6 de set. 2017

El jovent i el vi




Apropar al jovent a la cultura del vi a la seva tradició popular com producte proper arrelat al territori i al seu consum moderat. Heus aquí un dels temes que preocupa i molt al sector vinícola català i a tots aquells que ens movem en aquest món.
Per reflexionar sobre aquest tema crec que s'ha de tenir en compte un seguit d'aspectes que influencien el debat.
-El primer seria el fet que tot i que Catalunya és un país de llarga tradició vinícola, el consum de vi és menor al de molts països europeus i mundials. Això ja ens dóna una primera pista.
-Una altra qüestió és el potencial propagandístic d'altres begudes. Any rere any veiem com les empreses cerveseres en concret, es gasten molts diners en campanyes publicitaries.
-Afegit a aquest aspecte s'ha de parlar del concepte "fàcil de consumir". Amb això que vull dir? Molta gent i sobretot el jovent veuen en el vi una beguda massa seriosa. Aquesta idea la podríem aplicar també a la resta de possibles consumidors, sense importar l'edat. Per a molta gent sembla que hagi de ser necessari tenir un Màster per poder beure vi. Aquest és un dels problemes més gran que té el sector. Molta gent del mateix el fan avorrit, esnob i elitista, fent que la gent tingui por a apropar-se.
També ajuden a tenir aquesta visió algunes publicacions, anuncis, documentals i la forma de parlar i explicar-se d'alguns professionals quan surten pels mitjans de comunicació... Deixem-nos de ximpleries, el vi ha de ser divertit, una beguda propera que presa amb moderació hauria de ser el nexe d'unió perfecte entre el jovent i el territori que l'envolta.
-I no ens enganyem, els joves es mouen influenciats per les tendències i beure vi (amb moderació), no és moda. Això és una cosa que ha passat sempre i continuarà passant si entre tots no hi posem remei. A més, a les zones d'oci la presència del vi i dels escumosos és escassa. No hi ha una promoció del sector. Aquesta promoció només existeix d’una manera barruera i elitista en zones d’oci d’alt nivell.
-A això s'ha de sumar el preu d'aquest producte a la restauració/zones d'oci. Una forma perquè els consumidors s'interessin pel producte és vendre'l d'una manera atractiva, despreocupada i no ens enganyem a uns preus raonables. Els vins a copes estan generalment a uns preus poc competitius amb altres begudes i es vulgui o no admetre, aquest és un altre aspecte a tenir en compte que val per tots els públics, joves i no tan joves.
-Continuo amb un altre raonament. A l'hora de dinar en aquelles cases on encara la família seu plegada per menjar, el vi és molt poc present. La figura del porró és tota una relíquia que la podríem posar a la mateixa altura que el telèfon fix per una persona jove, el 99,9 per cent d'ells no sabria què fer amb ell.
Jo, d’aquest fet en tinc una teoria que sempre expresso. El vi va desaparèixer en el medi urbà i grans urbs a la dècada dels 80. En aquella època el vi va agafar una mala fama, era la beguda dels borratxos, del bric i la pudor de vi per les cantonades,... i crec que això va fer que aquest producte anés desapareixent de mica en mica de les llars del país.
I que es pot fer?
Avui dia, tot i que ha repuntat el seu consum i que es nota certa inquietud/interès entre la societat per saber més d'això que es coneix com a "cultura del vi" ens troben encara en el fet que el jovent hi entra a unes edats avançades.
Crec que potser s'hauria d'enfocar el tema pel vessant cultural. El vi s'ha de presentar com un producte arrelat al territori, remarcant sempre que tot i ser considerat un aliment aquest s'ha de consumir amb mesura.
Per aquest motiu, llenço aquesta idea en forma de pregunta:
Perquè dins del pla d’estudis del jovent, no s’inclou una d'una setmana temàtica on diferents professionals dels sectors productius de proximitat expliquin la seva "feina" i presentin els seus productes amb xerrades, tastos, visites?
La importància d’aquests en la cohesió del territori, el manteniment dels paisatges, el patrimoni i el fet cultural que representen s’ha de poder exposar d'una forma entenedora, lleugera i entretinguda mitjançant multitud d'activitats buscant l'aproximació entre el futur consumidor o qui sap si treballador de cadascun dels sectors.
I parlo entre d'altres del sector vitivinícola, però també dels productors d'oli, els apicultors, la pagesia, ramaderia, formatgers, la indústria surera i la forestal i de ben segur que em deixo algun.
Penso que som molts els professionals que estaríem disposats a donar un cop de mà per poder realitzar als instituts aquestes jornades docents i formatives davant aquelles persones que seran el futur del país.


23 d’ag. 2017

El canvi climàtic i la relació amb el cultiu de la vinya i el vi

Tot i que avui en dia encara hi ha "persones" que ocupen presidències de països com ara els EUA, la Xina, Russia..i lobbies econòmics que neguen el que anomenem canvi climàtic global la realitat és que aquest fenomen ja fa anys que va mostrant-se amb més o menys virulència. Grans plaques de gel que es desprenen i van la deriva, pluges torrencials mai vistes, tornados on mai eren presents, onades de calor, pujada constant any rere anys de les temperatures...i una llarga llista més de fenòmens que estan succeint.
Catalunya no s'escapa d'aquesta alteració i està fent que molts aspectes i actuacions del nostre dia a dia hagin de canviar.
Com heu pogut notar, als darrers anys estem tenint al nostre territori episodis llargs d'onades de calor, pluges cada cop més minses i concentrades o bé virulentes en poques hores.

Aquestes anomalies climàtiques ja estan provocant alteracions a la flora mediterrània, per exemple aquells que sou del Maresme veieu com les pinedes estan patint i s'assequen. Un altre cas que podem veure fàcilment és la expansió que ha realitzat la plaga de la processionària del pi, arribant a causar moltes baixes en els boscos del Berguedà a causa de la manca de temperatures baixes a l'hivern.

Un estudi recent del CREAF parla molt bé d'aquests efectes. Aquí us deixo un parell d'enllaços que parlen del tema:
I com afecta el que coneixem com a canvi climàtic a la vinya i el vi?
L'escalfament del planeta i com a conseqüència els seus efectes en forma d'alteracions meteorològiques com són les onades de calor persistents, la irregularitat en els cicles de pluges...insereixen de forma directa a la flora en general i als conreus de la vinya del nostre territori. Les alteracions o afectacions són diverses i el ventall d'aquestes influeix tant en els treballs a la vinya com a l'hora de repensar la viabilitat de les varietats i arribant a la qualitat dels vins resultants.
-Avançament de la verema

Si heu estat atents als mitjans d'informació, heu pogut veure tot de notícies parlant d'un avançament de la verema en diferents denominacions d'origen del país. Per ser concrets aquest any 2017 la verema s’ha iniciat a Catalunya el 31 de juliol a la zona de Raimat, denominació d'origen Costers del Segre. Ha sigut la vegada que més aviat s'ha iniciat a causa de les altes temperatures, la sequera i les maduracions accelerades. Al Penedès a la primera setmana d'agost també s'ha iniciat la verema amb varietats com la Chardonnay o Pinot noir, igualment a la Terra Alta o a la D.O. Alella. A l'Empordà també s'ha avançat uns dies, iniciant-se la segona setmana d'agost.

Com es pot veure, aquest inici avançat és una realitat en conjunt i marca una tendència que any rere any es va repetint.
-El conreu de la vinya es trasllada a zones més altes i més fredes
A les zones amb temperatures elevades esdevindrà complicat produir vins amb un estil fresc, equilibrats, subtils i amb un grau controlat. Una opció per poder contrarestar aquestes inclemències pot ser la de buscar espais de conreu més frescos, latituds i altituds diferents, microclimes, orientacions... La vinya necessita un clima determinat per poder produir de forma eficient. Fins fa pocs anys pensar en vinyes a zones de muntanya era poc imaginable. Però la realitat climàtica està fent que aquestes zones que fins ara no eren les més adequades avui dia comencen a ser una alternativa viable. Ja fa anys que es sabut que el grup Torres va adquirir terres prop de Tremp a uns 1000 metres d'altitud, això a Catalunya, igualment a la Franja a la Població de Benabarri a 1200 metres d'altitud. Ja fa uns anys que a la Cerdanya hi ha alguna petita plantació. Per la zona del Pallars han sorgit diferents cellers en pocs anys, Batlliu de Sort, Castel d'Encús o Terrer del Pallars entre d'altres, senyal que el conreu de la vinya en aquestes zones ja és una realitat viable i productiva.
-Modificació de les feines al camp i als cellers
Com ja he dit abans, una de les modificacions més destacada és l'avançament de la verema. Però amb això no hi ha prou, ja fa anys que s'ha anat establint com a necessària  la verema a la nit o a trenc d'alba. Amb aquesta forma de veremar es busca que el raïm arribi el més intacte, fresc i mirant que no iniciï processos de fermentacions no desitjades abans d'arribar al celler. A més, és sabut que amb molta calor els aromes es degraden i es van perdent.

Varietats: Els cellers estudien cada cop més a l'hora de noves plantacions o de replantar quins tipus de varietats són les més adequades al medi on seran cultivades. Sabem que hi ha varietats que s'adapten prou bé a les zones càlides, podríem parlar de la Macabeu, Garnatxa, Monastrell o Carinyena, però a la vegada també tenim coneixement amb el pas dels anys i veien el seu comportament que varietats com l'Ull de llebre pateix molt en els anys de calorades i poca pluja. Això ja ens dóna pistes de quin tipus de varietats poden ser més resistents. També sabem que hi ha diferents peus (porta-empelts) més resistents a les mancances hídriques. Amb la globalització com a fet real, es parla que en els pròxims anys poden aparèixer noves plagues, diferents de les que ja tenim o més virulentes, això pot provocar alteracions destacades en les collites i un futur incert en el sector.
A raó d'això i del que diuen diferents estudis internacionals que assenyalen clarament que els efectes de l'escalfament global són ja una realitat i possiblement irreversibles, a casa nostra ja fa uns anys que s'ha iniciat un projecte anomenat VRIAAC (Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic).
 Els impulsors d'aquest projecte són tres cellers, Albet i Noya, Alta Alella i Celler Piñol, amb l'ajut de Valentin Blattner, l'enòleg suïs, viticultor i estudiós de la genètica a la vinya, investigador en la recerca de varietats resistents a les plagues/malalties. Des de ja fa uns anys, s'ha anat realitzant un procés d'estudis i un seguit de proves en vinya experimental amb l'objectiu de poder crear noves plantes més resistents als atacs dels fongs (Míldiu, Botritis, Oïdi...), que a la llarga puguin esdevenir els ceps del futur del nostre país.




Treballen amb l'objectiu d'aconseguir:
-Menys pèrdues de collites per fongs o sequeres
-Menys residus i costos de producció (reduir tractament amb coure i sofre per a combatre aquestes plagues)
-Menys compactació dels sòls
-Aconseguir espais amb un ambient més sa.
-Reduir emissions de (CO2) i del gas-oil 
-Fugir dels efectes del canvi climàtic
-Tot això buscant vins de qualitat i diferents dins de la tipicitat.
Un repte que segur que per ser una realitat necessitarà l'ajut de molta altra gent i dels organismes competents i que te com a horitzó l'any 2021 amb la realització d'una primera plantació a "gran escala", 2023/2025 amb les primeres veremes amb cara i ulls de cara a poder crear fitxes tècniques i arribar a l'any 2026 amb un producte fet destinat a la comercialització. Segur que en els pròxims anys en sentirem a parlar.
Un altre aspecte que va canviant és el fet de fer podes en verd per airejar els gotims i per a què no estiguessin tapats. Tot i que encara es fan, hi ha una tendència a deixar el gotim més tapat per protegir-lo de la calor.
Relligant aquesta tasca podríem parlar d'aquella altra de deixar capes vegetals entre fileres de ceps per afavorir els cicles de la natura i la biodiversitat. S'ha demostrat que són molt beneficioses però ara ens trobem amb el dilema que com l'aigua és cada cop més escassa, aquestes herbes són una competència directa amb el cep per captar aquest recurs hídric. Aquí tenim un altra qüestió a repensar.
Parlant de l'aigua i el reg. Cada cop és més habitual veure en vinyes de nova plantació els sistemes de reg a goter. La vinya sempre ha sigut en conreu de secà, però amb les variacions climàtiques i unes pluges cada cop més irregulars i minses està fent canviar aquest concepte. La utilització del reg és cada cop més extens pel territori per mitigar les sequeres. Això ens ha de fer pensar en la viabilitat sostenible d'aquest cultiu en algunes zones. Aquest serà, penso, un tema que s'haurà de posar sobre la taula en un futur no gaire llunyà.
I que els hi passa als sòls?. Amb el canvi climàtic els sòls també surten malparats. Es produeixen modificacions d'aquests, els nutrients varien i poden convertir-se en menys fèrtils i àrids.
La sostenibilitat és també un objectiu que els cellers estan adoptant de mica en mica. Des de l'any 2011 i com a conclusió del congrés Wineries for Climate Protection realitzat a Barcelona, el sector va agafar un seguit de compromisos mediambientals per fer d'aquesta una activitat més sostenible. Entre altres mesures es pot destacar la reducció d'un 20% l'empremta de carboni per ampolla produïda l'any 2020 i potenciar la utilització de fonts d'energies renovables amb l'objectiu de reduir els gasos d'efecte hivernacle, limitar l'ús de productes químics i aconseguir un ús més sostenible de l'aigua.
En aquest sentit en els darrers anys, diferents cellers, associacions i institucions ja estan realitzant diferents accions. Aquí us deixo, entre d’altres, dos enllaços on s’expliquen diversos plans d’acció i projectes:
-Alteracions en els vins
El vi, com a producte final també surt esquitxat d'aquestes alteracions climàtiques. A grans trets podem dir que un augment de temperatures implica que els vins resultants siguin menys àcids, amb continguts de sucres més grans i per tant amb un grau alcohòlic superior. Les maduracions ràpides impliquen obtenir fruits amb sucres concentrats, poca acidesa i amb un procés de maduració fenòlica no completa, afectant el color del vi, les aromes, el gust i la textura en definitiva deixant-lo desequilibrat. Aquest s'haurà d'intentar corregir amb tècniques als cellers.

Aquestes són alguns dels efectes que causa el canvi climàtic en el sector vitivinícola del nostre país. No puc finalitzar aquest escrit sense deixar de pensar si en un futur no gaire llunyà, el conreu de la vinya serà sostenible. Altes temperatures, la manca d'aigua que obliga a utilitzar reserves hídriques i en contraposició encara es concedeixen, tot i que poques al nostre país, drets de plantació sense un estudi de viabilitat eco-sostenible. Pot arribar el dia que el govern hagi de pagar ajuts per pèrdues de producció?

  


13 d’ag. 2017

A les festes de Gràcia…Ruta de Vins DO Catalunya

Com cada any a la que arriba el 15 d’agost s’obre el teló de la festa major de la vila de Gràcia. Per cinquè any consecutiu la Denominació d’Origen Catalunya organitza la Ruta de Vins de la festa amb una  representació dels seus vins. Aquesta activitat té com  a objectiu apropar la cultura del vi als milers de persones que gaudeixen entre el dia 15 i el 21 d’agost d’aquestes festes tant populars i de carrer.
Som mediterranis, som un país de vins, per tradició i cultura  les nostres festes han d’anar acompanyades, sempre amb moderació i consum responsable d’allò més proper i que més ens representa com a poble, el vi de la nostra terra un  producte Km 0.
Doncs això, per aquells que no sou fora de vacances i teniu pensat fer un tom per la vila la D.O. Catalunya us té preparada tota una ruta entre els diferents carrers guarnits. Tretze punts on podreu gaudir de diferents referències de vins inscrits a aquesta denominació.

Però si a part de fer una copeta us ve de gust endinsar-vos una mica en el “món” del vi  també s’organitzen tastos en cadascun d’aquests punts a unes hores i dies concrets.  Aquests tastos aniran maridats  amb un seguit d’històries anomenades  vinòmics.

Però això no és tot,  la DO Catalunya oferirà conjuntament amb l’entitat el Cargol Graciós i la Fundació Festa Major de Gràcia, un macro tast guiat de 5 vins, el dijous, 17 d’agost, als Jardins Manuel Torrente (C/ de l’Alzina) a les 19.00 hores, dins l’espai Tasta Gràcia (preu de l’activitat, 3€, com a donació a l’entitat Cargol Graciós).

Si esteu enganxats a les xarxes i voleu fer el seguiment de la ruta a través de facebook i twitter podeu etiquetar les vostres interaccions amb el hashtag #RutaVinsDOCat.

A més també s’organitza un concurs de fotografia: 
1) Fes-te fotografies tot prenent els vins DO Catalunya als diferents punts de la RutaVinsDOCat
2) Segueix el nostre perfil de Instagram, puja les fotografies al teu perfil amb el hashtag #RutaVinsDOCat i comparteix-lo amb nosaltres via Twitter (@docatalunya) o Facebook (Denominació d’Origen Catalunya)
3) Repeteix el procés cada vegada que facis un punt nou de la ruta

El dimecres 30 d’agost publicaran a les xarxes de la DO Catalunya els guanyadors de la promoció:

• El participant que hagi compartit més fotografies guanyarà una visita guiada a un celler DO Catalunya i un dinar harmonitzat per a dues persones.
• 3 dels participants s’emportaran a casa un lot de vins DO Catalunya. 


Us animeu!!





Si voleu més informació:


31 de jul. 2017

Marfil vi blanc clàssic 2015


Celler Alella Vinícola
D.O. Alella

Avui toca parlar d'un clàssic, no només pel seu nom, també pel que representa. Conegut per ser "l'Alella Marfil per excel·lència" aquest vi representa la història dels vins que s'han fet en aquesta regió vinícola. La seva particular elaboració amb criances molt llargues en tines de fusta de grans volums, durant més de tres anys, feien que la Pansa blanca adquirís un personal i especial bouquet molt apreciat durant gran part del segle XX.
Els raïms de les vinyes més elevades, molt madurs, no acabaven totalment les fermentacions i  donanven lloc a un vi de tipus semi amb residuals de sucre d'uns 50 g/l.
Ara bé, amb el pas del temps i sobretot les tendències de mercat de les últimes dècades han influenciat gradualment en les tècniques de vinificació d'aquest vi, fent desaparèixer a poc a poc les llargues criances en fusta i disminuint la quantitat de sucres residuals fins a deixar-los en uns 7 g/l.
Avui dia aquest vi del Celler Alella Vinícola és la suma de *Pansa Blanca (60%) i Garnatxa Blanca (40%) procedents de cultiu ecològic.
-*La Pansa Blanca és la varietat blanca tradicional de la zona. Es diu que és l'adaptació de la varietat Xarel·lo al medi que l'envolta (el clima, tipus de sòl...).-
S'ha criat en inoxidable amb les mateixes mares des del mes de novembre fins a l'abril per donar-li untuositat, volum i millor evolució al pas del temps.
Un cop a la copa veureu el seu color groc pàl·lid amb reflexos verdosos, net, brillant i transparent. Aromes de cítrics, maria Lluïsa, melissa i cumquat. Afruitats de poma i pera dolça, florals de gessamí, herbes mediterrànies (farigola), anisats de fonoll i dolcencs melosos d'alisum. En boca presenta una frescor equilibrada amb el grau i els sucres residuals que li aporten un punt dolcenc agradable. Sabors que recorden les aromes trobades en el nas amb un final de gust intens i de recorregut mitjà.
-*És un vi de 13 graus-.
A l'hora de consumir-ho el servirem a una temperatura entre els 6 i 8 graus.



19 de jul. 2017

Ja són una realitat els primers 12 caves amb la nova categoria CAVA DE PARATGE QUALIFICAT


Ara fa poc més d'un any el Consell Regulador del Cava va presentar la creació d'una nova categoria a l'hora de classificar els caves per "fer justícia de la qualitat del producte". Aquesta categoria prèmium va néixer amb la intenció d'inclourà aquells caves elaborats amb raïm procedents d'un paratge determinat com excepcional per les seves condicions climatològiques o geològiques.

 Entre altres aspectes els requisits que han de complir aquests caves són:

-Una edat mínima de la vinya de 10 anys
-Un rendiment màxim de 8.000 quilos per hectàrea
-Verema manual.
-Vinificació a la propietat
-Rendiment d'extracció màxima per hectàrea de 48 hectolitres
-Qualificació del vi base
-Criança mínima de fermentació en ampolla de 36 mesos
-Traçabilitat integral des de la vinya fins a la seva comercialització
-Elaboració tipus "brut" (Aquests caves podran contenir fins a 12 g/l de sucre afegit al final del procés d'elaboració).


Doncs amb aquestes “normes” el Consell Regulador del Cava ha treballat aquest temps fins a arribar a tenir un primer llistat dels caves/paratges que compleixen aquests requisits. Com veureu tots ells es troben a Catalunya, cosa que no ens pot estranyar i que reafirma novament la incongruència de mantenir zones on es pot elaborar aquest tipus d'escumós amb el segell DO Cava més enllà del territori català. Aquest llistat és el següent:



Hem de felicitar a tots ells per la feina feta fins ara i encoratjar a què continuïn amb el mateix rigor i passió. Desitjo que aquesta llista es mantingui i creixi de mica en mica amb coherència i tenint en compte la llarga tradició d'elaboració d'aquest producte en un limitat espai territorial.

Fins ara a les ampolles per diferenciar els tipus de cava existents podíem trobar aquests segells acreditatius.












- CAVA: Criança mínima de fermentació en ampolla 9 mesos.

- CAVA RESERVA: Criança mínima de fermentació en ampolla 15 mesos. 












-CAVA GRAN RESERVA: Criança mínima de fermentació en ampolla 30 mesos

        
A partir d'ara també haurem de tenir en compte aquest altre.














-CAVA DE PARATGE QUALIFICAT: Criança mínima de fermentació en ampolla de 36 mesos.

Una nova classificació que busca donar un prestigi al cava que amb diferents moments i per diferents accions realitzades per alguns actors del sector ha quedat un xic afectat. Esperem que serveixi per fer recuperar en l'àmbit mundial i del consumidor final la confiança amb d'aquest escumós.

10 de jul. 2017

Depadre 2011



D.O.Ca. Rioja (Rioja Alavesa)
Avui ens desplacem a la Rioja Alabesa. Aquesta part de la Denominació d'Origen Qualificada Rioja és per a mi la més interessant i on es poden trobar vins que se surten dels "típics". Per cert, els cellers d’Alaba estan fent pases per a sortir d’aquesta DOC i crear una de nova; en poc temps tindrem més notícies.
DePadre és un vi de Bodegas San Prudencio 50% Tempranillo* i 50% Garnatxa Negra un cupatge no molt abundant a la Rioja, en aquestes terres la varietat tempranillo sempre està més present.
 *A Catalunya coneixem la varietat Tempranillo amb el nom d'Ull de Llebre.
De la seva elaboració podem dir que realitza la fermentació Malolàctica dins de les bótes. Més tard, el vi passarà uns 18 mesos realitzant la seva criança en bótes de roure francès.
L'obrim, el posem a la copa i el comencem a analitzar. Un color d'intensitat mitjana grana/cirera madura, un rivet robí. Si en removem apareix una llàgrima abundant. L'olorem i destaquem fruites vermelles i negres, gerds, maduixes, cireres i prunes fusionades amb les aromes de criança fullaraca, sotabosc, fulles de tabac, caixa de cigars i pedra calenta. A la boca agradable, taní madur i golós. Fusta integrada, un punt terrós i final llarguet. Equilibrat, convida a tornar a tastar-ho.
Temperatura de servei entre 16 i 18 graus.
Tot i ser un vi negre, no és d'una potència de grau excessiva 13,5%vol.