo a cada pas. Fulla seca, pinassa, bruc, romaní, fonoll, farigola i sempreviva. No deixa indiferent a ningú.

Després d'aquesta singularitat ens encaminem a conèixer 2 vins de Xarel·lo que fan una criança en àmfora.

Primer del Celler VallDolina Clos Ardit 2016. Tot i el seu pas per àmfora aquest no ha deixat gaire rastre, destaque la fruita blanca, pinzellades de flor blanca, cítrics i anisats. Fresc i untuós, un bon equilibri.

Del Celler Mas Candí, La Pura 2015. Aquest Xarel·lo reposa 8 mesos a l'àmfora. És un vi que com el seu nom indica busca la puresa, la tradició. Novament recollim i embotellem allò que ens envolta amb un tot mineral calcari que posa els pèls de punta.

El tast va finalitzant, en tot moment la Rosa ja m'havia dit que el més convenient era fer uns sis vins pel tema temps, però m'era impossible prescindir dels dos següents.

El seté vi era un canvi de registre total varietalment parlant, del Celler Can Ràfols dels Caus La Calma 2014. Elaborat amb d'una varietat procedent de la Vall del Loire a França, la Chenin blanc i amb una criança en bóta. Aquest raïm s'ha deixat estimar pel paisatge que l'ha acollit i s'hi ha empeltat de tot allò que l'envolta. Deixant a banda les aromes procedents del pas per fusta destaquen fruitats de fruita blanca i d'os, pera i albercoc. Els florals no queden enrere, destaco el fonoll, alisum i la farigola entre d'altres. Les sensacions s'allarguen i el vi es fa etern.

I ara sí, per finalitzar torno a l'inici. Del Celler Vega de Ribes Melvasia 2016, una Malvasia de Sitges de verema tardada amb només 10,5 graus. Un vi elaborat com es feia tradicionalment. Tot un caramel la boca. Una mel de romaní amb tocs d'orellons d'albercoc i refrescats amb sensacions cítriques que el fan molt agradable i sensual. Un final de traca i mocador que tothom va festejar.

El tast arriba a la seva fi i ha sigut en aquest moment quan m'he sentit més agraït. Molta gent abans d'anar cap a la sala de bótes per continuar gaudint dels vins del Massís s'ha apropat a la taula on hi havia col·locat les diferents plantes, les han tocat, analitzat, fotografiat i sobretot olorat, mentrestant em pregunten els noms i comentem les sensacions que ens provoquen i que ens fan pensar en els vins que acabem de tastar. Veien la reacció de la gent, em fa pensar que he connectat amb ells i sabut transmetre allò que volia, feina feta.

Aquella tarda em vaig sentir molt ben acompanyat. Vull agraïr a tota la gent que va venir a l'acte i a la que va treballar durant mesos per a que fos possible

Només una cosa més, gràcies a col·laborar fent aquest tast he descobert tot allò que es realitza durant 15 dies amb el nom de Microvi, tot un seguit d'activitats que porta una feinada organitzar-les i que per la seva singularitat i qualitat convido a que les marqueu a les vostres agendes, jo ja ho he fet per l'any vinent. Compteu amb mi pel donar un cop de mà si ho necessiteu.

Una marca comuna internacional pels vins catalans

-"El nostre sector ha de seguir apostant per la qualitat i fomentar la marca conjunta dels nostres vins per seguir sent competitius internacionalment"-.

 Aquestes són paraules que va pronunciar ara fa ja gairebé un any en Valentí Roqueta, president de l'Associació Vinícola Catalana dins l'assemblea anual de l'entitat que va tenir lloc al nou celler Les Vinyes del Convent a la població d'Horta de Sant Joan (Terra Alta).

Per fi es manifesta la idea de fomentar una marca conjunta dels vins catalans a l'hora de donar-se a conèixer a l'exterior. Aquesta era una idea, que fa anys que en rodava pel cap i que en diferents moments havia comentat en diferents converses amb persones del sector, cellerers, enòlegs... ja sé que no és gens original i vull pensar que més d'un també l'havia pensat però fins ara no havia sortit a la llum de la mà de cap institució/entitat que la pugui tirar endavant.

Catalunya és un país de vins, millor dit i sense ser pedant de grans vins; això és ara com ara una realitat reconeguda arreu del món. Molt bé ja tenim una part de la feina feta, ens reconeixen i diuen que som bons, perfecta. Ara toca donar una pas més endavant.

Allò que sempre s'ha dit, "la unió fa la força" s'ha d'aplicar en aquest cas pel bé de tots. Hem de ser capaços de poder articular un discurs on tot el sector se senti còmode, que sigui clar, competitiu, concís i sobretot atractiu per a poder "convèncer" al destinatari final que ja pot ser un majorista de vendes, un petit distribuïdor que treballa amb grans establiments de restauració, a l'àmbit del turisme/enoturisme o al consumidor final.

I per començar ja va sent hora que arreu del món quan sentin parlar d'un vi català sàpiguen situar-ho al mapa. L'actual moment polític ens ha ajudat bastant a l'hora de posicionar Catalunya al món. Estic convençut que si aquest acaba amb la creació d'una nova república catalana en l'àmbit europeu, el potencial d'una marca potent vitivinícola catalana amb la qualitat dels seus vins, la tradició i el paisatge entre altres aspectes és un "pack" molt atractiu.

En realitat i gràcies a la feina feta per moltes persones i estaments, en els darrers anys hem aconseguit, i deixeu que m'inclogui, que el vi català hagi augmentat en vendes de forma important. La tendència alcista al nostre territori i a l'exterior és clara. Penso que aquesta "lluita" s'està guanyant a còpia de petits granets que centenars de persones vinculades en el sector, ja siguin les escoles d'enologia i les noves fornades d'enòlegs, els nous sommeliers que en els darrers temps hem lluitat per fer conèixer els vins, viticultors, els cellerers, les institucions, entitats, prescriptors i d'altres que segur que em deixo... ens hem cregut el potencial dels productes que fem, ens estimem el territori d'on surten i al cap i a la fi hi apostem convençuts.

Per tot això i recollint les paraules d'En Valentí Roqueta com a portaveu de l'Associació Vinícola Catalana crec que ha arribat l'hora de crear aquesta marca comuna que ens identifiqui d'una forma clara i ràpida.

Com ja he dit abans, els vins que es fan a Catalunya són de gran qualitat. 
Tenim darrere nostra una història de centenars d'anys de tradició vitivinícola que tothom ha de conèixer, dels Ibers passant pels fenicis i romans i mantenint-se en totes les èpoques viscudes al llarg dels temps. Perquè tenim varietats autòctones/tradicionals amb gran potencial que ens fa singulars de la mateixa manera que els terrers i paisatges on s'arrelen aquestes... Per tot això i segurament molt més, cal deixar clar qui som.

Proposo que per mostrar-nos i deixar clar qui i que som, s'ha de reflectir a les etiquetes, a l'imatge corporativa en fires i publicitat en general. Amb un impacte visual senzill i concís. Per resumir-ho, anem a "vendre" vi català, que és de qualitat, que prové d'un territori on el seu conreu és tradicional i en el que allò que anomenem la cultura del vi és present dia a dia. Aquestes crec, han de ser les idees base.

AA Dolç Mataró

Celler Alta Alella

D.O. Alella

Avui us parlo d'un vi que de mica en mica s'ha fet conegut a la nostra terra i s'ha convertit en un indispensable per aquells que disfruten amb els vins dolços.

Vi negre ecològic que prové principalment de vinyes de la varietat Mataró, aquest és el nom que pren la varietat Monastrell en aquesta zona. Són ceps que s'arrelen en un terrer singular sorrenc i com a conseqüència molt drenant anomenat Sauló. En anys com aquest que les pluges han sigut minses al Maresme del maig en endavant, els ceps són realment autèntics patidors i resistents a la vegada.

I com fan aquest vi?

Doncs us explico. Per aconseguir aquesta dolçor a l'hora de veremar esperen fins al moment que el raïm comença a sobremadurar tot just abans que s'inicia el procés de pansificació. És llavors quan el cullen aconseguint tenir més sucres i concentració aromàtica i de gustos fruitats madurs. Tot això serà allò que trobarem un cop el producte estigui llest pel consum. Un cop recollit i triat es diposita en tines d'inox. i macera durant uns 6 mesos amb un seguit de remoguts. Passat aquest temps es premsa i es realitza una curta criança de 2 mesos en bótes de roure francès per ser posteriorment embotellat. Ja està llest per al consum, un vi dolç amb uns 150-175 gr/litre de sucres residuals i uns 15 graus.

Amb un color cirera picota intens i aromes com abans havíem comentat de fruita molt madura, confitada. Figues seques, prunes, mores i tocs de pell de taronja entre d'altres. A la boca transmet tot allò que hem notat en olorar-ho. Potència de fruites negres confitades, untuós i golós. Equilibrat, amb tanins que són presents però molt ben integrats entre la dolçor i l'acidesa necessària en aquest tipus de vins.

 *La temperatura de consum és variable depenent de la temporada. Amb dies calorosos baixeu la temperatura però sense passar-vos, penseu que es mostrarà amb tota la seva expressió a uns 16-18 graus, si fa o no fa que un vi negre.

*Aquells que sou amants de postres com el pastís Sacher o dels xocolates potents de com a mínim un 80% de cacau, aquest és el vostre vi.

X Nadal Xarel·lo Vermell

Celler Caves Nadal

D.O. Penedès

Ara fa uns anys, quan això dels monovarietals de Xarel·lo buscant la personalitat del Penedès s'estava gestant vaig tenir la sort de tastar el Xarel·lo de Nadal. No sé si va ser la sorpresa o que aquella anyada era molt agraïda però va ser una descoberta que mai oblidaré. Després d'uns anys i tastant diferents anyades he pogut comprovar que  no va ser flor d'un dia. Tot i que hi dono voltes al cap, no sé si va ser aquell mateix any o el següent que novament em vaig sentir de cop envoltat per una primavera floral i mediterrània quan vaig tastar del mateix celler Nadal el Xarel·lo Vermell, vi del qual mai em cansaré de parlar i beure.

Us faré cinc cèntims del que us podeu trobar en aquest vi, però que voleu que us digui, un cop vist com és l'ampolla i amb el nom après jo aniria cap a la botiga n'agafaria una i amb un cop de fred el tindreu ràpidament llets per gaudir-ho.

A veure, anem per un bosc mediterrani, envoltats de fonoll i plantes aromàtiques com la farigola o la camamilla. La frescor ens envolta. Als vorals del caminet i arrecerat del sol directe ens trobem grupets de mates de maduixetes silvestres, n'agafem uns quants fruits, uns de molt madurs i d'altres amb aquell puntet encara rosa claret amb tocs groguencs i un xic d'acidesa a la boca. De cop i volta el bosquet perd densitat i davant nostre anunciat per un esclatant raig de sol se'ns apareix una feixa allargada i un punt abrupte de color verd clar, un camp de fenc acaronat per la brisa que aixeca una aroma característica d'aquest cereal. Més enllà un petit talús amb una dotzena de pomeres amb petites pomes roses. Una sensació de frescor agafa volum i ens abraça tot acaronant-nos. Agraïts, relaxats i alliberats.

Jo, ja el sento a la boca i percep els seus aromes, no sé si us passa el mateix...

 *Que més us puc explicar, el vi té uns 13 graus i per gaudir-ho deixeu que es refredi fins a uns 8-10 graus. Salut!