Malvasia de Sitges-Origen Garraf.

Emmarcats a la campanya d’OrigenGarraf per fer conèixer, explicar i divulgar els productes genuïns de la comarca del Garraf, dilluns 18 a la botiga el Cellerer i de la mà del sommelier Ezequiel R. es va realitzar un tast de diferents vins fets amb la varietat Malvasia de Sitges.

Aquesta varietat no te un origen clar, podria ser o bé de Grècia(teoria més estesa) o de l’Àsia.

El terme “Malvasia” es diu que prové d’una evolució a l’Italià del nom de la població grega Monemvasia. Una teoria diferent explica que el nom sorgeix del districte de Malevizi, proper a la ciutat de Candía a Creta.

A Catalunya, diu la llegenda, que la malvasia fou portada a Sitges per un dels almogàvers que al començament del segle XIV lluitava a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.

La malvasia de Sitges és una varietat amb un llegat important de tradició i prestigi amb referències des del segle XV. S’havia suposat que tenia relació amb altres malvasies, i amb les tècniques actuals d’identificació s’estan esbrinant estretes relacions amb altres malvasies que trobem a Croàcia, Itàlia, Portugal i Espanya, i diferències amb altres malvasies que tenen altres noms.

A grans trets la Malvasia de Sitges és una varietat que produeix un vi licorós blanc, dolç, olorós, d’alta graduació, de ràpida oxidació. A l’edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tòniques i apareix citat al Tirant lo Blanc.

Tornant al tast, cal dir que l’objectiu d’aquest era analitzar el comportament de la Malvasia de Sitges en diferents vinificacions. Cinc vins van ser els triats per aquesta missió.

El tast el vam començar amb la Malvasia de Sitges 2014 del celler Jané Ventura del Vendrell (DO Penedès). Tot i que les vinyes estan situades al Vendrell, aquest és un bon exemple monovarietal vinificat com a vi tranquil. A destacar la seva alta intensitat aromàtica típica de la varietat, florals de flor de taronger, magnòlia que després van anar evolucionen cap a les flors d’ametller. Fruitats de kumkuat, llimona i albercoc i tocs de vainilla i fusta elegant aportats per la fermentació en bóta de part del vi. Va aguantar perfectament les 2 hores a la copa sense perdre l’elegància aromàtica.

Vam continuar amb el Sasserra 2013 de Vega de Ribes de Sant Pere de Ribes. Vi tranquil Amb evolució. Destacarem la seva evolució, color or intens. Aromes de nous, tocs minerals secs (calcaris). Una poma al forn o compotada molt destacada tret típic de l'oxidació d’aquesta varietat, balsàmics de fonoll i Junípers. A la boca te un punt secant, final licorós i caràcter oxidatiu. Records de fruits secs.

El tercer va ser un espumós mètode tradicional, 36 mesos de criança i 13 graus. Monembasia 2011 de l’Hospital de Sant Joan Baptista. Vinyes al massís, terrer pobre. Aromes de formatge fresc no gaire agradables suposadament degut a algun problema químic en el moment de la fermentació, només es pot destacar aromes de pell de llimona i ametlles. A la boca una amargor molt marcada de la part blanca de les mandarines.

Seguidament va arribar el torn de l’ancestral 2009 amb llarga criança. Celler Vega de Ribes. Un producte espumós però només amb una fermentació espontània sense sucre afegit (licor d’expedició). Primer s’elabora el vi base i amb la fermentació a la meitat i encara amb sucres s’embotella i acaba la fermentació tot produint el carbònic. Aromes molt clar de panses. Dona la sensació d’haver produït el producte amb raïm amb sobre maduració i amb barreja amb raïm recollit en el moment habitual per realitzar un vi tranquil fresc.A la boca es repeteix les panses i tocs de murtra. Dolçor. Un maridatge perfecte per aquest producte podria ser amb formatge Stilton.

Per acabar el tast un clàssic si parlem de Malvasia de Sitges, La Malvasia seca de l’Hospital de Sant JoanBaptista. Vi de criança oxidativa, criança en bótes de castanyer, més poroses que afavoreixen aquesta oxidació desitjada. Un producte que no deixa indiferent, agrada o no agrada. Records dels vins de Xerès. Color caramel. Aspecte no net, amb cadenes proteiques amb suspensió. Aromes de caramel, pell de taronja, nous i pells avellanes torrades. A la boca amb una acidesa adequada i amb un final típic salí/metàl·lic que recorda les llaunes de conserves (escopinyes).

Resumin, un ventall interessant de productes diferents d’una mateixa varietat que té una producció molt petita i restringida a la zona del Garraf.