Il·lustracions
vintage amb tocs moderns, plens de detalls com aquells antics dibuixos. Negre
sobre blanc. Aquesta és la primera impressió que veig amb l’obra de Laura Agustí.
Ara bé, allò què crida més l’atenció és què amb una visió ràpida em ve al cap
aquelles fabules on la figura literària de la personificació era tan
utilitzada.
Natura humanitzada, que com la varietat xarel·lo n’és plena de
frescor, amb cos, personalitat i una estructura molt ben definida. Amb
elegància i traces netes es fusiona el món urbanita i l’animal.
Per fruir d’aquestes petites meravelles
m'he decidit a maridar-les com ja heu vist amb un vi de xarel·lo. Varietat molt
conreada al país, en concret en grans extensions al Penedès. Siguen una de les
tres varietats què conformen el trident/cupatge dels espumosos fets a casa
nostra s’ha fet gran i als darrers anys ha guanyat molt protagonisme com a mono
varietal elaborat de diferents formes aconseguint vins de gran qualitat i
reconeixement. El nom Xarel·lo prové d’Italià Chiarello que vol dir “claret”. A
altres zones és coneguda amb diferents noms, Pansa Blanca a la zona d’Alella,
cartoixà al Priorat, Premsal blanc o moll a Mallorca, palop, planta valenciana…
Li diguem com li diguem ens encisa amb les seves aromes anisades del fonoll,
tocs herbacis de fenc i fruitats de pera i poma, perfectes per delectar-se com
he dit abans amb l’obra d’aquesta jove il·lustradora.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada