Emmarcats a la campanya d’OrigenGarraf per fer conèixer, explicar i divulgar els
productes genuïns de la comarca del Garraf, dilluns 18 a la botiga el Cellerer
i de la mà del sommelier Ezequiel R. es va realitzar un tast de diferents
vins fets amb la varietat Malvasia de Sitges.
Aquesta
varietat no te un origen clar, podria ser o bé de Grècia(teoria més estesa) o de l’Àsia.
El
terme “Malvasia” es diu que prové d’una evolució a l’Italià del nom de la població
grega Monemvasia. Una teoria diferent explica que el nom sorgeix del
districte de Malevizi, proper a la ciutat
de Candía a Creta.
A
Catalunya, diu la llegenda, que la malvasia fou portada a Sitges per un dels
almogàvers que al començament del segle XIV lluitava a la Mediterrània oriental
sota les ordres de Roger de Flor.
La
malvasia de Sitges és una varietat amb un llegat important de tradició i
prestigi amb referències des del segle XV. S’havia suposat que tenia relació
amb altres malvasies, i amb les tècniques actuals d’identificació s’estan
esbrinant estretes relacions amb altres malvasies que trobem a Croàcia, Itàlia,
Portugal i Espanya, i diferències amb altres malvasies que tenen altres noms.
A
grans trets la Malvasia de Sitges és una varietat que produeix un vi licorós
blanc, dolç, olorós, d’alta graduació, de ràpida oxidació. A l’edat mitjana se
li suposaven propietats medicinals i tòniques i apareix citat al Tirant lo
Blanc.
Tornant
al tast, cal dir que l’objectiu d’aquest era analitzar el comportament de la
Malvasia de Sitges en diferents vinificacions. Cinc vins van ser els triats per
aquesta missió.
El
tast el vam començar amb la Malvasia de Sitges 2014 del celler Jané Ventura del Vendrell (DO Penedès). Tot i que les
vinyes estan situades al Vendrell, aquest és un bon exemple monovarietal vinificat com a vi tranquil. A destacar la seva
alta intensitat aromàtica típica de la varietat, florals de flor de taronger,
magnòlia que després van anar evolucionen cap a les flors d’ametller. Fruitats de kumkuat, llimona i albercoc i tocs de vainilla i fusta
elegant aportats per la fermentació en bóta de part del vi. Va aguantar perfectament les 2
hores a la copa sense perdre l’elegància aromàtica.
Vam continuar amb el
Sasserra 2013 de Vega de Ribes de Sant Pere de Ribes. Vi tranquil Amb evolució.
Destacarem la seva evolució, color or intens. Aromes de nous, tocs minerals
secs (calcaris). Una poma al forn o compotada molt destacada tret típic de l'oxidació d’aquesta varietat, balsàmics de fonoll i Junípers.
A la boca te un punt secant, final licorós i caràcter oxidatiu. Records de fruits
secs.
El tercer va ser un espumós mètode
tradicional, 36 mesos de criança i 13 graus. Monembasia 2011
de l’Hospital de Sant Joan Baptista. Vinyes
al massís, terrer pobre. Aromes de formatge fresc no gaire agradables
suposadament degut a algun problema químic en el moment de la fermentació, només
es pot destacar aromes de pell de llimona i ametlles. A la boca una amargor molt
marcada de la part blanca de les mandarines.
Seguidament va arribar el torn
de l’ancestral 2009 amb llarga criança. Celler Vega de Ribes. Un producte espumós
però només amb una fermentació espontània sense sucre afegit (licor d’expedició). Primer s’elabora el vi base i
amb la fermentació a la meitat i encara amb sucres s’embotella i acaba la
fermentació tot produint el carbònic. Aromes molt clar de panses. Dona la
sensació d’haver produït el producte amb raïm amb sobre maduració i amb
barreja amb raïm recollit en el moment habitual per realitzar un vi tranquil
fresc.A la boca es repeteix les panses i tocs de murtra. Dolçor. Un maridatge
perfecte per aquest producte podria ser amb formatge Stilton.
Per acabar el tast un clàssic
si parlem de Malvasia de Sitges, La Malvasia seca de l’Hospital de Sant JoanBaptista. Vi de criança oxidativa, criança en bótes de
castanyer, més poroses que afavoreixen aquesta oxidació desitjada. Un producte
que no deixa indiferent, agrada o no agrada. Records dels vins de Xerès.
Color caramel. Aspecte no net, amb cadenes proteiques amb suspensió. Aromes de
caramel, pell de taronja, nous i pells avellanes torrades. A la boca amb una acidesa adequada
i amb un final típic salí/metàl·lic que recorda les llaunes de conserves (escopinyes).
Resumin, un ventall
interessant de productes diferents d’una mateixa varietat que té una
producció molt petita i restringida a la zona del Garraf.
