13 de març 2019

Can Sumoi Xarel·lo 2018 (vi natural d'alçada)


Viticultors de Can Sumoi 
D.O. Penedès


D'una finca agrícola datada de 1645 a uns 600 metres d'alçada, situada al Massís del Montmell (serra de l'anomenat sistema Prelitoral que separa les comarques de l'Alt Camp i el Baix Penedès on predominen els sòls calcaris) procedeix aquest vi. Monovarietal de Xarel·lo (varietat blanca tradicional a la zona) que en el camí de passar de raïm a vi realitza la seva fermentació alcohòlica en dipòsits d'inox. amb l'ajut de llevats indígenes de la vinya durant 17 dies.
A més i de forma espontània fa l'anomenada fermentació malolàctica (Procés que consisteix en la transformació de l'àcid màlic del vi, present a la polpa i no gaire agradable al paladar, en àcid làctic, amb sensacions molt més comuns i fàcils de degustar. Aquesta transformació la generen bacteris làctics existents de forma natural a l'entorn o al mateix raïm). Amb aquest procés, el vi redueix acidesa i tocs vegetals aconseguint una sensació més agradable en boca, fruitada.
Per acabar-ho d'arrodonir, durant tres mesos es realitza la "tècnica" del Bastonatge, que consisteix a remoure amb l'ajuda d'un bastó el vi amb la intenció de fer pujar les mares que havien precipitat al fons del recipient. D'aquesta manera es busca que el vi adquireixi sensacions grasses, de més volum i més aromes.
Un cop acabat aquest procés d'elaboració i per sortir al carrer, el celler ha escollit una curiosa presentació; Ja no per l'etiqueta, correcta, sinó pel recipient. Ens trobem amb una ampolla compacta, més baixa i ample del que estem acostumats a veure i que ens recorda a algunes d'alguns vins de Porto i fins i tot a aquelles que contenien rom a les pel·lícules de pirates. Una forma no gaire vista per aquí i que el fa rapidament visible entre altres vins.
I dins d'aquesta ampolla d'un màrqueting més que estudiat que hi trobem?
Doncs un vi amb un color molt subtil i d'un grau alcohòlic igualment lleuger 11,5%. Predominen els aromes varietals, flors blanques cítriques, tarongina (flor d'azahar), i de pittospurum. Algun record d'abèlia i frescor un punt seca procedent d'herbes mediterrànies com el fonoll i la farigola. A més, destaca els fruitats de pera molt fàcils d'identificar. A la boca es nota equilibrat, fresc i madur a la vegada, untuós i amb un volum que el fa arribar a tots els racons del paladar. Finalment tornen els records d'herbes mediterrànies.
Un vi amb el qual difícilment fallareu.