9 juny 2016

Garage 2010

Bodegas Baigorri
D.O.C Rioja (Alavesa)

De color intens cirera madura amb reflexos grana. 
Aquest vi negre de Tempranillo ens ofereix un ventall ampli d'intensos aromes. Fruites vermelles, pell de prunes, confitura de cireres, figues i regalèssia. De la seva criança en bóta torrefactes, fumats i tocs d’ebenisteria. A la boca ens certifica tot el que és apreciat al nas. Intens, amb bona acidesa, equilibrat. Amb un taní elegant i un final llarg i agradable.


RAMONES ::Blitzkrieg Bop::








22 abr. 2016

Dempeus selecció


D.O.Q. Priorat (Porrera)




De bonic color grana, amb una llàgrima gruixuda i lenta. Aquest vi de carinyena ens sedueix rapidament amb un gran ventall d'elegants aromes. D'inici una combinació de fruita vermella compotada,tot seguit s'expressa mineralitat, fulles seques, llavors de cacau i tocs florals de violetes. Balsàmics de murtra. A la boca es mostra amb gran personalitat, pas per boca envolvent i sensacions de vellut, taní agradable i madur. Final persistent.

Sílvia Pérez Cruz y Raúl Fernández 
::Pequeño Vals Vienés::


14 abr. 2016

Cava Maria Rigol Ordí Gran Reserva


Celler Rigol Ordí
DO CAVA 



Aquest cava de color groc/ daurat  ens transmet molts aromes de la seva criança.  Torrats, fruits secs ( avellanes, ametlles), panses, poma dessecada,  vainilla, llevats i figuera. 
Al moment de tastar-ho destaca un  agradable toc dolcenc equilibrat amb la frescor, amb un pas per boca elegant i cremós. Records de panses.  Un final llaminer i llarg que no deixa indiferent. Molt gastronòmic, pot aguantar tot un àpat d’inici a fi.


Els Pets ::Estupidament feliç::


12 abr. 2016

La D.O. Conca de Barberà presenta un distintiu pel vins de Trepat.


Amb la intenció de fomentar el  tret característic i  més representatius dels vins d’aquesta zona vinícola, la D.O. Conca de Barberà s’ha desplaçat Barcelona per presentar el nou distintiu que lluiran totes aquelles ampolles de vi que siguin mono varietals (mínim un 85%) de la varietat Trepat.
Els vins de la Conca tenen el seu referent diferenciador en aquesta varietat autòctona de raïm negre. Vins delicats, fruitats, frescos amb tocs especiats, balsàmics i de lleugera graduació alcohòlica.
Els jardins del Palau Robert es van obrir en una tarda primaverenca per encabir els diferents cellers i els seus vins. Entre palmeres, llaurers i pittosporum gegants carregats de flors, un total de 15 productors dels 21 existents a la D.O. van oferir els seus vins mono varietals de Trepat. En els darrers anys aquesta varietat s’ha anat recuperant tot  buscant un caràcter únic i diferenciador.
En format de rosats, espumosos, joves o amb criança en bóta, la varietat Trepat es mostra seductora al món.
La comarca de D.O. Conca de Barberà és un territori amb història i riquesa paisatgística.
L’evolució de la viticultura ha estat molt lligada a la història de la comarca i els seus antecedents més remots es troben abans de l’època romana. Tot passejant per ella ens trobarem amb nombroses cooperatives modernistes que Àngel Guimerà anomenà les Catedrals del Vi. Nombrosos exemples de Patrimoni històric i cultural, Monestir de Poblet, La ruta del Cister, El Montblanc medieval… i tot entre vinyes.

A partir d’ara a l’hora de beure vins de la D.O. Conca de Barberà podrem dir que estem Trepatejant.

3 març 2016

Opinió: Les fires del vi…




D’aquí a pocs més d’un mes arribarà la primavera i amb ella una allau d’actes i fires relacionades amb el vi ompliran els carrers d’arreu del país. Fins aquí tot perfecte.
El fet que les diferents Denominacions d’origen organitzin fires pel territori és interessant. Apropen i fan conèixer al públic en general els diferents vins que es produeixen al país.
Ara bé, entre fires i actes organitzats per diferents DO’s, ajuntaments, entitats… fan que aquests resultin nombrosos i el resultat final és que en un mateix cap de setmana es trepitgen els uns als altres, fent minvar el nombre de persones assistents.
Sempre s’ha dit que els excessos mai són bons i munyir molt la vaca només provoca que aquesta deixi de produir. Personalment penso que aquests actes no haurien de tenir un afany recaptatori com a primer objectiu, més aviat haurien de funcionar més com un bon aparador on professionals del sector donessin explicacions dels diferents productes i poguessin establir una relació propera i fàcil amb el consumidor final. Al cap i a la fi el que tothom volem és que el vi de casa nostra es conegui i sobretot es consumeixi.
Arribats a aquest punt, des de la modèstia més absoluta m’agradaria proposar un seguit de possibles solucions a aquests desajustos que penso que caldrien millorar, pel bé del sector vinícola del país.
En primer lloc fora interessant que els diferents organismes (incavi, ajuntaments, consells reguladors, associació Catalana de sommeliers i d’altres entitats interessades), formessis part d’una taula d’organització comuna i establir una xarxa de comunicació entre aquestes organitzacions.
Dins d’aquesta taula d’organització un dels punts més importants a tractar seria el fet de crear un calendari/agenda d’activitats comuna.
D’altra banda i com ja he dit abans, un altre tema seria el concepte, fira=negoci o fira=oportunitat/aparador. Tots sabem que els cellers que van a les fires fan el negoci què fan, però sí que intenten fer promoció d’allò que produeixen, sigui el producte final o bé si ho poden oferir, l'oferta enoturística. També s’ha d’entendre, que l'organització d’aquests actes comporta un seguit de despeses de logística s’han de recuperar. Ara bé, d’aquí a què aquestes activitats es converteixin en un negoci entra en un terreny on cadascú pot tenir el seu punt de vista.
Per últim, en aquest tipus d’esdeveniments fora interessant que realitzessin diferents activitats desenvolupades per professionals del sector vinícola (sommeliers, enòlegs…) que hi ha molts, preparats i amb un ampli coneixement del territori. Aquest per sort, és un tema que de mica en mica ja succeeix però que es podria ampliar i millorar.
Aquestes idees són molt bàsiques, però penso que poden ser un bon punt de partida per reformular el concepte de la promoció del vi del nostre país i del seu bon funcionament. Perquè aquestes no quedin en l'oblit, si penseu que és un tema a tractar, estem disposats a recollir més idees i comentaris què ens agradaria que expresséssiu i fer-les arribar als diferents agents interessats per establir un inici de diàleg que finalitzi amb un consens què afavoreixi al sector en general.




4 febr. 2016

Malvasia de Sitges-Origen Garraf.




Emmarcats a la campanya d’OrigenGarraf per fer conèixer, explicar i divulgar els productes genuïns de la comarca del Garraf, dilluns 18 a la botiga el Cellerer i de la mà del sommelier Ezequiel R. es va realitzar un tast de diferents vins fets amb la varietat Malvasia de Sitges.
Aquesta varietat no te un origen clar, podria ser o bé de Grècia(teoria més estesa) o de l’Àsia.
El terme “Malvasia” es diu que prové d’una evolució a l’Italià del nom de la població grega Monemvasia. Una teoria diferent explica que el nom sorgeix del districte de Malevizi, proper a la ciutat de Candía a Creta.
A Catalunya, diu la llegenda, que la malvasia fou portada a Sitges per un dels almogàvers que al començament del segle XIV lluitava a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.
La malvasia de Sitges és una varietat amb un llegat important de tradició i prestigi amb referències des del segle XV. S’havia suposat que tenia relació amb altres malvasies, i amb les tècniques actuals d’identificació s’estan esbrinant estretes relacions amb altres malvasies que trobem a Croàcia, Itàlia, Portugal i Espanya, i diferències amb altres malvasies que tenen altres noms.
A grans trets la Malvasia de Sitges és una varietat que produeix un vi licorós blanc, dolç, olorós, d’alta graduació, de ràpida oxidació. A l’edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tòniques i apareix citat al Tirant lo Blanc.

Tornant al tast, cal dir que l’objectiu d’aquest era analitzar el comportament de la Malvasia de Sitges en diferents vinificacions. Cinc vins van ser els triats per aquesta missió.

El tast el vam començar amb la Malvasia de Sitges 2014 del celler Jané Ventura del Vendrell (DO Penedès). Tot i que les vinyes estan situades al Vendrell, aquest és un bon exemple monovarietal vinificat com a vi tranquil. A destacar la seva alta intensitat aromàtica típica de la varietat, florals de flor de taronger, magnòlia que després van anar evolucionen cap a les flors d’ametller. Fruitats de kumkuat, llimona i albercoc i tocs de vainilla i fusta elegant aportats per la fermentació en bóta de part del vi. Va aguantar perfectament les 2 hores a la copa sense perdre l’elegància aromàtica.

Vam continuar amb el Sasserra 2013 de Vega de Ribes de Sant Pere de Ribes. Vi tranquil Amb evolució. Destacarem la seva evolució, color or intens. Aromes de nous, tocs minerals secs (calcaris). Una poma al forn o compotada molt destacada tret típic de l'oxidació d’aquesta varietat, balsàmics de fonoll i Junípers. A la boca te un punt secant, final licorós i caràcter oxidatiu. Records de fruits secs.

El tercer va ser un espumós mètode tradicional, 36 mesos de criança i 13 graus. Monembasia 2011 de l’Hospital de Sant Joan Baptista. Vinyes al massís, terrer pobre. Aromes de formatge fresc no gaire agradables suposadament degut a algun problema químic en el moment de la fermentació, només es pot destacar aromes de pell de llimona i ametlles. A la boca una amargor molt marcada de la part blanca de les mandarines.

Seguidament va arribar el torn de l’ancestral 2009 amb llarga criança. Celler Vega de Ribes. Un producte espumós però només amb una fermentació espontània sense sucre afegit (licor d’expedició). Primer s’elabora el vi base i amb la fermentació a la meitat i encara amb sucres s’embotella i acaba la fermentació tot produint el carbònic. Aromes molt clar de panses. Dona la sensació d’haver produït el producte amb raïm amb sobre maduració i amb barreja amb raïm recollit en el moment habitual per realitzar un vi tranquil fresc.A la boca es repeteix les panses i tocs de murtra. Dolçor. Un maridatge perfecte per aquest producte podria ser amb formatge Stilton.

Per acabar el tast un clàssic si parlem de Malvasia de Sitges, La Malvasia seca de l’Hospital de Sant JoanBaptista. Vi de criança oxidativa, criança en bótes de castanyer, més poroses que afavoreixen aquesta oxidació desitjada. Un producte que no deixa indiferent, agrada o no agrada. Records dels vins de Xerès. Color caramel. Aspecte no net, amb cadenes proteiques amb suspensió. Aromes de caramel, pell de taronja, nous i pells avellanes torrades. A la boca amb una acidesa adequada i amb un final típic salí/metàl·lic que recorda les llaunes de conserves (escopinyes).

Resumin, un ventall interessant de productes diferents d’una mateixa varietat que  una producció molt petita i restringida a la zona del Garraf.






21 des. 2015

Espumosos catalans per les festes…i per tot l’any!





Arriben dies de festes i amb elles es dispara el consum dels anomenats popularment “xampany”, “cava” o “espumosos”
Per ajudar-vos a triar el producte que consumireu o simplement perquè sapigueu les diferències entre les diferents possibilitats us farem cinc cèntims de cadascun d’ells.
Avui en dia al mercat es poden trobar 2 tipus d’espumosos elaborats amb el mètode tradicional (també conegut com a Méthode Champenoise*), per una banda el Cava i des de fa poc més d’un any l’anomenat Clàssic Penedès. A més d’aquests hi ha productors que fan espumosos de qualitat però que no volen estar en cap d’aquestes dues “etiquetes” regularitzadores.
*A grans trets l’anomenat Méthode Champenoise el podem definir com  el procediment per fer un vi espumós a l’estil de la regió de la Champagne al nord-est de França. El mètode tradicional pròpiament dit comença amb el tiratge, l'embotellament del vi base afegint-hi el licor de tiratge. És una barreja de vi blanc, sucre i de llevats que, en fermentar, produiran el diòxid de carboni (les bombolles) i l'aroma característic. Les ampolles es deixen en repòs en posició horitzontal en caves, en foscor i quietud, i a una temperatura constant d'uns 15°C.

Cava


Zones de producció

Tot i que relacionem el Cava a una zona molt concreta de Catalunya, el Penedès i per ser més concrets Sant Sadurní d’Anoia, aquest producte es pot elaborar en diferents punts del nostre país i zones d’Espanya i Euskadi.
Catalunya: Poblacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
Navarra: Les poblacions de Mendavia i Viana.
Aragó: Les poblacions de Aizón i Carinyena.
La Rioja: Diverses poblacions
Euskadi:  Les poblacions de Laguardia, Oyón i Moreda d’Alaba.
Extremadura: La població d’Almendralejo.
País Valencià: La Població de Requena.

 

Les varietats principals utilitzades en el cupatge del cava són:

Macabeu, Xarel·lo i Parellada
També es poden utilitzar les varietats Chardonnay i Subirat parent (malvasia).
Per a caves rosats s’utilitzen també les varietats negres Garnatxa, Monestrell, Pinot noir i Trepat.
La varietat Trepat únicament pot ser utilitzada per a l’elaboració de Cava rosat.

Temps de criança

Durada del procés d’elaboració del “CAVA”, que comprèn, des del moment del tiratge fins al desgorj. El mínim per poder-se etiquetar com a Cava és de més de 9 mesos.




- CAVA: a partir de 9 mesos de criança
- CAVA RESERVA: a partir de 15 mesos de criança
- CAVA GRAN RESERVA: a partir de 30 meses de criança

Contingut de sucre

En funció dels grams sucre afegit per litre al final del procés d’elaboració, els Caves es classifiquen en:

BRUT NATURE Fins a 3 g/l i sense addició de sucre

BRUT Fins a 12 g/l
EXTRA SEC Entre 12 i 17 g/l
SEC Entre 17 i 32 g/l
SEMISEC Entre 32 i 50 g/l
DOLÇ Més de 50 g/l


Altres dades

El grau alcohòlic adquirit mínim serà 10,8% vol. Màx. 12,8% vol.
Acidesa total (en àcid tartàric) mínim 5,5 g/l.
Acidesa volàtil real (en àcid acètic) inferior a 0,65 g/l.
Anhídrid sulfurós inferior a 160 mg/l.

La segona fermentació no pot augmentar el grau alcohòlic del vi base en més d'1,5% vol.
La incorporació del licor d'expedició no podrà fer augmentar el grau alcohòlic en més de 0,5% vol.

Una vegada acabat tot el procés d'elaboració es podrà transvasar a ampolles més petites de 20 cl, 37,5 cl, o capacitat igual o superior a 3 litres.


Clàssic Penedès


Zones de producció

Les zones inscrites a la D.O. Penedès

 

Les varietats principals utilitzades en el cupatge del clàssic Penedès són:
varietats Blanques : Macabeu, Xarel·lo, Parellada, Subirat Parent, Malvasia de Sitges, Chardonnay, Muscat d’Alexandria
varietats negres: Garnatxa negre, Samsó, Sumoll negre i Pinot noir.
La resta de varietats podran constar en l’apartat de la contra etiqueta on s’explica el vi i en la mateixa mida de lletres que la resta del text.


Temps de criança

Durada del procés d’elaboració del Clàssic Penedès, que comprèn, des del moment del tiratge fins al desgorj.

El mínim per poder-se etiquetar com a Clàssic Penedès és de més de 15 mesos de criança.

Reserva: a partir de 15 mesos de criança
La indicació reserva haurà de ser utilitzada pels vins escumosos de qualitat de la Denominació d'Origen Penedès d'acord amb la definició de la normativa comunitària i sempre que el procés d'elaboració sigui com a mínim de 15 mesos
Les indicacions Reserva3, Reserva4, Reserva5, Reserva6, Reserva7, Reserva8, Reserva9, Reserva10, Reserva11, Reserva12, Reserva13, Reserva14 i Reserva15 es podran utilitzar quan el procés entre el tiratge i el degollat duri respectivament 3, 4, 5, 6 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i15 anys.

Més:

En els vins escumosos de la D.O Penedès de llarga criança, de com a mínim 4 anys des del tiratge, i que el procés del tiratge s’utilitzi tap de suro, podran sortir al mercat sense degollat, sempre i quan no s’hagin utilitzat coadjuvants i caldrà posar en l’etiquetatge la menció “No Degorjat” o “No Degollat” o equivalents en altres idiomes.
L’anyada de la verema dels raïms que s’utilitzin per a l’elaboració dels vins escumosos de la D.O. Penedès haurà de figurar en l’etiquetatge.
Caldrà obligatòriament posar la data de degollat amb el format de mes i any i l’any de la collita del raïm.


Contingut de sucre

Brut natural: menys de 3 g/l i que no s'hagi posat sucre després del degollament.
Extra brut: entre 0 i 6 g/l.
Brut: menys de 12 g/l.
Extra sec: entre 12 i 20 g/l.
Sec: entre 17 i 35 g/l.
Semisec: entre 33 i 50 g/l.
Dolç: més de 50 g/l.

Altres dades:

Vi escumós: vins escumosos procedents de vins qualificats que han tingut una segona fermentació natural pel mètode tradicional, amb una sobrepressió deguda al CO2 dissolt, superior a 3,5 bar.
L’Elaboració de vins escumosos de qualitat a l’empara de la D.O. Penedès es farà amb raïms i vins provinents d’agricultura ecològica i amb certificació del CCPAE o d’altres entitats de certificació homologades

La totalitat del procés d'elaboració del vi escumós des del tiratge fins al degollament es realitzarà dins l'ampolla i dins els cellers inscrits.
La segona fermentació no pot augmentar el grau alcohòlic del vi base en més d'1,5% vol.
Tot el procés d'elaboració des del tiratge fins al degollament ha de tenir una durada mínima de 15 mesos, en tots els vins escumosos de la D.O. Penedès a partir de la verema 2013
Una vegada fet el degollament es podran acabar d'omplir les ampolles amb licor d'expedició. La incorporació del licor d'expedició no podrà fer augmentar el grau alcohòlic en més de 0,5% vol.
Una vegada acabat tot el procés d'elaboració es podrà transvasar a ampolles més petites de 20 cl, 37,5 cl, o capacitat igual o superior a 3 litres.
Es prohibeix la utilització de gas CO2 així com el seu emmagatzematge en els locals on s'elabori vi escumós, sense l'autorització expressa del Consell Regulador.
S’estableix la variant Ancestral del Mètode Tradicional com aquell vi escumós que en tot el procés d’elaboració només es fermenten sucres provinents del mateix raïm i en cap cas s’afegeix sucre exogen al raïm que s’ha fet servir per a l’elaboració del vi base.
El vi escumós de qualitat, sempre d’acord amb la Reglamentació Europea i la normativa sobre vins ecològics, tindrà les característiques següents:
El grau alcohòlic adquirit mínim serà 11 % vol.
Acidesa total (en àcid tartàric) mínim 5 g/l.
Acidesa volàtil real (en àcid acètic) inferior a 0,8 g/l.
Anhídrid sulfurós d’acord amb el Reglament (CE) 203/2012 i la normativa que hi sigui d’aplicació sobre vins escumosos ecològics.
Sobrepressió mínima de 3,5 bars a 20ºC.
Per a ampolles de capacitat inferior a 250 ml la sobrepressió serà superior a 3 bar a 20ºC.


Ara que ja sabeu les diferències d’ambdós productes és a les vostres mans la tria.
Tant sigui un o l’altra, la qüestió és gaudiu amb aquells que us estimeu d’aquestes bombolles plenes de sensacions i aromes agradables. Salut