10 d’abr. 2020

El vi, cultura, tradició, compromís pel territori, producte de proximitat i també... Un aliment.




Si hem de parlar del vi com a producte i de la tradició de la viticultura al nostre territori ens hem de remuntar a l'època on els Ibers eren els pobladors de la península Ibèrica.

Els Ibers (Lietans, que ocupàven el territori que s’estenia del Garraf fins a la desembocadura de la Tordera, Cossetans al Penedès i camp de Tarragona, Ilergets a Lleida, Indigets a l’Empordà, Ausetans a les contrades de Girona, Lacetans a la Catalunya Central, Cerretans als Pirineus orientals...Tots ells eren com he dit abans, els pobladors de la zona i en aquells temps, ja cultivaven raïm silvestre.
Va ser entre els segles VII i VI aC. amb l'arribada a les nostres contrades de Fenicis i Grecs, civilitzacions culturalment superiors, que es van introduir tècniques de poda, d'elaboració del vi i varietats, tot afavorint el conreu de la vinya. De mica en mica en el litoral mediterrani van néixer petites colònies fundades per aquestes civilitzacions amb finalitats econòmiques i comercials.
La conquesta de la Península per part de Roma, des del segle I aC, va suposar la desaparició dels Ibers com a pobles independents i la seva progressiva integració dins del món romà hegemònic a Europa.

La cultura romana va ser assimilada per la població. Es va passar d'assentaments a petites vil·les romanes rurals on la producció de vi i l'elaboració d'àmfores pel seu transport eren les tasques més habituals entre la població.

Per posar un exemple local, podem comentar que els vins Laietans sortien des del port de Bètulo (actualment Badalona) i s'exportaven a Roma i a altres mercats de la mediterrània. Des del port de Narbona eren distribuïts per l'interior de la Gàl·lia. També anaven cap a l'interior de la Península a poblacions com Caesaraugusta (Saragossa) o Pompaelo (Iruña)…El conreu de la vinya i el vi eren ja un producte comú, arrelat al territori, font de vida i de comerç.


Com es pot veure, la tradició vinícola, la seva cultura i paisatge, formen part de la història de Catalunya i sense exagerar podem arribar a dir que és un símbol del nostre país.
Si fem un recorregut pel Principat i la Catalunya del Nord, els ceps, les vinyes, els cellers i els vins són present gairebé en tots els racons. De Ribesaltes fins a la Terra Alta, D'Alella a Costers del Segre som una País de vins.
La producció vitivinícola és un dels components més importants del sector agrari català, tant des del punt de vista econòmic com per la incidència real sobre el territori.

Segons dades de L'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), el vi i el cava representen el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana amb uns ingressos d'explotació que superen els 1.100 milions d'euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d'euros anuals.
Però a més de números, el vi és un producte de proximitat, un compromís amb el territori, un lligam de la terra amb els seus pobladors, un lligam familiar que ha passat de generació en generació, on avui dia les netes i nets recullen tota l'experiència i saviesa de les àvies i avis que ja treballaven al camp. El seu conreu, un motor econòmic pel món rural, per poder mantenir petits pobles i estructures de territorialitat equilibrades cada cop més amenaçades.



El vi és un aliment

Que vagi sempre per davant, el consum d'aquest producte ha de ser moderat.
Després de deixar clar això, cal que tothom sàpiga, que és el vi concebut com a producte.
Podem tornar a dir que el seu consum alimentari té una tradició mil·lenària tant al nostre país com a tota la mediterrània.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix el vi com a un aliment de consum moderat. 

Si entrem en el món de les legislacions, hem de mencionar el BOE on a l’article 24/2003, de 10 de Julio, de la ley de la viña y el vino, menciona literalment:

-"El vino y la viña son inseparables de nuestra cultura. Desde que el hombre deja testimonios gráficos para la historia, aparece en escena con una jarra de vino en la mano: en las pinturas egipcias, en las ánforas griegas, en los mosaicos romanos. A pesar de tan ancestral cultura del vino, con su proyección social, literaria y mística, el Derecho tardó mucho en entrar en este campo, que le era ajeno mientras  pertenecía al mundo de las satisfacciones de los sentidos o  de los sentimientos. Sólo cuando el vino se convirtió en un problema de salud, de orden público o económico- y los poderes públicos se interesaron por estas cuestiones- es cuando las pragmáticas y las leyes hicieron acto de presencia, primero prohibiendo, después fomentando y luego regulando la producción, la comercialización y el consumo". 


"Artículo 2. Definiciones....


e) "Vino": es el alimento natural obtenido exclusivamente por la  fermentación alcohólica, total o parcial, de uva fresca, estrujada o no, o de mosto de uva".


"Artículo 4. Promoción.

1.La Administración General del Estado podrá financiar campañas de información, difusión y promoción del viñedo, del vino y de los mostos de uva, en el marco de la normativa de la Unión Europea y de acuerdo con el ordenamiento jurídico nacional vigente y en particular con la normativa que prohíbe a los menores de edad el consumo de bebidas alcohólicas.


2. Los criterios orientativos,que deberán seguirse en las campañas financiada con fondos públicos estatales, seràn los siguientes:

a) Recomendar el consumo moderado y responsable del vino. 

b)Informar y difundir los beneficios del vino como alimento dentro de la dieta mediterránea. 


c) Fomentar el desarrollo sostenible del cultivo de la vid, favoreciendo el respeto del medio ambiente, así como la fijación de la población en el medio rural. 


d) Destacar los aspectos históricos, tradicionales y culturales de los vinos españoles; en particular, las peculiaridades específicas de suelo y clima que influyen en ellos. 


e) Impulsar el conocimiento de los vinos españoles en los demás Estados miembros de la Unión Europea y en terceros países, con el objeto de lograr su mayor presencia en sus respectivos mercados.

f) Informar y difundir la calidad y los beneficios de los mostos y zumos de uva". 

A part d'aquesta llei, cal esmentar d'una forma importantíssima allò que reconeix l'organització Fundació Dieta Mediterrània.


L'anomenada dieta mediterrània ha estat reconeguda per la comunitat científica internacional com un patró alimentari i un estil de vida dels més equilibrats i saludables del món. Està fonamentada en una base històrica i cultural de productes com el blat, la vinya i l'olivera. Un consum nutricional equilibrat i l'activitat física. 

En els seus "estatuts" podem llegir: 

-"La Dieta Mediterrània és una valuosa herència cultural que representa molt més que una simple pauta nutricional, rica i saludable. És un estil de vida equilibrat que recull receptes, formes de cuinar, celebracions, costums, productes típics i activitats humanes diverses.

L'aigua és fonamental en la nostra dieta. El vi és un aliment tradicional en la dieta mediterrània que pot tenir efectes beneficiosos per a la salut consumint amb moderació i en el context d'una dieta equilibrada". 

Aquests "consells" de vida de la dieta Mediterrània estan reconeguts per l’Unesco des del 2011 incloent-los al llistat de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.


Doncs tenint en compte tot això, cal que tothom tingui clar avui dia que el consum de vi amb moderació no es pot resumir a dir que és prendre una beguda amb alcohol.
Consumir vi amb moderació, és tot allò que he esmentat fins ara, és un aliment proper, de kilòmetre 0, arrelat al territori, amb una història i cultura mil·lenària, és paisatge i la seva gent, el seu modus vivendi, equilibri territorial... Un glop de vi és quelcom més, el seu gust i aroma ens pot transportar a un lloc concret, un moment, a pensar en una persona, desperta emocions i sentiments.
Darrere un vi hi ha molt més que un líquid, hi ha passió, treball, sacrifici, aprenentatge, emoció, tècnica, moltes històries i cor. 

Només una cosa més, per tot això i segurament moltes coses més que ara he descuidat consumiu, consumim ara i sempre amb moderació vi català.


11 de des. 2019

Textures de Pedra Blanc de negre

Celler Raventós i Blanc
Escumós de la Conca del riu Anoia

Escumós elaborat al Penedès amb el mètode tradicional o Champanoise. Aquest consisteix amb fer una primera fermentació en dipòsit d'acer inoxidable o bé amb bóta, posteriorment aquest vi s'embotella i se li afegeix una petita quantitat de sucre o most abans de tapar-se i passar a fer la criança a les caves. En aquella ampolla, els llevats iniciaran una segona fermentació, ara ja dins de l'ampolla. Aniran de mica en mica transformant aquests sucres en alcohol i anhídrid carbònic (CO₂) les famoses bombolles.

Textures de Pedra 2015 Brut Nature, és un cupatge de varietats locals negres, Sumoll 25%, Bastard Negre 25% i Xarel·lo Vermell 50%, procedents de la Vinya més Alta (Sant Sadurní d'Anoia), una parcel·la situada a uns 200 metres sobre el nivell del mar, de sòl calcari de textura llimós-arenosa i alt contingut de còdols, que drena molt i de rendiments molt baixos.

L'any 2015 va ser sec i amb llargues onades de calor.
El tipus d'agricultura que efectuen és ecològica i biodinàmica. En la seva elaboració s'utilitzen només llevats indígenes de la vinya. L'anyada 2015 té més de 48 mesos de criança en rima.

Però com és Textures de Pedra 2015? És un escumós d'un color groc or, fresc en nas, herbes aromàtiques mediterrànies, fonoll, brioixeria, cítrics com l'aranja, fruitats de poma, préssec i silvestres. Notes florals de flor d'ametller i torrats/fumats de l'autòlisi. En boca es nota una bombolla viva i refrescant, mineral i un final amb records de maduixetes, gerds i un final un atractiu punt amarg. Bombolles daurades amb ànima de negre.

Escumós elaborat al Penedès amb el mètode tradicional o Champanoise. Aquest consisteix amb fer una primera fermentació en dipòsit d'acer inoxidable o bé amb bóta, posteriorment aquest vi s'embotella i se li afegeix una petita quantitat de sucre o most abans de tapar-se i passar a fer la criança a les caves. En aquella ampolla, els llevats iniciaran una segona fermentació, ara ja dins de l'ampolla. Aniran de mica en mica transformant aquests sucres en alcohol i anhídrid carbònic (CO₂) les famoses bombolles.
Textures de Pedra 2015 Brut Nature, és un cupatge de varietats locals negres, Sumoll 25%, Bastard Negre 25% i Xarel·lo Vermell 50%, procedents de la Vinya més Alta (Sant Sadurní d’Anoia),  una parcel·la situada a uns 200 metres sobre el nivell del mar, de sòl calcari de textura llimoso-arenosa i alt contingut de còdols, que drena molt i de rendiments molt baixos.
L’any 2015 va ser sec y amb llargues onades de calor.
El tipus d’agricultura que efectuen és ecològica i biodinàmica.

En la seva elaboració s'utilitzen només llevats indígenes de la vinya. L’anyada 2015 té més de 48 mesos de criança en rima.
Però com és Textures de Pedra 2015?

És un escumós d'un color groc or, fresc en nás, herbes aromàtiques mediterranies, fonoll, brioxeria, cítrics com l’aranja, fruitats de poma, préssec i silvestres. Notes florals de flor d’ametller i torrats/fumats de l’autòlisi. En boca es nota una bombolla viva i refrescant, mineral i un final amb records de maduixetes, gerds i un final un atractiu punt amarg. Bombolles daurades amb ànima de negre.

23 de nov. 2019

Efecte Ancestral

Celler Albet i Noya
Clàssic Penedès



Hi ha una frase que diu que l'acció que una papallona mogui les ales a Catalunya fa que a l'altra punta del món passi una cosa o una altra.
Això es coneix com a efecte papallona. Potser és un pèl exagerat aquesta "dita" però en realitat és ben cert que allò que passa a un cantó del món té repercussió a l'altra punta.
En aquest cas, el moviment d'aquesta papallona que surt a l'etiqueta de l'ampolla i que té per nom Hipparchia fidia el que ens ha de causar és una sensació agradable en el moment que ens mullem els llavis amb aquest escumós.
Efecte Ancestral és un escumós elaborat amb el mètode ancestral, monovarietal de Xarel·lo, varietat tradicional del Penedès.
Per si us pregunteu que vol dir que és un escumós elaborat amb el mètode ancestral, ara us faig cinc cèntims.
El mètode més conegut per elaborar escumosos és el que coneixem amb el nom de Tradicional o Champanoise. Aquest consisteix amb fer una primera fermentació en dipòsit d'acer inoxidable o bé amb bóta, posteriorment aquest vi s'embotella i se li afegeix una petita quantitat de sucre o most abans de tapar-se i passar a fer la criança a les caves. En aquella ampolla, els llevats iniciaran una segona fermentació, ara ja dins de l'ampolla. Aniran de mica en mica transformant aquests sucres en alcohol i anhídrid carbònic (CO₂) les famoses bombolles.
Aquest és a grans trets l'explicació de com es realitza el mètode Champanoise, però a diferència d'aquest, el mètode Ancestral, que és el que s'ha utilitzat per fer aquest escumós, té un altre procediment. La diferència rau en el fet que en aquest cas el que es fa és embotellar el "vi" a mitja fermentació, amb això el que aconseguim és tenir dins l'ampolla un "vi" amb certa graduació però que encara té sucre natural procedent del mateix raïm. A partir d'aquí torna a passar el mateix que amb el cas anterior, els llevats tornen a arrencar una fermentació i transformant aquests sucres en alcohol i anhídrid carbònic (CO₂). Tot i fer-ho d'una manera diferent , tornem a tenir les famoses bombolles, un vi escumós Brut Nature.
Però parlem de l'Efecte papallona Ancestral. És un escumós que en la seva elaboració s'utilitzen només llevats naturals i a més no se li afegeixen sulfits en cap moment del seu procés. Anyada 2015 i té més de 40 mesos de criança en rima. El raïm de Xarel·lo amb el qual s'ha elaborat provenen de petites terrasses localitzades a la finca de Can Milà de la roca (Subzona muntanyes d'Ordal). Són finques amb un terrer extremadament calcari que aporten molta personalitat. 
És un escumós d'un color groc palla on ràpidament s'aprecien aromes de poma golden, anisats de fonoll sec, notes de llevats i subtils cítrics de maria lluïsa. A la boca les bombolles acaricien tot el paladar deixant una agradable sensació i un final un atractiu punt amarg. 
Si per poder gaudir d'aquestes bombolles cal que les papallones moguin les seves ales, que no parin.


25 d’ag. 2019

El preu del raïm a la DO Cava... Molt més que un simple conflicte econòmic.


Com ja va sent una tònica habitual en els darrers temps, pels voltants del 15 d’agost amb l’inici de la verema a la zona del Penedès sorgeix la polèmica del preu que pagarà pel quilo del raïm els grans cellers de la zona. Aquest any no ha sigut una excepció i el malestar ha arribat a un punt de no retorn.

Des de diferents agrupacions i sindicats de viticultors (Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l'Associació de Viticultors del Penedès) ja han denunciat i protestat pels baixos preus del raïm marcats pels macro cellers com és el cas de Henkell-Freixenet, Garcia Carrión o Codorniu. Concretament denuncien que els volen pagar un 28% menys que la temporada passada arribant a uns valors similars als de l'any 1998. Això traduït en números és aproximadament que el quilo de raïm es vol pagar entre 27 i 44 cèntims depenent el tipus de recol·lecció, cultiu, grau... 

Segons els viticultors aquests preus són ruïnosos i fan inviable la supervivència d'aquest conreu i del seu modus vivendi. A més, amb una aposta per prestigiar la Denominació d'Origen, el producte final i la conservació el territori, cada cop són més els viticultors que han apostat per una viticultura ecològica, aquesta transformació a l’hora de conrear  fa que el cost de producció sigui més elevat. Si aquest sobrecost el sumem a  uns preus cada cop més baixos, el viticultor veu com  aquesta transició no s’ha vist recompensada.

Amb aquest panorama que va empitjorant any rere any, dóna la sensació que ha arribat el moment en què els viticultors plantin cara d'una manera ferma. Cal una resposta intel·ligent i amb vista al futur. Sembla que els temps "d'anar fent" i "qui dia passa anys empeny" han arribat a la seva fi.

El moment que viu el viticultor del Penedès que treballa per les grans marques del sector és semblant al que viu el país, tot es resumeix en la dita que tan de moda s'ha posat en els darrers temps "ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer", doncs això, cal estudiar molt bé la situació que s'està vivint i repensar les estratègies... Potser  ha arribat el moment d’arriscar.

Però no només són els viticultors els que han d'estudiar aquesta situació. El Consell Regulador de la Denominació d'Origen Cava ja fa un temps que veu que el sector està inquiet, molts cellers no estan còmodes amb la situació que s’està vivint. És conegut per tothom que la DO Cava en els darrers anys ha perdut diferents cellers històrics. Uns van decidir marxar i apostar per ser vins escumosos de la DO Penedès i anomenar-se “Clàssic Penedès” i d'altres van crear una marca de la Unió Europea "Corpinnat".
Uns i altres van sortir d'aquesta denominació d'origen perquè veien que el futur de la mateixa no era el millor possible, el desprestigi del producte i allò que l'envolta van ser alguns dels motius per fer aquest pas.

Els petits i mitjans celler no es poden comparar amb els macro cellers que tots coneixem, cadascun d'ells té uns objectius i aquest no coincideixen gaire.
El fet que, com aquell qui diu, les grans marques del sector vulguin marcar la línia que ha de dur una regió vinícola no és una situació còmode pel consell regulador. 

Henkell-Freixenent, Garcia Carrión i una mica despenjada Codorniu-Carlyle tenen una pugna comercial molt important. Cadascun d'ells vol ser aquell que posseeixi la marca blanca o cava més venut al mercat i això s'aconsegueix amb un producte fàcil de trobar arreu i barat. Per poder fer possible aquesta producció massiva d'un cava a un preu baix són necessàries dues coses, molt raïm o vi base i aquests a un preu ridícul.
La superfície de vinya destinada a Cava va créixer l'any 2017 un 6,5%, però les vendes només van pujar un 0,43%. Tot i això, hi ha zones productives de fora del territori català però que per llei també poden elaborar Cava que demanen any rere any que aquesta superfície creixi. Per sort, el consell regulador ha apostat per demanar la frenada de superfície de vinya inscrita a la D.O. Cava. Ja en 2018 aquesta es va limitar a un 0,52% igualant-se amb les altres denominacions d'origen. El consell aposta per un creixement que no superi el 0,1%. Aquesta decisió té molta lògica doncs el sector estava tenint un creixement desmesurat, que l'única cosa que aconsegueix és sobreproducció que contribueix a una devaluació del producte, baixada de preus del raïm i del producte final i la proliferació de marques blanques que destrossen el mercat.
Tot i l'intent de frenar aquest creixement desmesurat, des del Ministerio de Agricultura s'ha autoritzat la plantació de 6000 hectàrees de vinya, sobretot fora de Catalunya. De les 33.500 Hectàrees adscrites a la DO Cava de l'any 2015 s'ha passat a les 39.000, això en nombre de quilos de raïm estem parlant d'un augment de més de 40 milions de quilos de raïm any.
Aquest augment no va en paral·lel amb el consum. Del 2006 al 2016 el consum de Cava a Espanya va caure aproximadament un 12%, el 2017 va fer una remuntada, però els resultats de 2018 han tornat a ser negatius.
Amb aquestes dades a la mà sembla que el desig de més producció és una estratègia per crear excedents i tenir l'excusa perfecte per justificar la reducció el preu del raïm o vi base als viticultors.

La DO Cava s'ha de repensar.

El Consell Regulador ha de creure's i implementar el discurs ja ha començat a fer, que de forma resumida seria el de cuidar el producte i el territori. Ara bé, tothom sap que els interessos econòmics són molt forts i sempre és difícil ser ferm davant les pressions dels macro cellers. Però el món del cava ha de tenir clar que el seu prestigi i futur estan avui dia en perill. El Cava té el futur a les seves mans, és un producte de 140 anys d'història i només cal que tingui clar cap a on vol anar. El Cava s'ha d'entendre com a tradició, paisatge, arrelament a un territori, l'aposta per les varietats tradicionals buscant la singularitat, qualitat i l'evolució. Si tots aquests conceptes es compleixen, tot seria més senzill.
Però a més a més, la DO Cava té una singularitat que la fa difícil de ser entesa i que fa que tingui greus problemes que acaben derivant entre d'altres, en el problema del preu del raïm i producció. Aquesta "singularitat", per dir-li d'alguna manera és la seva dispersió territorial trencant la definició bàsica d’una Denominació d'origen que parla clarament d'allò que els professionals coneixem com a VQPRD (vi de qualitat procedent d'una regió determinada).

Aquest tema que sembla tan delicat, bàsicament perquè és purament polític, es pot ventilar en un moment i l'argumentari cau pel seu propi pes.
Qui vol formatge Roquefort AOC sap que procedeix d'una regió determinada de França. Qui compra un Champagne sap que s'ha elaborat a la Champagna. Amb els vins de Sauternes passa el mateix... i així podríem posar una infinitat d'exemples, tots ells productes de qualitat localitzats en una zona molt concreta geogràficament, que el fan únic, atractiu, li aporten valor i en definitiva, creïble al públic. Això amb el Cava no passa i d'aquí sorgeixen molts dels seus problemes com a producte. Mentre això es mantingui, les pressions de les grans empreses i de diferents territoris estarà sempre present en detriment del producte final i  i de la viabilitat dels petits viticultors.

No tots els cellers fan el mateix.

Per sort, algun dels grans cellers penedesencs com és Juvé & Camps ha decidit desmarcar-se de la tendència de preus baixos i posar per davant el valor del territori, la viticultura i el raïm de qualitat per garantir un producte de prestigi i pagarà entre 0,60 i 0,75 euros pel quilo de raïm, preus semblants de què parla també el conegut celler Agusti Torello Mata. Aquests, com d'altres amb aquesta decisió s'aproximen cada cop més als postulats dels cellers agrupats amb la marca Corpinnat que sempre han parlat d'un preu mínim garantit al viticultor amb un increment gradual suficient per a la pervivència de la viticultura al territori doncs és aquesta la garantia de sostenibilitat per preservar el paisatge i el futur de centenars de famílies que viuen en ell.

Que pot fer el sector?

Analitzat el que està passant amb  els preus del raïm a la verema d'enguany, de la situació de la Denominació d'origen i de com actuen diferents cellers elaboradors de vi escumós al Penedès, m'agradaria reprendre l'argumentari que abans he deixat penjat de les possibles estratègies o el fet d'arriscar que hauria de plantejar-se el viticultor.

Com ja hem dit abans, els viticultors no poden subsistir amb els preus baixos que diuen que els pagaran pel quilo de raïm. Sembla que estan emmanillats a un sistema inviable que farà que molts d'ells arribin a plantejar-se deixar-ho estar. Molts d'aquests correus són familiars, per on han passat àvies i avis, pares i mares, filles i fills i ara possiblement estan en mans de les netes i nets. Tota una tradició generacional arrelada a un territori que pot anar desapareixent per culpa d'una economia que res vol saber d'això de la tradició, família, cultura, territori...

Vist això, potser el viticultor hauria de mirar de parlar amb altres cellers a veure si pot trobar unes condicions millors. Viticultors i cellers del territori han de parlar, establir un seguit de converses amb l'Incavi, la Conselleria d'Agricultura i Consell Regulador per mirar de trobar solucions de cara el futur. Aquestes, haurien de passar per afavorir d'alguna manera aquells que aposten pel territori i la seva gent.

Qui sap, potser amb la crisi de sistema generalitzada que estem vivint, on queda clar que tot ha de canviar, ha arribat el moment de (i jo sóc molt partidari) d'apostar novament en el cooperativisme. A Catalunya en el seu moment va ser una forma de tirar endavant i avui dia si s'aposta per aquest sistema en el sector primari, amb una mentalitat moderna, molt compromesa amb el territori i amb l'objectiu d'afavorir tant al productor com al consumidor final és una aposta guanyadora. Els intermediaris abusius estan fent malbé el sector primari i empobrint tant al pagès com al consumidor final.

Ha arribat l'hora que diferents viticultors s'agrupin i creïn a part de Covides o Cevipe una altra cooperativa al Penedès? Cal una societat/agrupació que aposti per fer un producte digne, ecològic, que s'implanti per tot el territori amb un màrqueting atractiu per a tots els públics, amb un intent d'apropar el territori i la feina tradicional a tots els racons del país mitjançant un escumós relació preu/qualitat correcte dinàmic i fàcil de comercialitzar?

Aquestes són preguntes que el sector ha de plantejar, repensar-se i tenir clar que vol ser en el futur.

El futur de la pagesia, el futur d'un territori, un paisatge, un sector i d’un país.

Aquest estiu hem vist i parlat molt de l'incendi de la Ribera d'Ebre, molta gent parlava del paper que juguen els pagesos i els seus conreus en el paisatge a l'hora de poder mantenir els espais naturals més ordenats i amb més facilitat de control davant d'un incendi.

La supervivència de la pagesia és necessària per a la conservació del territori. El país necessita a la pagesia, cal tenir-ho clar. Part dels problemes que tenim com a societat estan en connexió amb la pèrdua d'aquest sector primari. Les societats, per anar bé haurien de poder ser autosuficient. Cal eliminar el negoci especulatiu dels intermediaris que han destrossat aquest sector.

Ara que parlem tant de fer una nova República és el moment de deixar clar de què estem parlant. Jo vull una República que pensi de baix a dalt. Que la seva gent i el territori siguin la prioritat. Un país que cuidi a aquell que treballa la terra de forma sostenible, on els productes de proximitat arribin primer al consumidor amb uns preus que beneficien tant a l'elaborador com al consumidor, on empreses privades compromeses amb el territori tinguin beneficis en detriment a aquelles que només aposten per l'especulació, on el cooperativisme modernitzat jugui un paper important a l'economia... En definitiva, penso que la paraula "repensar-se" ha de ser el mot que més s'ha d'utilitzar en els anys vinents.


13 de març 2019

Can Sumoi Xarel·lo 2018 (vi natural d'alçada)


Viticultors de Can Sumoi 
D.O. Penedès


D'una finca agrícola datada de 1645 a uns 600 metres d'alçada, situada al Massís del Montmell (serra de l'anomenat sistema Prelitoral que separa les comarques de l'Alt Camp i el Baix Penedès on predominen els sòls calcaris) procedeix aquest vi. Monovarietal de Xarel·lo (varietat blanca tradicional a la zona) que en el camí de passar de raïm a vi realitza la seva fermentació alcohòlica en dipòsits d'inox. amb l'ajut de llevats indígenes de la vinya durant 17 dies.
A més i de forma espontània fa l'anomenada fermentació malolàctica (Procés que consisteix en la transformació de l'àcid màlic del vi, present a la polpa i no gaire agradable al paladar, en àcid làctic, amb sensacions molt més comuns i fàcils de degustar. Aquesta transformació la generen bacteris làctics existents de forma natural a l'entorn o al mateix raïm). Amb aquest procés, el vi redueix acidesa i tocs vegetals aconseguint una sensació més agradable en boca, fruitada.
Per acabar-ho d'arrodonir, durant tres mesos es realitza la "tècnica" del Bastonatge, que consisteix a remoure amb l'ajuda d'un bastó el vi amb la intenció de fer pujar les mares que havien precipitat al fons del recipient. D'aquesta manera es busca que el vi adquireixi sensacions grasses, de més volum i més aromes.
Un cop acabat aquest procés d'elaboració i per sortir al carrer, el celler ha escollit una curiosa presentació; Ja no per l'etiqueta, correcta, sinó pel recipient. Ens trobem amb una ampolla compacta, més baixa i ample del que estem acostumats a veure i que ens recorda a algunes d'alguns vins de Porto i fins i tot a aquelles que contenien rom a les pel·lícules de pirates. Una forma no gaire vista per aquí i que el fa rapidament visible entre altres vins.
I dins d'aquesta ampolla d'un màrqueting més que estudiat que hi trobem?
Doncs un vi amb un color molt subtil i d'un grau alcohòlic igualment lleuger 11,5%. Predominen els aromes varietals, flors blanques cítriques, tarongina (flor d'azahar), i de pittospurum. Algun record d'abèlia i frescor un punt seca procedent d'herbes mediterrànies com el fonoll i la farigola. A més, destaca els fruitats de pera molt fàcils d'identificar. A la boca es nota equilibrat, fresc i madur a la vegada, untuós i amb un volum que el fa arribar a tots els racons del paladar. Finalment tornen els records d'herbes mediterrànies.
Un vi amb el qual difícilment fallareu.





30 de gen. 2019

Els cellers que integren Corpinnat es donen de baixa de la DOCava



Avui, publiquem directament el comunicat de premsa que ens han fet arribar els integrants de Corpinnat.


Les primeres ampolles de vi escumós amb la marca col·lectiva CORPINNAT sortiran al mercat aquesta primavera

o Els nou cellers que integren la marca han formalitzat avui la baixa de la DO Cava davant la falta de consens amb el Consell Regulador per permetre la convivència de les dues marques a l’etiqueta.

Sant Sadurní d’Anoia, 30 de gener de 2019.- La marca col·lectiva de la Unió Europea CORPINNAT de Vins Escumosos de Qualitat arribarà al mercat aquesta pròxima primavera amb la comercialització de les primeres ampolles que incorporaran en l’etiquetatge el distintiu de la marca que, de moment, agrupa nou cellers del Penedès: Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet-Can Feixes, Júlia Bernet i Mas Candí.

Els nou cellers que avui integren la marca col·lectiva CORPINNAT han presentat amb data d’avui la baixa com a elaboradors de cava al Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava després de mesos de converses per intentar trobar una fórmula que permeti la convivència de la marca col·lectiva CORPINNAT dintre d’aquesta DO. Malgrat les intenses negociacions entre l’Associació de Viticultors i Elaboradors CORPINNAT (AVEC) i la DO Cava, no ha estat possible arribar a una solució satisfactòria per ambdues parts, i els cellers associats a CORPINNAT s’han vist forçats a abandonar la DO tot i que van crear la marca amb la clara voluntat de conviure dintre del Cava. La darrera proposta d’integració que el Consell Regulador ha posat sobre la taula és inassumible per part de CORPINNAT, ja que exigeix una sèrie de renúncies que qüestionen la pròpia naturalesa de la marca col·lectiva, com ara la delimitació territorial, el reglament d’ús o els controls de qualitat externs.

Compromís de futur

Les converses entre CORPINNAT i la DO Cava, especialment amb la nova junta sorgida de les eleccions de l’estiu passat, han estat constructives per al conjunt del sector i fruit d’això el Consell Regulador ha incorporat en el seu ideari la possibilitat de zonificar en un futur dintre dels límits de la Denominació d’Origen.

CORPINNAT aplaudeix i valora que el Consell hagi fet aquest pas que pot ajudar a fer evolucionar el cava. De fet, l’AVEC ha defensat en tot moment la proposta que tots els territoris que engloba la DO tinguin la possibilitat d’expressar les seves singularitats quan es presentin al mercat. L’AVEC, però, lamenta que la DO Cava no permeti la convivència de les marques Cava i CORPINNAT en una mateixa etiqueta. Aquesta convivència era possible fins que la DO Cava va aprovar una modificació de reglament en el darrer ple de la Junta sortint (28.08.2018) per fer- ho, precisament, incompatible.

El projecte CORPINNAT no tan sols és una garantia d’origen, sinó que representa també una aposta per defensar la singularitat del territori i les varietats dintre de l’oferta internacional de vins escumosos. Tanmateix, CORPINNAT pretén potenciar l’excel·lència dels vins escumosos elaborats al cor del Penedès amb un dels reglaments d’elaboració més exigents del món, que certifica els màxims estàndards de qualitat. CORPINNAT té com a missió impulsar i dinamitzar tot el sector en termes de prestigi i posicionament, un objectiu perfectament compatible amb el Cava. No obstant això, des del Consell Regulador de la DO Cava no s’ha entès d’aquesta manera.

Per aquest motiu, i davant la impossibilitat de trobar, en el context actual, una solució que permeti aquesta convivència, i sense tancar cap porta al futur, CORPINNAT enceta una nova etapa amb el compromís de continuar treballant pel bé del conjunt del sector, a favor de la pagesia com a motor de canvi i transformació i amb l’objectiu de posicionar els grans vins escumosos que s’elaboren al cor del Penedès entre els millors del món. Tanmateix, i davant la nova situació no prevista fora de la DO Cava, CORPINNAT obre un període de reflexió per encarar aquesta nova etapa.

Dintre dels requisits de més exigència de CORPINNAT destaquen l’obligatorietat de treballar amb raïm 100% ecològic i collit a mà, criances mínimes de 18 mesos, la incorporació del viticultor en la cadena de valor i la garantia que el 100% del procés de vinificació es fa a la propietat.



28 de gen. 2019

Vinya Celler Masia fa una crida als cellers de collita pròpia per diferenciar-se en el mercat


L'associació de vitivinicultors Vinya Celler Masia en un acte a Món Sant Benet que ha reunit els membres de l'entitat, representants de diferents consells reguladors i elaboradors d'arreu de Catalunya, ha fet una crida als cellers que elaboren els seus vins a partir de raïm de collita pròpia a unir-se per diferenciar i remarcar el valor afegit de les seves marques.

Vinya Celler Masia pretén ser la garantia de l'elaboració a partir de produccions pròpies en cellers que han optat per fer tot el procés des de la vinya fins a la taula, i tancar el cercle, en una aposta que parteix de la tradició vinícola de les antigues finques i masies catalanes.



El president de l'entitat, Francesc Suriol, ha dit que el nou context que viu el sector vitivinícola reclama un discurs coherent de cara al client final. Segons Suriol, "en un moment en què l'entorn es modifica a una velocitat indiscutible, el sector primari pot ser punta de llança del progrés". Suriol creu que l'èxit de Vinya Celler Masia va associat a la identificació de la marca amb cellers de collita pròpia. Des de Vinya Celler Masia s'entén que "hi ha nous agents que necessiten claredat i certesa" i saber amb convicció que tothom és allò que diu que és, i que tots els cellers de collita pròpia s'identifiquin així.

En aquest acte, El director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Salvador Puig, s'ha ofert a buscar fórmules per establir la certesa i les garanties de la marca a partir del Registre Vitivinícola de Catalunya. Segons Puig, aquesta iniciativa és fruit del dinamisme i les inquietuds d'elaboradors i viticultors. Puig ha dit que el sector haurà d'afrontar canvis d'organització a curt termini i que això només es podrà fer amb "mirada llarga i estratègia".

Vinya Celler Masia és una associació que aglutina els hereus dels antics pagesos que han passat de ser viticultors a ser vitivinicultors. Actualment, alguns consells reguladors catalans ja estan guiant els pagesos a fer aquest pas per tornar a donar valor al territori i al cultiu de la vinya.

Està integrada per sis petits cellers catalans que elaboren els seus vins a partir de raïms de collita pròpia amb la voluntat d'assolir els millors estàndards de qualitat, i de guanyar-se un espai de qualitat per donar valor a la marca que els distingeix en el mercat. Aquests són, Carles Andreu, Vega de Ribes, Suriol, Caves Bolet, Mas Foraster i Parató. Un segell de qualitat

El Segell de Qualitat


 VINYA-CELLER-MASIA garanteix, dignifica i diferencia els cellers i els millors vins de les masies que fan tot el procés de l'elaboració del vi, des de la vinya fins a la comercialització amb la seva marca. 
VINYA-CELLER-MASIA és una iniciativa oberta a tots els cellers que han respectat l'estructura d'elaboració tradicional autentificada i recolzada per BUREAU VERITAS, empresa de certificació de reconeguda solvència i prestigi.

VINYA-CELLER-MASIA vincula els tres elements bàsics de l'elaboració del vi en les nostres contrades des de temps immemorials:
Vinya: Un mar de ceps conreats amb passió per aquells que volem obtenir un bon vi, que són de la pròpia masia i proveeixen el raïm que és la base dels vins a emparar.
Celler: La cuina del procés, on l'amor i la cura en l'elaboració ens asseguren uns òptims resultats. Només s'empara el vi elaborat en el mateix celler a partir de raïm de les pròpies vinyes.
Masia: Com a unitat de producció que ho engloba tot, vinyes, celler i factor humà, és un element antropològic de primer ordre de la nostra cultura i que a VINYA-CELLER-MASIA manté la seva vocació de lloc habitable. Llar o casa.

El segell VINYA-CELLER-MASIA Certifica la procedència i traçabilitat dels vins emparats, vins de referència, que us parlen de contrades ben definides i concretes i ens garanteix un autèntic lligam entre el vi i el pagès i una qualitat contrastada i ajustada a allò que s'ofereix. Gaudiu amb delit i mesura d'aquests vins producte de la fermentació natural del suc del fruit de la vinya, n'obtindreu un plaer subtil i refinat.