D’aquí a pocs més d’un mes arribarà la primavera i amb ella una allau
d’actes i fires relacionades amb el vi ompliran els carrers d’arreu del país.
Fins aquí tot perfecte.
El fet que les diferents
Denominacions d’origen organitzin fires pel territori és interessant. Apropen i
fan conèixer al públic en general els diferents vins que es produeixen al país.
Ara bé, entre fires i actes organitzats per diferents
DO’s, ajuntaments,
entitats… fan que aquests resultin nombrosos i el resultat final és que en un
mateix cap de setmana es trepitgen els uns als altres, fent minvar el nombre de
persones assistents.
Sempre s’ha dit que els excessos mai són bons i munyir molt la vaca
només provoca que aquesta deixi de produir. Personalment penso que aquests
actes no haurien de tenir un afany recaptatori com a primer objectiu, més aviat
haurien de funcionar més com un bon aparador on professionals del sector
donessin explicacions dels diferents productes i poguessin establir una relació
propera i fàcil amb el consumidor final. Al cap i a la fi el que tothom volem
és que el vi de casa nostra es conegui i sobretot es consumeixi.
Arribats a aquest punt, des de la modèstia més absoluta m’agradaria
proposar un seguit de possibles solucions a aquests desajustos que penso que
caldrien millorar, pel bé del sector vinícola del país.
En primer lloc fora interessant que els diferents organismes (incavi, ajuntaments, consells reguladors,
associació Catalana de sommeliers i d’altres entitats interessades), formessis
part d’una taula d’organització comuna i establir una xarxa de comunicació
entre aquestes organitzacions.
Dins d’aquesta taula d’organització un dels punts més importants a
tractar seria el fet de crear un calendari/agenda d’activitats comuna.
D’altra banda i com ja he dit abans, un altre tema seria el concepte,
fira=negoci o fira=oportunitat/aparador. Tots sabem que els cellers que van a
les fires fan el negoci què fan, però sí que intenten fer promoció d’allò que
produeixen, sigui el producte final o bé si ho poden oferir, l'oferta
enoturística. També s’ha d’entendre, que l'organització d’aquests actes
comporta un seguit de despeses de logística s’han de recuperar. Ara bé, d’aquí
a què aquestes activitats es converteixin en un negoci entra en un terreny on
cadascú pot tenir el seu punt de vista.
Per últim, en aquest tipus d’esdeveniments fora interessant que realitzessin diferents activitats desenvolupades per professionals del sector vinícola
(sommeliers, enòlegs…) que hi ha molts, preparats i amb un ampli coneixement
del territori. Aquest per sort, és un tema que de mica en mica ja succeeix però
que es podria ampliar i millorar.
Aquestes idees són molt bàsiques, però penso que poden ser un bon punt
de partida per reformular el concepte de la promoció del vi del nostre país i
del seu bon funcionament. Perquè aquestes no quedin en l'oblit, si penseu que és un tema a tractar,
estem disposats a recollir més idees i comentaris què ens agradaria que
expresséssiu i fer-les arribar als diferents agents interessats per establir un
inici de diàleg que finalitzi amb un consens què afavoreixi al sector en
general.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada