El jovent i el vi

Apropar al jovent a la cultura del vi a la seva tradició popular com producte proper arrelat al territori i al seu consum moderat. Heus aquí un dels temes que preocupa i molt al sector vinícola català i a tots aquells que ens movem en aquest món.

Per reflexionar sobre aquest tema crec que s'ha de tenir en compte un seguit d'aspectes que influencien el debat.

-El primer seria el fet que tot i que Catalunya és un país de llarga tradició vinícola, el consum de vi és menor al de molts països europeus i mundials. Això ja ens dóna una primera pista.

-Una altra qüestió és el potencial propagandístic d'altres begudes. Any rere any veiem com les empreses cerveseres en concret, es gasten molts diners en campanyes publicitaries.

-Afegit a aquest aspecte s'ha de parlar del concepte "fàcil de consumir". Amb això que vull dir? Molta gent i sobretot el jovent veuen en el vi una beguda massa seriosa. Aquesta idea la podríem aplicar també a la resta de possibles consumidors, sense importar l'edat. Per a molta gent sembla que hagi de ser necessari tenir un Màster per poder beure vi. Aquest és un dels problemes més gran que té el sector. Molta gent del mateix el fan avorrit, esnob i elitista, fent que la gent tingui por a apropar-se.

També ajuden a tenir aquesta visió algunes publicacions, anuncis, documentals i la forma de parlar i explicar-se d'alguns professionals quan surten pels mitjans de comunicació... Deixem-nos de ximpleries, el vi ha de ser divertit, una beguda propera que presa amb moderació hauria de ser el nexe d'unió perfecte entre el jovent i el territori que l'envolta.

-I no ens enganyem, els joves es mouen influenciats per les tendències i beure vi (amb moderació), no és moda. Això és una cosa que ha passat sempre i continuarà passant si entre tots no hi posem remei. A més, a les zones d'oci la presència del vi i dels escumosos és escassa. No hi ha una promoció del sector. Aquesta promoció només existeix d’una manera barruera i elitista en zones d’oci d’alt nivell.

-A això s'ha de sumar el preu d'aquest producte a la restauració/zones d'oci. Una forma perquè els consumidors s'interessin pel producte és vendre'l d'una manera atractiva, despreocupada i no ens enganyem a uns preus raonables. Els vins a copes estan generalment a uns preus poc competitius amb altres begudes i es vulgui o no admetre, aquest és un altre aspecte a tenir en compte que val per tots els públics, joves i no tan joves.

-Continuo amb un altre raonament. A l'hora de dinar en aquelles cases on encara la família seu plegada per menjar, el vi és molt poc present. La figura del porró és tota una relíquia que la podríem posar a la mateixa altura que el telèfon fix per una persona jove, el 99,9 per cent d'ells no sabria què fer amb ell.

Jo, d’aquest fet en tinc una teoria que sempre expresso. El vi va desaparèixer en el medi urbà i grans urbs a la dècada dels 80. En aquella època el vi va agafar una mala fama, era la beguda dels borratxos, del bric i la pudor de vi per les cantonades,... i crec que això va fer que aquest producte anés desapareixent de mica en mica de les llars del país.

I que es pot fer?

Avui dia, tot i que ha repuntat el seu consum i que es nota certa inquietud/interès entre la societat per saber més d'això que es coneix com a "cultura del vi" ens troben encara en el fet que el jovent hi entra a unes edats avançades.

Crec que potser s'hauria d'enfocar el tema pel vessant cultural. El vi s'ha de presentar com un producte arrelat al territori, remarcant sempre que tot i ser considerat un aliment aquest s'ha de consumir amb mesura.

Per aquest motiu, llenço aquesta idea en forma de pregunta:

Perquè dins del pla d’estudis del jovent, no s’inclou una d'una setmana temàtica on diferents professionals dels sectors productius de proximitat expliquin la seva "feina" i presentin els seus productes amb xerrades, tastos, visites?

La importància d’aquests en la cohesió del territori, el manteniment dels paisatges, el patrimoni i el fet cultural que representen s’ha de poder exposar d'una forma entenedora, lleugera i entretinguda mitjançant multitud d'activitats buscant l'aproximació entre el futur consumidor o qui sap si treballador de cadascun dels sectors.

I parlo entre d'altres del sector vitivinícola, però també dels productors d'oli, els apicultors, la pagesia, ramaderia, formatgers, la indústria surera i la forestal i de ben segur que em deixo algun.

Penso que som molts els professionals que estaríem disposats a donar un cop de mà per poder realitzar als instituts aquestes jornades docents i formatives davant aquelles persones que seran el futur del país.