Sempreviva

En un matí solejat i una temperatura agradable que corrobora allò que es diu del microclima de Sitges i la costa del Garraf en general, a les portes de l'edifici modernista seu de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista es va realitzar la presentació del nou vi del celler Jané Ventura.

Dins d'una ampolla amb forma sensual, transparent, neta d'etiqueta i només marcada per una serigrafia delicada on destaca la reproducció d'una branca de flor de sant Joan (Sempreviva), plata mediterrània molt utilitzada en els guarniments de les catifes de les festes de Corpus de Sitges, i que en aquest cas dóna nom a aquest vi, s'amaga aquest vi de Malvasia de Sitges.

De color groc llimona pàl·lid. Aromes de flors blanques, de taronger i abèlia, cítrics de pell d'aranja i tocs fruitats de préssec i exòtics de papaia i mango. Frescor varietal, ampli, agradable i encisador. Un vi amb un alt poder d'atracció.

És un vi nascut de la inquietud que en Gerard Jané mostra vers aquesta varietat i la seva recuperació. El Celler Jané Ventura ja vinifica un fet amb Malvasia des del 2005, és d'un estil diferent, amb pas per bóta tot buscant un producte de llarga vida i complexitat. En aquesta ocasió, amb aquest nou producte, han volgut mostrar el potencial varietal d'una forma desacomplexada, destacant la seva frescor i l'ampli ventall aromàtic. Tot un reconeixement a una varietat d'origen Grec, que arribà a Catalunya fa uns 700 anys. Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia arribaren a Sitges de la mà d'un almogàver que al començament del segle XIV anà a lluitar a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor. Fou la varietat més conreada al S.XVIII i inicis del S.XIX i es convertí en un dels vins catalans més apreciats fora de les nostres fronteres. La seva delicadesa envers les malalties, a destacar els atacs d'oïdi i les dificultats a l'hora de ser conreada i la fil·loxera va fer que anés desapareixent dels camps fins a arribar gairebé a desaparèixer.

Conscient que la malvasia acabaria desapareixent del tot, poc abans de morir, el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) va voler evitar-ho llegant a l'Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges una vinya situada a Aiguadolç i també el negoci familiar d'elaboració de malvasia. Gràcies a aquest gest, van conservar-se uns pocs centenars de ceps que han arribat als nostres dies i dels quals amb l'esforç de diverses persones, entre elles l'Enric Bartra, s'ha iniciat en els darrers anys un procés de recuperació d'aquesta varietat.