Avui deixem enrere els vins del
nostre país i ens dirigim a Euskadi i més concretament a Guipúscoa. Mai fa mandra anar cap a aquestes terres; bonics paisatges,
bona gastronomia i millors productes... Que més necessiteu per fer una
escapada!.
Deixem enrere la Serra d'Aralar i quan l'autovia finalitza el seu descens i transcorre paral·lel al
riu Oria ens desviem d'aquesta que ens portaria de cap a Donostia i fem via cap a Orio. Tot seguit arribem a Zarautz i en pocs minuts a Getaria. Hem passat en un tres i no res de l'alta muntanya a la costa. Davant
dels nostres ulls la mar, depèn del dia encalmada o enrabiada,tant es val,
sempre és encisadora. Les onades acaronen amb força (tota una contradicció o
no) una costa escarpada. Si girem el cap 180 graus, un paisatge verd a causa
d’una pluviometria alta es mostra ufanosa i a la part final de l'escenari
muntanyes que s'eleven rapidament.
Aquest escenari és el que conforma
el paratge de la D.O Getariako Txakolina, una zona vinícola de poc més de 400 hectàrees de conreu, la majoria
d'elles es troben a la zona costanera. El seu àmbit geogràfic inclou els
territoris històrics de Guipúscoa. En Petites parcel·les inclinades cap al mar
i envoltades d'aquesta verdor esclatant acullen els emparrats de les vinyes.
Una varietat blanca, l'Hondarrabi Zuri n'és la responsable d'aquest vi fresc, jove i afruitat anomenat Txakolí, de graduació baixa (11 graus), amb acidesa, un punt de carbònic i
records de poma verda i cítrics. El seu consum és molt local i associat al
maridatge amb la cultura de la cuina dels "Pintxos". La tradició marca maridar-ho amb bonítol en oli i anxoves, productes
típics de la zona.
D'aquí surt part del vi Txakoli que existeix. Però hem de tenir en compte que hi ha 2 zones vinícoles
més a Euskadi que el poden elaborar, a Araba i a Biscaia.
Aquí finalitza aquesta petita
excursió, encara sentin la frescor a la boca i la salinitat de la brisa.
Eskerrik asko Euskadi, Agur
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada