28 de set. 2017

Jaciment Ibèric Font de la canya, un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la viticultura al Penedès



Avui us vull parlar d'un raconet del nostre país que com tot ell està plagat d'història. Un altre tresor que tenim a tocar de casa, on per arribar-hi no s'ha de fer un llarg viatge, ni avions, ni vaixells, ni rutes d'hores i hores caminant... Arribeu-vos a la població penedesenca d'Avinyonet del Penedès que comencen un viatge que ens portarà al segle VII aC on podrem reviure com era aquesta zona i els seus pobladors en aquella època. Us animeu, doncs som-hi?

Som al cor del Penedès, al jaciment protohistòric del turó de la Font de la canya, un enclavament ibèric de la tribu dels cossetans que va ser ocupat des de finals del segle VII aC (625-600aC) fins al segle III aC, essent abandonat amb l'arribada dels exèrcits romans. En aquella època aquest assentament era un gran centre de mercaderies de la Cossetània ibèrica, les nombroses troballes que s'han anat recollint després de diferent fase d'excavacions realitzades a partir del seu descobriment l'any 1997 deixen clara aquesta idea.



La seva descoberta va ser tota una casualitat o qui sap si un fet totalment predestinat. El terreny estava destinat a acollir una plantació de vinya i va ser en els treballs d'adequació dels mateixos que van sorgir unes restes. Per sort es van respectar i des de llavors han estat objecte d'excavacions arqueològiques i estudis arqueobotànics que han evidenciat el rol d'aquest assentament en l'emmagatzematge, distribució de cereals i producció agrícola molt centrada amb la viticultura.
Bressol de la vitivinicultura al Penedès.
Potser aquesta afirmació és un punt agosarada i rotunda, però després de diferents excavacions arqueològiques realitzades al jaciment, aquesta possibilitat agafa cada cop més força. S'han identificat evidències relacionades amb els inicis de la vinya i el vi en aquest territori. Diferents materials documentats (ceràmics, metàl·lics, arqueobotànics, etc.) deixen clara aquesta relació directa amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del vi.



A la fase més antiga de l'assentament (preiberic o primera edat del ferro) del segle VII aC, es documenta el conjunt més nombrós de llavors arqueològiques (carbonitzats i mineralitzats) de Vitis vinífera ssp. vinífera en tot el nord-est peninsular. Els materials ceràmics d'importació relacionen directament la introducció de la vitivinicultura i el consum del vi al Penedès amb els contactes colonials, especialment els fenicis. A partir de la fase d'època ibèrica (segles VI-II aC) augmenten els indicadors relacionats amb l'arboricultura de la vinya: podalls de ferro per al manteniment de la vinya, una base de premsa per a fer vi, àmfores per al transport, etc. Durant aquesta fase  lloc la difusió i consolidació definitiva de la vitivinicultura al Penedès i Catalunya.


Les diferents i constants troballes i el valor històric d'aquestes, van fer que les diferents administracions (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès) aprovessin l'any 2012 un pla de recerca encaminat a la recuperació i potenciació del jaciment. Més tard i ja com a Bé Cultural d'Interès Local, es van iniciar un seguit d'intervencions destinades a condicionar-lo i a donar a conèixer aquest recinte com a element d'interès cultural turístic. Un cop condicionat, l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès va iniciar les visites guiades i altres activitats.
Un altre indicador arqueològic que pot suggerir la implementació de la vinya i el vi en les creences dels habitants de Font de la Canya és la documentació d’un depòsit votiu amb les restes d’un important banquet o cerimònia en honor a la deessa Demèter/Tanit a l’interior d’una sitja, datat al segle III aC i on es va consumir vi. Entre les moltíssimes restes recuperades, moltes en procés d’estudi, destaca un vas en forma de bust de dona de trets clàssics anomenat tradicionalment “peveter de cap femení”. La part superior, còncava, està perforada amb cinc orificis. Representa una divinitat vestida amb una túnica subjectada amb un fermall esfèric i que forma plecs a la zona del coll. Al cap hi duu un kalathos i el front està ornamentat amb espigues de cereal i fruites (raïm) i porta gotims de raïm com arracades. Es tracta d’una imatge originària dels àmbits grecs o púnics de Sicília, present també a Sardenya, Cartago, Eivissa i l’est de la península Ibèrica, on és freqüent en alguns santuaris i necròpolis del món ibèric. S’ha identificat amb Demèter, Koré o Tanit, a causa dels atributs relatius a la fecunditat i fertilitat, que l’adornen. La tesis tradicional planteja la utilització d’aquests vasos com a cremaperfums. Una altra tesis suposa que els orificis de la part superior havien de servir per a posar-hi espigues de blat, simbolitzant l’abundància.



Però les investigacions i estudis del jaciment han continuat. El procés de recerca, s'ha anat succeint en els darrers anys, aquest cop més centrada en els laboratoris processant les dades de les excavacions realitzades els darrers anys. Hi han previstes noves accions a realitzar.
Durant el mes d'octubre d'aquest 2017, es procedirà a finalitzar l'excavació arqueològica de l'espai de magatzem del segle III aC i procedir a la seva adequació a la visita i l'itinerari del jaciment. També s'extraurà el màxim de terra possible de la zona sud del jaciment, amb l'ajuda de retroexcavadores i remolcs, on se situa la zona d'hàbitat de la primera edat del ferro. L'objectiu és preparar aquesta zona de cara al següent període quadriennal d'excavacions arqueològiques entre els anys 2018 i 2021 i conèixer de primera mà com vivia i s'organitzava la primera comunitat de viticultors del Penedès.
Paral·lelament, la major part dels esforços, s'invertiran en els treballs de laboratori de neteja, siglat, classificació, inventari, dibuix i fotografia de materials ceràmics, però també lítics, metàl·lics, així com la continuació de tasques relacionades amb les analítiques, com els estudis de llavors i fruits, de carbons de fusta i, altres de noves, com els estudis del pol·len fòssil i dels residus que es poden identificar a dins dels recipients arqueològics.
Centre d'interpretació de la Font de la Canya: DO Vinífera.
El recinte s'ampliarà. En els mesos vinents s'inaugurarà i obrirà al públic un nou espai atractiu que vol esdevenir un revulsiu per dinamitzar i potenciar els aspectes relacionats amb la cultura, la identitat, el patrimoni, l'enoturisme i l'economia de proximitat. Un Centre d'interpretació que contindrà, probablement, la col·lecció arqueològica sobre la cultura ibèrica més important del Penedès, amb unes 160 peces exposades. Un petit museu, que esperem que serveixi per donar a conèixer la cultura dels nostres avantpassats.
Com si tot això fos poca feina i paral·lelament amb l'obertura d'aquest centre d'interpretació, des del mes de maig s'han iniciat un nou projecte engrescador, que té com a objectiu impulsar el jaciment com a referent patrimonial i turístic del Penedès i augmentar l'interès científic i sociocultural, L'Estació Experimental Arqueològica de la Vinya a l'antiguitat.
El projecte té com a objectiu la recreació del procés complet del cultiu de vinya i d'elaboració de vi en l'antiguitat. Consisteix en la plantació d'una vinya experimental seguint els mètodes i tècniques que ens proporciona la recerca i les fonts escrites de l'antiguitat. Contempla la construcció d'un cup i una premsa seguint els models de l'època per recrear el procés de trepitjat i premsat del vi en època ibèrica. Aquesta estació experimental ha de servir per proporcionar-nos més dades científiques per a comprendre el conreu de la vinya en època antiga, així com posar les bases per a l'elaboració de vins seguint les tècniques clàssiques d'època ibèrica. A més, s'utilitzaran de forma didàctica per realitzar jornades relacionades amb la poda, verema i trepitjat, elaboració i consum del vi en època antiga. Les primeres evidències del cultiu de vinya i elaboració de vi a Catalunya s'han documentat al jaciment arqueològic de la Font de la Canya, al municipi d'Avinyonet del Penedès. Per aquest motiu, es considera que la construcció de l'Estació Experimental Arqueològica de la Vinya és un element clau per a la continuació de l'activitat científica i la divulgació social del patrimoni.
Aquest projecte te diverses fases que s'aniran realitzant els anys vinents:
 -Fase I: La primera fase d'actuació s'ha iniciat en el mes de maig amb la plantació d'uns 120 ceps (de les varietats: Xarel·lo i Sumoll, amb peu americà) que s'han ubicat en dos sectors diferenciats: als jardins de les instal·lacions de Sant Pere d'Avinyó, la seu de la cooperativa i espai de recepció de visitants i de tallers, i al mateix jaciment de la Font de la Canya.



La plantació estarà supervisada per l'equip d'arqueologia de la Font de la Canya assegurant que es realitzi de forma semblant al mode ibèric.
-Les vinyes de l'antiguitat no eren com les coneixem avui en dia, ja que es deixaven créixer en altura emparrades al voltant d'altres arbres fruiters com poden ser figueres o magraners, conformant pèrgoles. -. (El projecte és una iniciativa de la cooperativa d'arqueologia ArqueoVitis sccl, que gestiona la recerca i difusió del jaciment de la Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès, juntament amb Cellers Torres, que aporta l'experiència i l'assessorament del departament de viticultura i cofinança el projecte). Durant aquesta primera fase, també es planteja la reproducció d'eines ibèriques amb les quals es treballarà la vinya d'una manera semblant a l'època. Per a la fabricació d'aquestes es compta amb la col·laboració de Miquel Segura, especialista en reproduccions metal·lúrgiques de l'antiguitat.
També està prevista la plantació d'arbres fruiters i l'elaboració de tovots (any 2018).
-Fase II: Construcció d'una casa ibèrica, fabricada amb tovots, sòcols de pedra i fusta, seguint els mètodes antics (any 2019)
-Fase III: Construcció d'un cup i una premsa ibèrics adossats a la casa construïda durant la fase II (any 2020). _
-Fase IV: Reproducció de recipients ceràmics i metàl·lics on es conservava i es consumia el vi, i primeres experimentacions amb vi natural (any 2020).
El projecte vol recrear els utensilis ceràmics de l'època relacionats amb el vi documentats al jaciment penedesenc, des de les àmfores per a emmagatzemar i transportar el vi fins a les copes i bols per al seu consum. Es compta amb la col·laboració i assessorament del ceramista Martí Baltà de Ceràmiques Baltà de Vilafranca del Penedès. A més, es preveu començar a elaborar els tovots necessaris per a la construcció de la casa durant les següents fases, mitjançant la realització d'un Camp de Treball organitzat per la Generalitat de Catalunya durant l'estiu de 2018, implementant la participació de joves en la recerca experimental.
Aquest projecte pot aportar un valor afegit al jaciment de la Font de la Canya i al territori del Penedès convertint-lo en pioner en oferir una recreació científica experimental del procés complet d'elaboració i consum del vi a l'antiguitat.
Ara que hi ha un interès públic en augment per tot allò que està relacionat amb el vi i que algú ha batejat amb el mot "enoturisme", aquest espai pot ser un atractiu potent i esdevenir un nexe d'unió inesperat entre la cultura del vi i el fet de voler saber més de l'època ibera, els seus costums i l'arqueologia en general.
També suposarà un impuls en l'àmbit acadèmic, ja que es realitzaran nombroses publicacions en revistes científiques de prestigi i s'establiran convenis de col·laboració amb institucions acadèmiques com la Universitat de Lleida, la Universitat de Barcelona i la Ciutadella Ibèrica de Calafell, la qual també planteja realitzar un cultiu semblant. Es realitzaran activitats divulgatives de tot el procés d'elaboració del vi, com jornades científic-culturals durant la plantació, verema i fermentació del most acompanyades d'activitats recreatives, com concerts o tasts de vins.

La vall de riu Foix, una zona plagada d'assentaments de l'època preibèrica.
El Puig del Cocodril i la Timba de Santa Bàrbara.
Aquesta zona del Penedès va ser en el seu temps, un espai estratègic en l'àmbit comercial, agrícola i de circulació, per això, en els darrers anys s'hi han succeït diverses troballes d'assentaments. Els treballs de recerca que s'estan realitzant darrerament en aquests jaciments se centren, com hem anat dient, en indagar sobre els orígens de la població penedesenca en el moment de la primera sedentarització del territori, relacionada, entre d'altres, amb cultiu el de la vinya i el comerç amb les diferents cultures de la mediterrània.



D'aquests hi destaquem un parell que estan en procés d'estudi, el Puig del Cocodril i la Timba de Santa Bàrbara.
El Puig del Cocodril, situat al costat del Castell de Subirats, podria complir les funcions de poder i de control dels diversos jaciments del territori de la Cossetània Oriental. La recerca efectuada a tret a la llum una gran fortificació cossetana de més d'1 Ha d'extensió. S'ha identificat un fossat defensiu, una muralla i un barri de cases en un estat de conservació excepcional. Aquesta, com hem dit abans, podria haver fet les funcions de control del centre de mercaderies de la Font de la Canya. Entre les restes descobertes destaquen les relacionades amb el món del vi i la vinya. Tres àmfores ibèriques senceres, diverses gerres per a servir vi i ceràmiques importades de Grècia, Itàlia i Eivissa. 
Planot de la Timba de Santa Barbara 

Jaciment de la primera edat de ferro (650-575aC) ubicat al terme municipal de Castellet i la Gornal a Alt Penedès. 



Es tractaria d'un enclavament autònom amb un marcat caràcter estratègic i comercial. De les tasques realitzades es destaquen possibles estructures de defensa i abundant material d'àmfores fenícies.
Dels treballs de prospecció amb detector de metall que es va efectuar als camps circumdants del jaciment, es va poder recuperar una moneda que correspon a un òbol d’argent de la colònia grega de Massàlia (actual Marsella) dels segles IV-III aC. Els altres materials localitzats corresponen a cinc denes de plom i a una agulla d’una fíbula de bronze.








Aquí us deixo un enllaç d'un video del jaciment 
Aquest, és un resum dels diferents jaciments en estudi que ens estan mostrant com era el dia a dia dels pobladors cossetans (Ibers) d'aquesta zona del Penedès. Haurem d'estar atents a la inauguració de noves instal·lacions i dels diferents treballs als jaciments que aportaran més valor al visitant.
Tota la informació i el recull fotogràfic d'aquest article provee de la documentació de  cooperativa ArqueoVitis i la recerca arqueològica de la vinya i el vi al Penedès.
www.arqueovitis.com













6 de set. 2017

El jovent i el vi




Apropar al jovent a la cultura del vi a la seva tradició popular com producte proper arrelat al territori i al seu consum moderat. Heus aquí un dels temes que preocupa i molt al sector vinícola català i a tots aquells que ens movem en aquest món.
Per reflexionar sobre aquest tema crec que s'ha de tenir en compte un seguit d'aspectes que influencien el debat.
-El primer seria el fet que tot i que Catalunya és un país de llarga tradició vinícola, el consum de vi és menor al de molts països europeus i mundials. Això ja ens dóna una primera pista.
-Una altra qüestió és el potencial propagandístic d'altres begudes. Any rere any veiem com les empreses cerveseres en concret, es gasten molts diners en campanyes publicitaries.
-Afegit a aquest aspecte s'ha de parlar del concepte "fàcil de consumir". Amb això que vull dir? Molta gent i sobretot el jovent veuen en el vi una beguda massa seriosa. Aquesta idea la podríem aplicar també a la resta de possibles consumidors, sense importar l'edat. Per a molta gent sembla que hagi de ser necessari tenir un Màster per poder beure vi. Aquest és un dels problemes més gran que té el sector. Molta gent del mateix el fan avorrit, esnob i elitista, fent que la gent tingui por a apropar-se.
També ajuden a tenir aquesta visió algunes publicacions, anuncis, documentals i la forma de parlar i explicar-se d'alguns professionals quan surten pels mitjans de comunicació... Deixem-nos de ximpleries, el vi ha de ser divertit, una beguda propera que presa amb moderació hauria de ser el nexe d'unió perfecte entre el jovent i el territori que l'envolta.
-I no ens enganyem, els joves es mouen influenciats per les tendències i beure vi (amb moderació), no és moda. Això és una cosa que ha passat sempre i continuarà passant si entre tots no hi posem remei. A més, a les zones d'oci la presència del vi i dels escumosos és escassa. No hi ha una promoció del sector. Aquesta promoció només existeix d’una manera barruera i elitista en zones d’oci d’alt nivell.
-A això s'ha de sumar el preu d'aquest producte a la restauració/zones d'oci. Una forma perquè els consumidors s'interessin pel producte és vendre'l d'una manera atractiva, despreocupada i no ens enganyem a uns preus raonables. Els vins a copes estan generalment a uns preus poc competitius amb altres begudes i es vulgui o no admetre, aquest és un altre aspecte a tenir en compte que val per tots els públics, joves i no tan joves.
-Continuo amb un altre raonament. A l'hora de dinar en aquelles cases on encara la família seu plegada per menjar, el vi és molt poc present. La figura del porró és tota una relíquia que la podríem posar a la mateixa altura que el telèfon fix per una persona jove, el 99,9 per cent d'ells no sabria què fer amb ell.
Jo, d’aquest fet en tinc una teoria que sempre expresso. El vi va desaparèixer en el medi urbà i grans urbs a la dècada dels 80. En aquella època el vi va agafar una mala fama, era la beguda dels borratxos, del bric i la pudor de vi per les cantonades,... i crec que això va fer que aquest producte anés desapareixent de mica en mica de les llars del país.
I que es pot fer?
Avui dia, tot i que ha repuntat el seu consum i que es nota certa inquietud/interès entre la societat per saber més d'això que es coneix com a "cultura del vi" ens troben encara en el fet que el jovent hi entra a unes edats avançades.
Crec que potser s'hauria d'enfocar el tema pel vessant cultural. El vi s'ha de presentar com un producte arrelat al territori, remarcant sempre que tot i ser considerat un aliment aquest s'ha de consumir amb mesura.
Per aquest motiu, llenço aquesta idea en forma de pregunta:
Perquè dins del pla d’estudis del jovent, no s’inclou una d'una setmana temàtica on diferents professionals dels sectors productius de proximitat expliquin la seva "feina" i presentin els seus productes amb xerrades, tastos, visites?
La importància d’aquests en la cohesió del territori, el manteniment dels paisatges, el patrimoni i el fet cultural que representen s’ha de poder exposar d'una forma entenedora, lleugera i entretinguda mitjançant multitud d'activitats buscant l'aproximació entre el futur consumidor o qui sap si treballador de cadascun dels sectors.
I parlo entre d'altres del sector vitivinícola, però també dels productors d'oli, els apicultors, la pagesia, ramaderia, formatgers, la indústria surera i la forestal i de ben segur que em deixo algun.
Penso que som molts els professionals que estaríem disposats a donar un cop de mà per poder realitzar als instituts aquestes jornades docents i formatives davant aquelles persones que seran el futur del país.


23 d’ag. 2017

El canvi climàtic i la relació amb el cultiu de la vinya i el vi

Tot i que avui en dia encara hi ha "persones" que ocupen presidències de països com ara els EUA, la Xina, Russia..i lobbies econòmics que neguen el que anomenem canvi climàtic global la realitat és que aquest fenomen ja fa anys que va mostrant-se amb més o menys virulència. Grans plaques de gel que es desprenen i van la deriva, pluges torrencials mai vistes, tornados on mai eren presents, onades de calor, pujada constant any rere anys de les temperatures...i una llarga llista més de fenòmens que estan succeint.
Catalunya no s'escapa d'aquesta alteració i està fent que molts aspectes i actuacions del nostre dia a dia hagin de canviar.
Com heu pogut notar, als darrers anys estem tenint al nostre territori episodis llargs d'onades de calor, pluges cada cop més minses i concentrades o bé virulentes en poques hores.

Aquestes anomalies climàtiques ja estan provocant alteracions a la flora mediterrània, per exemple aquells que sou del Maresme veieu com les pinedes estan patint i s'assequen. Un altre cas que podem veure fàcilment és la expansió que ha realitzat la plaga de la processionària del pi, arribant a causar moltes baixes en els boscos del Berguedà a causa de la manca de temperatures baixes a l'hivern.

Un estudi recent del CREAF parla molt bé d'aquests efectes. Aquí us deixo un parell d'enllaços que parlen del tema:
I com afecta el que coneixem com a canvi climàtic a la vinya i el vi?
L'escalfament del planeta i com a conseqüència els seus efectes en forma d'alteracions meteorològiques com són les onades de calor persistents, la irregularitat en els cicles de pluges...insereixen de forma directa a la flora en general i als conreus de la vinya del nostre territori. Les alteracions o afectacions són diverses i el ventall d'aquestes influeix tant en els treballs a la vinya com a l'hora de repensar la viabilitat de les varietats i arribant a la qualitat dels vins resultants.
-Avançament de la verema

Si heu estat atents als mitjans d'informació, heu pogut veure tot de notícies parlant d'un avançament de la verema en diferents denominacions d'origen del país. Per ser concrets aquest any 2017 la verema s’ha iniciat a Catalunya el 31 de juliol a la zona de Raimat, denominació d'origen Costers del Segre. Ha sigut la vegada que més aviat s'ha iniciat a causa de les altes temperatures, la sequera i les maduracions accelerades. Al Penedès a la primera setmana d'agost també s'ha iniciat la verema amb varietats com la Chardonnay o Pinot noir, igualment a la Terra Alta o a la D.O. Alella. A l'Empordà també s'ha avançat uns dies, iniciant-se la segona setmana d'agost.

Com es pot veure, aquest inici avançat és una realitat en conjunt i marca una tendència que any rere any es va repetint.
-El conreu de la vinya es trasllada a zones més altes i més fredes
A les zones amb temperatures elevades esdevindrà complicat produir vins amb un estil fresc, equilibrats, subtils i amb un grau controlat. Una opció per poder contrarestar aquestes inclemències pot ser la de buscar espais de conreu més frescos, latituds i altituds diferents, microclimes, orientacions... La vinya necessita un clima determinat per poder produir de forma eficient. Fins fa pocs anys pensar en vinyes a zones de muntanya era poc imaginable. Però la realitat climàtica està fent que aquestes zones que fins ara no eren les més adequades avui dia comencen a ser una alternativa viable. Ja fa anys que es sabut que el grup Torres va adquirir terres prop de Tremp a uns 1000 metres d'altitud, això a Catalunya, igualment a la Franja a la Població de Benabarri a 1200 metres d'altitud. Ja fa uns anys que a la Cerdanya hi ha alguna petita plantació. Per la zona del Pallars han sorgit diferents cellers en pocs anys, Batlliu de Sort, Castel d'Encús o Terrer del Pallars entre d'altres, senyal que el conreu de la vinya en aquestes zones ja és una realitat viable i productiva.
-Modificació de les feines al camp i als cellers
Com ja he dit abans, una de les modificacions més destacada és l'avançament de la verema. Però amb això no hi ha prou, ja fa anys que s'ha anat establint com a necessària  la verema a la nit o a trenc d'alba. Amb aquesta forma de veremar es busca que el raïm arribi el més intacte, fresc i mirant que no iniciï processos de fermentacions no desitjades abans d'arribar al celler. A més, és sabut que amb molta calor els aromes es degraden i es van perdent.

Varietats: Els cellers estudien cada cop més a l'hora de noves plantacions o de replantar quins tipus de varietats són les més adequades al medi on seran cultivades. Sabem que hi ha varietats que s'adapten prou bé a les zones càlides, podríem parlar de la Macabeu, Garnatxa, Monastrell o Carinyena, però a la vegada també tenim coneixement amb el pas dels anys i veien el seu comportament que varietats com l'Ull de llebre pateix molt en els anys de calorades i poca pluja. Això ja ens dóna pistes de quin tipus de varietats poden ser més resistents. També sabem que hi ha diferents peus (porta-empelts) més resistents a les mancances hídriques. Amb la globalització com a fet real, es parla que en els pròxims anys poden aparèixer noves plagues, diferents de les que ja tenim o més virulentes, això pot provocar alteracions destacades en les collites i un futur incert en el sector.
A raó d'això i del que diuen diferents estudis internacionals que assenyalen clarament que els efectes de l'escalfament global són ja una realitat i possiblement irreversibles, a casa nostra ja fa uns anys que s'ha iniciat un projecte anomenat VRIAAC (Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic).
 Els impulsors d'aquest projecte són tres cellers, Albet i Noya, Alta Alella i Celler Piñol, amb l'ajut de Valentin Blattner, l'enòleg suïs, viticultor i estudiós de la genètica a la vinya, investigador en la recerca de varietats resistents a les plagues/malalties. Des de ja fa uns anys, s'ha anat realitzant un procés d'estudis i un seguit de proves en vinya experimental amb l'objectiu de poder crear noves plantes més resistents als atacs dels fongs (Míldiu, Botritis, Oïdi...), que a la llarga puguin esdevenir els ceps del futur del nostre país.




Treballen amb l'objectiu d'aconseguir:
-Menys pèrdues de collites per fongs o sequeres
-Menys residus i costos de producció (reduir tractament amb coure i sofre per a combatre aquestes plagues)
-Menys compactació dels sòls
-Aconseguir espais amb un ambient més sa.
-Reduir emissions de (CO2) i del gas-oil 
-Fugir dels efectes del canvi climàtic
-Tot això buscant vins de qualitat i diferents dins de la tipicitat.
Un repte que segur que per ser una realitat necessitarà l'ajut de molta altra gent i dels organismes competents i que te com a horitzó l'any 2021 amb la realització d'una primera plantació a "gran escala", 2023/2025 amb les primeres veremes amb cara i ulls de cara a poder crear fitxes tècniques i arribar a l'any 2026 amb un producte fet destinat a la comercialització. Segur que en els pròxims anys en sentirem a parlar.
Un altre aspecte que va canviant és el fet de fer podes en verd per airejar els gotims i per a què no estiguessin tapats. Tot i que encara es fan, hi ha una tendència a deixar el gotim més tapat per protegir-lo de la calor.
Relligant aquesta tasca podríem parlar d'aquella altra de deixar capes vegetals entre fileres de ceps per afavorir els cicles de la natura i la biodiversitat. S'ha demostrat que són molt beneficioses però ara ens trobem amb el dilema que com l'aigua és cada cop més escassa, aquestes herbes són una competència directa amb el cep per captar aquest recurs hídric. Aquí tenim un altra qüestió a repensar.
Parlant de l'aigua i el reg. Cada cop és més habitual veure en vinyes de nova plantació els sistemes de reg a goter. La vinya sempre ha sigut en conreu de secà, però amb les variacions climàtiques i unes pluges cada cop més irregulars i minses està fent canviar aquest concepte. La utilització del reg és cada cop més extens pel territori per mitigar les sequeres. Això ens ha de fer pensar en la viabilitat sostenible d'aquest cultiu en algunes zones. Aquest serà, penso, un tema que s'haurà de posar sobre la taula en un futur no gaire llunyà.
I que els hi passa als sòls?. Amb el canvi climàtic els sòls també surten malparats. Es produeixen modificacions d'aquests, els nutrients varien i poden convertir-se en menys fèrtils i àrids.
La sostenibilitat és també un objectiu que els cellers estan adoptant de mica en mica. Des de l'any 2011 i com a conclusió del congrés Wineries for Climate Protection realitzat a Barcelona, el sector va agafar un seguit de compromisos mediambientals per fer d'aquesta una activitat més sostenible. Entre altres mesures es pot destacar la reducció d'un 20% l'empremta de carboni per ampolla produïda l'any 2020 i potenciar la utilització de fonts d'energies renovables amb l'objectiu de reduir els gasos d'efecte hivernacle, limitar l'ús de productes químics i aconseguir un ús més sostenible de l'aigua.
En aquest sentit en els darrers anys, diferents cellers, associacions i institucions ja estan realitzant diferents accions. Aquí us deixo, entre d’altres, dos enllaços on s’expliquen diversos plans d’acció i projectes:
-Alteracions en els vins
El vi, com a producte final també surt esquitxat d'aquestes alteracions climàtiques. A grans trets podem dir que un augment de temperatures implica que els vins resultants siguin menys àcids, amb continguts de sucres més grans i per tant amb un grau alcohòlic superior. Les maduracions ràpides impliquen obtenir fruits amb sucres concentrats, poca acidesa i amb un procés de maduració fenòlica no completa, afectant el color del vi, les aromes, el gust i la textura en definitiva deixant-lo desequilibrat. Aquest s'haurà d'intentar corregir amb tècniques als cellers.

Aquestes són alguns dels efectes que causa el canvi climàtic en el sector vitivinícola del nostre país. No puc finalitzar aquest escrit sense deixar de pensar si en un futur no gaire llunyà, el conreu de la vinya serà sostenible. Altes temperatures, la manca d'aigua que obliga a utilitzar reserves hídriques i en contraposició encara es concedeixen, tot i que poques al nostre país, drets de plantació sense un estudi de viabilitat eco-sostenible. Pot arribar el dia que el govern hagi de pagar ajuts per pèrdues de producció?