Avui us vull parlar d'un raconet
del nostre país que com tot ell està plagat d'història. Un altre tresor que tenim
a tocar de casa, on per arribar-hi no s'ha de fer un llarg viatge, ni avions,
ni vaixells, ni rutes d'hores i hores caminant... Arribeu-vos a la població
penedesenca d'Avinyonet del Penedès que comencen un viatge que ens portarà al
segle VII aC on podrem reviure com era aquesta zona i els seus pobladors en
aquella època. Us animeu, doncs som-hi?
Som al cor del Penedès, al jaciment
protohistòric del turó de la Font de la
canya, un enclavament ibèric de la tribu dels cossetans que va ser ocupat
des de finals del segle VII aC (625-600aC) fins al segle III aC, essent
abandonat amb l'arribada dels exèrcits romans. En aquella època aquest assentament era un gran centre de
mercaderies de la Cossetània ibèrica, les nombroses troballes que s'han anat
recollint després de diferent fase d'excavacions realitzades a partir del seu
descobriment l'any 1997 deixen clara aquesta idea.
La seva descoberta va ser tota una
casualitat o qui sap si un fet totalment predestinat. El terreny estava
destinat a acollir una plantació de vinya i va ser en els treballs d'adequació
dels mateixos que van sorgir unes restes. Per sort es van respectar i des de
llavors han estat objecte d'excavacions arqueològiques i estudis arqueobotànics que han evidenciat el rol d'aquest assentament en l'emmagatzematge,
distribució de cereals i producció agrícola molt centrada amb la viticultura.
Bressol de la vitivinicultura al Penedès.
Potser aquesta afirmació és un punt agosarada i rotunda, però després de diferents excavacions arqueològiques realitzades al jaciment,
aquesta possibilitat agafa cada cop més força. S'han identificat evidències relacionades
amb els inicis de la vinya i el vi en aquest territori. Diferents materials
documentats (ceràmics, metàl·lics, arqueobotànics, etc.) deixen clara
aquesta relació directa amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del
vi.
A la fase més antiga de l'assentament (preiberic o primera edat del ferro) del segle
VII aC, es documenta el conjunt més nombrós de llavors arqueològiques (carbonitzats i mineralitzats) de Vitis vinífera ssp. vinífera en tot el nord-est peninsular. Els materials ceràmics d'importació
relacionen directament la introducció de la vitivinicultura i el consum del vi
al Penedès amb els contactes colonials, especialment els fenicis. A partir de
la fase d'època ibèrica (segles VI-II aC) augmenten els indicadors relacionats
amb l'arboricultura de la vinya: podalls de ferro per al manteniment de la
vinya, una base de premsa per a fer vi, àmfores per al transport, etc. Durant
aquesta fase té lloc la difusió i consolidació definitiva de la vitivinicultura al
Penedès i Catalunya.
Les diferents i constants troballes
i el valor històric d'aquestes, van fer que les diferents administracions
(Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament
d'Avinyonet del Penedès) aprovessin l'any 2012 un pla de recerca encaminat a la
recuperació i potenciació del jaciment. Més tard i ja com a Bé Cultural
d'Interès Local, es van iniciar un seguit d'intervencions destinades a
condicionar-lo i a donar a conèixer aquest recinte com a element d'interès
cultural turístic. Un cop condicionat, l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès va
iniciar les visites guiades i altres activitats.
Un altre indicador arqueològic que pot suggerir la
implementació de la vinya i el vi en les creences dels habitants de Font de la
Canya és la documentació d’un depòsit votiu amb les restes d’un important
banquet o cerimònia en honor a la deessa Demèter/Tanit a l’interior d’una sitja,
datat al segle III aC i on es va consumir vi. Entre les moltíssimes restes
recuperades, moltes en procés d’estudi, destaca un vas en forma de bust de dona
de trets clàssics anomenat tradicionalment “peveter de cap femení”. La part
superior, còncava, està perforada amb cinc orificis. Representa una divinitat
vestida amb una túnica subjectada amb un fermall esfèric i que forma plecs a la
zona del coll. Al cap hi duu un kalathos i el front està ornamentat amb
espigues de cereal i fruites (raïm) i porta gotims de raïm com arracades. Es
tracta d’una imatge originària dels àmbits grecs o púnics de Sicília, present
també a Sardenya, Cartago, Eivissa i l’est de la península Ibèrica, on és
freqüent en alguns santuaris i necròpolis del món ibèric. S’ha identificat amb
Demèter, Koré o Tanit, a causa dels atributs relatius a la fecunditat i
fertilitat, que l’adornen. La tesis tradicional planteja la utilització
d’aquests vasos com a cremaperfums. Una altra tesis suposa que els orificis de
la part superior havien de servir per a posar-hi espigues de blat, simbolitzant
l’abundància.
Però les investigacions i estudis
del jaciment han continuat. El procés de recerca, s'ha anat succeint en els
darrers anys, aquest cop més centrada en els laboratoris processant les dades de les excavacions realitzades
els darrers anys. Hi han previstes noves accions a realitzar.
Durant el mes d'octubre d'aquest
2017, es procedirà a finalitzar l'excavació arqueològica de l'espai de magatzem
del segle III aC i procedir a la seva adequació a la visita i l'itinerari del
jaciment. També s'extraurà el màxim de terra possible de la zona sud del
jaciment, amb l'ajuda de retroexcavadores i remolcs, on se situa la zona
d'hàbitat de la primera edat del ferro. L'objectiu és preparar aquesta zona de
cara al següent període quadriennal d'excavacions arqueològiques entre els anys
2018 i 2021 i conèixer de primera mà com vivia i s'organitzava la primera
comunitat de viticultors del Penedès.
Paral·lelament, la major part dels
esforços, s'invertiran en els treballs de laboratori de neteja, siglat,
classificació, inventari, dibuix i fotografia de materials ceràmics, però també
lítics, metàl·lics, així com la continuació de tasques relacionades amb les
analítiques, com els estudis de llavors i fruits, de carbons de fusta i, altres
de noves, com els estudis del pol·len fòssil i dels residus que es poden
identificar a dins dels recipients arqueològics.
Centre d'interpretació de la Font de la Canya: DO Vinífera.
El recinte s'ampliarà. En els mesos vinents
s'inaugurarà i obrirà al públic un nou espai atractiu que vol esdevenir un
revulsiu per dinamitzar i potenciar els aspectes relacionats amb la cultura, la identitat, el
patrimoni, l'enoturisme i l'economia de proximitat. Un Centre d'interpretació
que contindrà, probablement, la col·lecció arqueològica sobre la cultura
ibèrica més important del Penedès, amb unes 160 peces exposades. Un petit
museu, que esperem que serveixi per donar a conèixer la cultura dels nostres
avantpassats.
Com si tot això fos poca feina i
paral·lelament amb l'obertura d'aquest centre d'interpretació, des del mes de
maig s'han iniciat un nou projecte engrescador, que té com a objectiu impulsar
el jaciment com a referent patrimonial i turístic del Penedès i augmentar
l'interès científic i sociocultural, L'Estació
Experimental Arqueològica de la Vinya a l'antiguitat.
El projecte té com a objectiu la
recreació del procés complet del cultiu de vinya i d'elaboració de vi en
l'antiguitat. Consisteix en la plantació d'una vinya experimental seguint els
mètodes i tècniques que ens proporciona la recerca i les fonts escrites de
l'antiguitat. Contempla la construcció d'un cup i una premsa seguint els models
de l'època per recrear el procés de trepitjat i premsat del vi en època
ibèrica. Aquesta estació experimental ha de servir per proporcionar-nos més
dades científiques per a comprendre el conreu de la vinya en època antiga, així
com posar les bases per a l'elaboració de vins seguint les tècniques clàssiques
d'època ibèrica. A més, s'utilitzaran de forma didàctica per realitzar jornades
relacionades amb la poda, verema i trepitjat, elaboració i consum del vi en
època antiga. Les primeres evidències del cultiu de vinya i elaboració de vi a
Catalunya s'han documentat al jaciment arqueològic de la Font de la Canya, al
municipi d'Avinyonet del Penedès. Per aquest motiu, es considera que la
construcció de l'Estació Experimental Arqueològica de la Vinya és un element
clau per a la continuació de l'activitat científica i la divulgació social del
patrimoni.
Aquest projecte te diverses fases que s'aniran realitzant els anys vinents:
-Fase I: La primera fase d'actuació s'ha iniciat en el mes de
maig amb la plantació d'uns 120 ceps (de les varietats: Xarel·lo i Sumoll, amb
peu americà) que s'han ubicat en dos sectors diferenciats: als jardins de les
instal·lacions de Sant Pere d'Avinyó, la seu de la cooperativa i espai de
recepció de visitants i de tallers, i al mateix jaciment de la Font de la
Canya.
La plantació estarà supervisada per
l'equip d'arqueologia de la Font de la Canya assegurant que es realitzi de
forma semblant al mode ibèric.
-Les vinyes de l'antiguitat no eren
com les coneixem avui en dia, ja que es deixaven créixer en altura emparrades al voltant d'altres arbres fruiters com poden ser figueres o
magraners, conformant pèrgoles. -. (El projecte és una iniciativa de la
cooperativa d'arqueologia ArqueoVitis sccl, que gestiona la recerca i difusió del jaciment de la Font de la Canya
d'Avinyonet del Penedès, juntament amb Cellers Torres, que aporta l'experiència
i l'assessorament del departament de viticultura i cofinança el projecte). Durant
aquesta primera fase, també es planteja la reproducció d'eines ibèriques amb
les quals es treballarà la vinya d'una manera semblant a l'època. Per a la
fabricació d'aquestes es compta amb la col·laboració de Miquel Segura,
especialista en reproduccions metal·lúrgiques de l'antiguitat.
També està prevista la plantació
d'arbres fruiters i l'elaboració de tovots (any 2018).
-Fase II: Construcció d'una casa
ibèrica, fabricada amb tovots, sòcols de pedra i fusta, seguint els mètodes
antics (any 2019)
-Fase III: Construcció d'un cup i
una premsa ibèrics adossats a la casa construïda durant la fase II (any 2020). _
-Fase IV: Reproducció de recipients ceràmics i metàl·lics on es conservava i
es consumia el vi, i primeres experimentacions amb vi natural (any 2020).
El projecte vol recrear els
utensilis ceràmics de l'època relacionats amb el vi documentats al jaciment
penedesenc, des de les àmfores per a emmagatzemar i transportar el vi fins a
les copes i bols per al seu consum. Es compta amb la col·laboració i
assessorament del ceramista Martí Baltà de Ceràmiques Baltà de Vilafranca del
Penedès. A més, es preveu començar a elaborar els tovots necessaris per a la
construcció de la casa durant les següents fases, mitjançant la realització
d'un Camp de Treball organitzat per la Generalitat de Catalunya durant l'estiu
de 2018, implementant la participació de joves en la recerca experimental.
Aquest projecte pot aportar un
valor afegit al jaciment de la Font de la Canya i al territori del Penedès
convertint-lo en pioner en oferir una recreació científica experimental del
procés complet d'elaboració i consum del vi a l'antiguitat.
Ara que hi ha un interès públic en
augment per tot allò que està relacionat amb el vi i que algú ha batejat amb el
mot "enoturisme", aquest espai pot ser un atractiu potent i esdevenir
un nexe d'unió inesperat entre la cultura del vi i el fet de voler saber més de l'època ibera, els seus costums i l'arqueologia en general.
També suposarà un impuls en l'àmbit acadèmic, ja que es realitzaran nombroses publicacions en revistes científiques de
prestigi i s'establiran convenis de col·laboració amb institucions acadèmiques
com la Universitat de Lleida, la Universitat de Barcelona i la Ciutadella
Ibèrica de Calafell, la qual també planteja realitzar un cultiu semblant. Es
realitzaran activitats divulgatives de tot el procés d'elaboració del vi, com
jornades científic-culturals durant la plantació, verema i fermentació del most
acompanyades d'activitats recreatives, com concerts o tasts de vins.
La vall de riu Foix, una zona
plagada d'assentaments de
l'època preibèrica.
El Puig del Cocodril i la
Timba de Santa Bàrbara.
Aquesta zona del Penedès va ser en
el seu temps, un espai estratègic en l'àmbit comercial, agrícola i de
circulació, per això, en els darrers anys s'hi han succeït diverses troballes
d'assentaments. Els treballs de recerca que s'estan realitzant darrerament en
aquests jaciments se centren, com hem anat dient, en indagar sobre els orígens de la
població penedesenca en el moment de la primera sedentarització del territori,
relacionada, entre d'altres, amb cultiu el de la vinya i el comerç amb les
diferents cultures de la mediterrània.
D'aquests hi destaquem un parell
que estan en procés d'estudi, el Puig del Cocodril i la Timba de Santa Bàrbara.
El Puig del Cocodril, situat al
costat del Castell de Subirats, podria complir les funcions de poder i de
control dels diversos jaciments del territori de la Cossetània Oriental. La
recerca efectuada a tret a la llum una gran fortificació cossetana de més d'1
Ha d'extensió. S'ha identificat un fossat defensiu, una muralla i un barri de
cases en un estat de conservació excepcional. Aquesta, com hem dit abans,
podria haver fet les funcions de control del centre de mercaderies de la Font
de la Canya. Entre les restes descobertes destaquen les relacionades amb el món
del vi i la vinya. Tres àmfores ibèriques senceres, diverses gerres per a
servir vi i ceràmiques importades de Grècia, Itàlia i Eivissa.
Planot de la Timba de Santa Barbara
Jaciment de la primera edat de ferro (650-575aC) ubicat
al terme municipal de Castellet i la Gornal a Alt Penedès.
Es tractaria d'un enclavament
autònom amb un marcat caràcter estratègic i comercial. De les tasques
realitzades es destaquen possibles estructures de defensa i abundant material
d'àmfores fenícies.
Dels treballs de prospecció amb
detector de metall que es va efectuar als camps circumdants del jaciment, es va
poder recuperar una moneda que correspon a un òbol d’argent de la colònia grega
de Massàlia (actual Marsella) dels segles IV-III aC. Els altres materials localitzats
corresponen a cinc denes de plom i a una agulla d’una fíbula de bronze.
Aquí us deixo un enllaç d'un video
del jaciment
Aquest,
és un resum dels diferents jaciments en estudi que
ens estan mostrant com era el dia a dia dels pobladors cossetans (Ibers)
d'aquesta zona del Penedès. Haurem d'estar atents a la inauguració de noves instal·lacions
i dels diferents treballs als jaciments que aportaran més valor al visitant.
Tota la informació i el recull
fotogràfic d'aquest article provee de la documentació de cooperativa ArqueoVitis i la recerca arqueològica de la vinya i el vi al Penedès.
www.arqueovitis.com
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada