Tot i que avui en dia encara hi ha
"persones" que ocupen presidències de països com ara els EUA, la Xina,
Russia..i lobbies econòmics que neguen el que anomenem canvi climàtic global la
realitat és que aquest fenomen ja fa anys que va mostrant-se amb més o menys
virulència. Grans plaques de gel que es desprenen i van la deriva, pluges
torrencials mai vistes, tornados on mai eren presents, onades de calor, pujada
constant any rere anys de les temperatures...i una llarga llista més de
fenòmens que estan succeint.
Catalunya no s'escapa d'aquesta
alteració i està fent que molts aspectes i actuacions del nostre dia a dia
hagin de canviar.
Com heu pogut notar, als darrers
anys estem tenint al nostre territori episodis llargs d'onades de calor, pluges
cada cop més minses i concentrades o bé virulentes en poques hores.
Aquestes anomalies climàtiques ja
estan provocant alteracions a la flora mediterrània, per exemple aquells que
sou del Maresme veieu com les pinedes estan patint i s'assequen. Un altre cas que podem veure fàcilment és la expansió que ha
realitzat la plaga de la processionària del pi, arribant a causar moltes baixes
en els boscos del Berguedà a causa de la manca de temperatures baixes a
l'hivern.
Un estudi recent del CREAF parla molt bé d'aquests efectes.
Aquí us deixo un parell d'enllaços que parlen del tema:
I com afecta el que coneixem com a canvi climàtic a la vinya i el vi?
L'escalfament del planeta i com a
conseqüència els seus efectes en forma d'alteracions meteorològiques com són
les onades de calor persistents, la irregularitat en els cicles de pluges...insereixen de forma directa a la flora en general i als conreus de la vinya del
nostre territori. Les alteracions o afectacions són diverses i el ventall
d'aquestes influeix tant en els treballs a la vinya com a l'hora de repensar la
viabilitat de les varietats i arribant a la qualitat dels vins resultants.
-Avançament de la verema
Si heu estat atents als mitjans d'informació, heu
pogut veure tot de notícies parlant d'un avançament de la verema en diferents
denominacions d'origen del país. Per ser concrets aquest any 2017 la verema
s’ha iniciat a Catalunya el 31 de juliol a la zona de Raimat, denominació
d'origen Costers del Segre. Ha sigut la vegada que més aviat s'ha iniciat a
causa de les altes temperatures, la sequera i les maduracions accelerades. Al
Penedès a la primera setmana d'agost també s'ha iniciat la verema amb varietats
com la Chardonnay o Pinot noir, igualment a la Terra Alta o a la D.O. Alella. A l'Empordà també s'ha
avançat uns dies, iniciant-se la segona setmana d'agost.
Com es pot veure, aquest inici
avançat és una realitat en conjunt i marca una tendència que any rere any es va
repetint.
-El conreu de la vinya es trasllada a zones més altes i més fredes
A les zones amb temperatures
elevades esdevindrà complicat produir vins amb un estil fresc, equilibrats,
subtils i amb un grau controlat. Una opció per poder contrarestar aquestes
inclemències pot ser la de buscar espais de conreu més frescos, latituds i altituds
diferents, microclimes, orientacions... La vinya necessita un clima determinat
per poder produir de forma eficient. Fins fa pocs anys pensar en vinyes a zones
de muntanya era poc imaginable. Però la realitat climàtica està fent que
aquestes zones que fins ara no eren les més adequades avui dia comencen a ser
una alternativa viable. Ja fa anys que es sabut que el grup Torres va
adquirir terres prop de Tremp a uns 1000 metres d'altitud, això a Catalunya,
igualment a la Franja a la Població de Benabarri a 1200 metres d'altitud.
Ja fa uns anys que a la Cerdanya hi ha alguna petita plantació. Per la zona del
Pallars han sorgit diferents cellers en pocs anys, Batlliu de Sort, Castel d'Encús o Terrer del Pallars entre d'altres, senyal que el conreu de la vinya
en aquestes zones ja és una realitat viable i productiva.
-Modificació de les feines al camp i als cellers
Com ja he dit abans, una de les modificacions més
destacada és l'avançament de la verema. Però amb això no hi ha prou, ja fa anys
que s'ha anat establint com a necessària
la verema a la nit o a trenc
d'alba. Amb aquesta forma de veremar es busca que el raïm arribi el més
intacte, fresc i mirant que no iniciï processos de fermentacions no desitjades
abans d'arribar al celler. A més, és sabut que amb molta calor els aromes es
degraden i es van perdent.
Varietats: Els cellers estudien cada cop més
a l'hora de noves plantacions o de replantar quins tipus de varietats són les
més adequades al medi on seran cultivades. Sabem que hi ha varietats que
s'adapten prou bé a les zones càlides, podríem parlar de la Macabeu, Garnatxa, Monastrell o Carinyena, però a la vegada també tenim coneixement amb el pas dels
anys i veien el seu comportament que varietats com l'Ull de llebre pateix molt
en els anys de calorades i poca pluja. Això ja ens dóna pistes de quin tipus de
varietats poden ser més resistents. També sabem que hi ha diferents peus
(porta-empelts) més resistents a les mancances hídriques. Amb la globalització
com a fet real, es parla que en els pròxims anys poden aparèixer noves plagues,
diferents de les que ja tenim o més virulentes, això pot provocar alteracions
destacades en les collites i un futur incert en el sector.
A raó d'això i del que diuen
diferents estudis internacionals que assenyalen clarament que els efectes de
l'escalfament global són ja una realitat i possiblement irreversibles, a casa
nostra ja fa uns anys que s'ha iniciat un projecte anomenat VRIAAC (Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic).
Els impulsors d'aquest projecte són tres cellers, Albet i Noya, Alta Alella i Celler Piñol, amb l'ajut de Valentin Blattner, l'enòleg suïs, viticultor i estudiós de la genètica a la vinya,
investigador en la recerca de varietats resistents a les plagues/malalties. Des
de ja fa uns anys, s'ha anat realitzant un procés d'estudis i un seguit de
proves en vinya experimental amb l'objectiu de poder crear noves plantes més
resistents als atacs dels fongs (Míldiu, Botritis, Oïdi...), que a la llarga puguin
esdevenir els ceps del futur del nostre país.
Treballen amb l'objectiu d'aconseguir:
-Menys pèrdues de collites per
fongs o sequeres
-Menys residus i costos de
producció (reduir tractament amb coure i sofre per a combatre aquestes plagues)
-Menys compactació dels sòls
-Aconseguir espais amb un ambient
més sa.
-Reduir emissions de (CO2) i
del gas-oil
-Fugir dels efectes del canvi
climàtic
-Tot això buscant vins de qualitat
i diferents dins de la tipicitat.
Un repte que segur que per ser una
realitat necessitarà l'ajut de molta altra gent i dels organismes competents i
que te com a horitzó l'any 2021 amb la realització d'una primera plantació a
"gran escala", 2023/2025 amb les primeres veremes amb cara i ulls de
cara a poder crear fitxes tècniques i arribar a l'any 2026 amb un producte fet
destinat a la comercialització. Segur que en els pròxims anys en sentirem a
parlar.
Un altre aspecte que va canviant és
el fet de fer podes en verd per
airejar els gotims i per
a què no estiguessin tapats. Tot i que
encara es fan, hi ha una tendència a deixar el gotim més tapat per protegir-lo
de la calor.
Relligant aquesta tasca podríem
parlar d'aquella altra de deixar capes
vegetals entre fileres de ceps per afavorir els cicles de la natura i la
biodiversitat. S'ha demostrat que són molt beneficioses però ara ens trobem amb
el dilema que com l'aigua és cada cop més escassa, aquestes herbes són una
competència directa amb el cep per captar aquest recurs hídric. Aquí tenim un altra qüestió a repensar.
Parlant de l'aigua i el reg. Cada cop és
més habitual veure en vinyes de nova plantació els sistemes de reg a goter. La
vinya sempre ha sigut en conreu de secà, però amb les variacions climàtiques i
unes pluges cada cop més irregulars i minses està fent canviar aquest concepte.
La utilització del reg és cada cop més extens pel territori per mitigar les
sequeres. Això ens ha de fer pensar en la viabilitat sostenible d'aquest cultiu
en algunes zones. Aquest serà, penso, un tema que s'haurà de posar sobre la
taula en un futur no gaire llunyà.
I que els hi passa als sòls?. Amb el
canvi climàtic els sòls també surten malparats. Es produeixen modificacions d'aquests, els nutrients varien i poden convertir-se en menys fèrtils
i àrids.
La sostenibilitat és també un objectiu que els cellers estan adoptant de mica en mica. Des de l'any 2011 i com a conclusió del congrés Wineries for Climate Protection realitzat a Barcelona, el sector va agafar un seguit de compromisos mediambientals per fer
d'aquesta una activitat més sostenible. Entre altres mesures es pot destacar la reducció d'un 20% l'empremta de carboni per
ampolla produïda l'any 2020 i potenciar la utilització de fonts d'energies renovables amb l'objectiu de reduir els gasos d'efecte hivernacle, limitar l'ús de productes químics i
aconseguir un ús més sostenible de l'aigua.
En aquest sentit en els darrers
anys, diferents cellers, associacions i institucions ja estan realitzant
diferents accions. Aquí us deixo, entre d’altres, dos enllaços on s’expliquen
diversos plans d’acció i projectes:
-Alteracions en els vins
El vi, com a producte final també
surt esquitxat d'aquestes alteracions climàtiques. A grans trets podem dir que
un augment de temperatures implica que els vins resultants siguin menys àcids, amb continguts de sucres més grans i per tant amb un grau
alcohòlic superior. Les maduracions ràpides impliquen obtenir fruits amb sucres concentrats, poca acidesa i amb un procés de maduració fenòlica no completa, afectant el color del vi, les aromes, el gust i la textura en definitiva
deixant-lo desequilibrat. Aquest s'haurà d'intentar corregir amb tècniques als cellers.
Aquestes són alguns dels efectes que causa el canvi climàtic en el
sector vitivinícola del nostre país. No puc finalitzar aquest escrit sense
deixar de pensar si en un futur no gaire llunyà, el conreu de la
vinya serà sostenible. Altes temperatures, la manca d'aigua que obliga a
utilitzar reserves hídriques i en contraposició encara es concedeixen, tot i
que poques al nostre país, drets de plantació sense un estudi de viabilitat
eco-sostenible. Pot arribar el dia que el govern hagi de pagar ajuts per pèrdues de producció?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada