22 d’abr. 2013

Amor Berdié


DO Cava

Aquest  cava és un cupatge de les tres varietats típiques, macabeu, xarel·lo i parellada amb un toc de garnatxa negra que li aporta  una tonalitat rosadeta tímida.
Aromàticament parlant, trobem d’entrada fruita blanca, poma, pera, maduixetes silvestres i pell de mandarina.  De fons es noten tot un seguit d’olors característiques de la serralada mediterrània, farigola, fonoll,  te de roca, pinassa…aquestes, son un fil conductor de tots els caves Berdié. A més, trobem balsàmics, pebre rosa, espígol, flor de llimoner, subtilesa de violetes i infusió d’hibiscus.
A la boca te una frescura i un carbònic agradable, es pot destacar els records de gerds i de caramel de violetes. Final amb cremositat plena de tot allò que amb el seu tast  hem anat descobrint.





Bulma :: Abril ::


12 d’abr. 2013

Sassó Parera 2010


Sense D.O. /Vi de taula / producció de vinyes pròpies de Sant Llorenç d’Hortons.

De color groc daurat i amb petites particules ( precipitats) deguts a una filtració suau.  Aquest vi amb criança en bota d’acàcia de Xarel.lo 70%  més la resta de chardonnay  ens aporta una suma de suaus i agradables aromes de flors blanques de madreselva i acàcia, tocs torrats lleugers del seu pas per bota, avainillats i certa mineralitat.
Per altra banda records de pera Williams i molta presència de  prèssec i pinya en almibar l’arodoneixen.
 Al  tastar-ho notem una entrada fresca, un pas per boca golós i envolvent, amb records dels aromes abans esmentats, un final cremós i amb una llargada de gust almibarat amb tocs d’orellanes d’albecoc molt agradable.




Cesk Freixas ::La petita rambla del poble sec::







1 d’abr. 2013

Una visió de les cooperatives agrícoles del priorat.




D'uns fonaments que han viscut moltes històries però que encara son prou sòlids, les cooperatives reinventades fitxant els ulls en el futur.

Dalt la vila de Falset, allà on no hi arriba ni el campanar de l'Església, s'enlairen amb força uns murs de pedra amb molta història. Avui en dia aquests acullen l'anomenat castell del vi, centre de divulgació de la cultura del vi.
Des de la seva posició dominat i estratègica podem fer una visió complerta de la comarca.
Si guiem la vista cap el nord la serra del Montsant se'ns mostra amb tota la seva bellesa. Amagats entre una sinuosa orografia ens hem d'imaginar petits poblets gairebé sempre enfilats a la muntanya. Una mica cap a l'est el pantà de Siurana i la serra de Pradell. Vora Falset Sant Gregori encabit a les roques roges. Fitxant l'atenció cap a mar, la Serra de Llaberia i a l'oest molt sovint les boires marquen el camí que fa l'Ebre. Terra de vinyes, oliveres i d'ametllers que pels voltants de finals de gener anuncien amb la seva espectacular floració un nou cicle vital ple d'incerteses.
És aquí, on les diferent cooperatives repartides per aquestes contrades han construït i comparteixen un història comuna que va quedar per sempre en la memòria del passat, son una realitat en el present i qui pot dir avui el que poden representar en el futur.
En el seu moment, el cooperativisme va servir per a que molts pagesos no abandonessin el tros. Eren temps difícils i el més " fàcil" era anar cap a les urbs tot buscant un sou per poder subsistir. Aquest sistema va salvar de la desaparició a molts pobles, formes de viure, paisatges...en definitiva part de la història d'aquesta comarca.
Més tard i resumint, èpoques de vi a doll considerat fort i de poca qualitat. Dècades d'èxode continu i desertització.
Arribaren els 90 i amb el boom dels vins del Priorat una escletxa de llum torna a il·luminar aquestes terres tot portant un bri d'esperança.
Avui dia ja no estem en aquells anys de foscor, centenars de cellers estan establerts per tots els pobles fent més pròsper el present i sembla que també el futur de la població. Igualment, les cooperatives, que com abans dèiem, van ser la resistència del territori, ara, mica en mica s'han anat reinventant i també ofereixen productes de qualitat.
Analitzat tot això ve la pregunta que tothom es fa. Quin és el paper que jugaran les cooperatives en el futur? Tenen un espai en l'actual sistema econòmic?...
Ben cert és que amb l'actual crisi econòmica i de sistema, les cooperatives sembla que poden tornar a ser una peça a tenir en compte. En el seu moment ho van ser i ara més modernes, més preparades i oferint bons productes poden continuar fent camí. El temps ens ho dirà.

Amb noves propostes com és la fira de les cooperatives agrícoles del Priorat realitzada al castell del vi s’està agraint la tasca que aquestes han realitzat al llarg del temps i a la vegada se’ls dona l’oportunitat de presentar i donar a conèixer d’una forma directa i festiva els seus productes a la gent.