16 d’ag. 2018

El Govern aprova el Projecte de llei vitivinícola de Catalunya.




Abans de tancar per vacances el Govern va fer un nou pas per poder disposar d'una nova llei vitivinícola de Catalunya. Amb l'aprovació del Projecte de llei vitivinícola de Catalunya, s'ha iniciat la tramitació parlamentària que l'ha de convertir, d'aquí a uns mesos, en llei. Aquesta norma ha de permetre seguir aprofundint en les garanties de qualitat que caracteritzen els vins catalans, emparats en les 12 denominacions d'origen catalanes, i que han estat la clau per augmentar la seva quota de mercat. 



Aquesta està feta pensant en la normativa comunitària, per això el nou text contindrà els canvis generats per aquesta i en conseqüència donarà més seguretat jurídica als productors i elaboradors de vins de Catalunya. Cal recordar que l'aprovació d'aquesta llei va quedar aturada la passada legislatura en la fase final d'aprovació, després d'haver-se debatut i consensuat, en gran part, amb el sector, en diverses reunions amb les organitzacions representatives i empresarials, a la Taula sectorial de la Vinya i el Vi, i haver tingut el vistiplau del Consell de Treball Econòmic i Social, i és voluntat del Govern que quedi finalitzada i aprovada en aquest període legislatiu. 
En aquest sentit, la nova llei, que actualitza la del 2002, busca principalment adaptar-se a l'europea i donar cobertura amb una norma amb rang de llei d'àmbits regulats per normes comunitàries o estatals, especialment la viticultura, en diferents qüestions no regulades en l'esmentada llei catalana actual, com ara les autoritzacions de plantació i replantació, el potencial vitícola i la creació del catàleg de varietats, entre d'altres. 
Així doncs, es pretén elaborar una llei amb un text més adaptat a la realitat actual d'aquest sector, amb el qual s'ha treballat, perquè reforci i acompanyi millor la vitivinicultura catalana de cara als reptes de futur. En el sector elaborador, simplifica i racionalitza el control oficial i continua sent la norma que el regula. A més, l'Institut Català de la Vinya i el vi (INCAVI) prossegueix com l'organisme autònom administratiu del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) dedicat al sector vitivinícola català. 

Trobareu més informació a:  https://ruralcat.gencat.cat



9 de jul. 2018


Abans que tot s'alenteixi amb l'arribada de les vacances estivals, ens han arribat dues notícies importants procedents de la Denominació d'Origen Montsant i de dos cellers membres d'aquesta zona vinícola.

Per un cantó podem apreciar com la promoció i el fet de donar a conèixer la DO Montsant dóna resultats. En aquest cas amb el fet que la Napa Valley Wine Academy (NVWA) l'hagi escollit com a objecte d'estudi.

I per una altra banda una notícia molt potent, com és la fusió del Celler Masroig i l'Agrícola de La Serra d'Almos fent que aquest celler esdevingui el més gran de la DO Montsant i de la comarca del Priorat.

Us deixem les notes de premsa d'ambdues notícies.



LA DO MONTSANT OBJECTE D’ESTUDI A LA NAPA VALLEY WINE ACADEMY

La Napa Valley Wine Academy (NVWA) ha afegit la Denominació d’Origen Montsant a les presentacions que actualment es fan per estudiar els vins elaborats a Espanya. La prestigiosa acadèmia busca així conscienciar sobre el territori, els vins i les persones que hi ha darrere de la DO Montsant.

Durant l’últim mes s’han portat a terme diferents activitats formatives amb la intenció de començar a assentar les bases per a un coneixement més exhaustiu de la DO Montsant. Els alumnes de la NVWA han pogut participar d’un webinar conduït per la Master of Wine Bree Boskov, i dos seminaris educacionals, el primer a Napa (Califòrnia) a càrrec de Catherine Bugué, directora de la NVWA, i el segon a Tampa (Florida) de la mà de Jean Cox, professora de l’acadèmia amb més de 12 anys de vinculació amb el món del vi.

Programa d’ambaixadors Montsant

Totes aquestes activitats formatives s’emmarquen dins el programa d’ambaixadors que la Napa Valley Wine Academy ha posat en marxa en col·laboració amb la Denominació d’Origen Montsant, i que tenen com a objectiu final el reconeixement de la DO a nivell internacional.

Des de la NVWA es va fer una selecció prèvia de possibles perfils per al programa d’ambaixadors. Algunes de les persones seleccionades van poder visitar la DO Montsant el passat mes de març en la missió inversa dels Estats Units. A la tornada, van passar unes proves oficials per tal d’obtenir el reconeixement com a ambaixadors Montsant.

Gràcies a aquest programa, la Denominació d’Origen Montsant compta ara amb 6 ambaixadors als Estats Units amb coneixements específics sobre la DO i una bona base per portar a terme nous seminaris formatius. Tots els perfils corresponen a persones reconegudes per la seva labor en l’àmbit de l’ensenyament, i entre ells es troben Catherine Bugué i Jean Cox, responsables d’impartir els dos primers seminaris sobre la DO Montsant que s’han portat a terme a la Napa Valley Wine Academy.


Fusió del Celler Masroig i l’Agrícola de La Serra d’Almos

El passat dissabte, 30 de juny, es va aprovar la fusió del Celler Masroig i l’Agrícola de La Serra d’Almos. Aquesta unió és el resultat d’una sèrie de col·laboracions i treballs que ambdós entitats van iniciar fa uns anys i que, finalment, adaptant-se al curs de la seva història, han decidit fer aquest pas per tal de seguir creixent junts i enfortir encara més la seva posició al mercat.

La unió d’aquests dos pobles veïns, El Masroig i La Serra l’Almos, fan que aquest celler esdevingui el més gran de la DO Montsant i de la comarca del Priorat, i que continuï lluitant per seguir essent un dels cellers de referència dins d’aquesta jove i exitosa denominació d’origen.

“És l’experiència de les dues entitats el que ens farà millorar. Creiem en els nostres productes i estic segur que aquesta unió ens donarà una gran empenta i millora als dos pobles. Tots dos volem treballar per assegurar-nos un futur en millors condicions”, deia Jordi Castellví, president del Celler Masroig.

“És fonamental ressaltar que seguirem brindant el mateix nivell de professionalitat i qualitat de sempre, amb el compromís de buscar constantment l’excel·lència dels nostres productes i serveis”, assegurava Ivan Sales, president de l’Agrícola la Serra d’Almos.


Tant el Celler Masroig (1917) com l’Agrícola de la Serra d’Almos (1963) porten al darrera una història plena de matisos, lluites i victòries. Any rere any el món ha anat canviant i els cellers també. Gustos, modes i tendències de la societat han estat un repte sostingut i ells no han estat aliens a aquests canvis. La visió, sempre humana dels seus viticultors i treballadors, s’ha adaptat a cada canvi del curs de la història, mantenint sempre però les seves arrels i tradicions.

8 de jul. 2018

Neix la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”.

Aquesta pretén iniciar un autèntic procés de participació del Pla Territorial Parcial del Penedès.




Un bon nombre d’agents socials del territori liderats per les patronals del cava i el vi: Institut del Cava, Pimecava i UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i per el CEPVI (Centre d'Estudis del Paisatge Vitivinícola), veuen grans amenaces en el plantejament actual del Pla Territorial Parcial (PTP) del Penedès. Per les informacions conegudes fins avui, consideren que aquest pla posa en perill la identitat i el futur del Penedès com una comarca amb un entorn únic, un consolidat teixit agroindustrial i una destinació enoturística de gran valor.

  


Amb la creació de la plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, els agents volen lluitar perquè el PTP del Penedès es comprometi a preservar i potenciar tots aquells elements que garanteixin la continuïtat i la sostenibilitat del paisatge vitivinícola com a motor del desenvolupament de l’economia de la comarca. Amb la campanya d’adhesions en marxa, es preveu que un bon nombre d’entitats i empreses del territori s’afegeixin a les reclamacions i es pugui així reconduir les propostes amb un nou Planejament pel Penedès, participatiu i sensible amb el territori i la seva identitat. Pretenen així impulsar un autèntic procés de participació del PTP del Penedès, mitjançant aquesta plataforma, donant veu a les iniciatives que es puguin donar, i fent el seguiment de la tramitació del planejament.

L’actual gestió del PTP del Penedès, caracteritzada fins ara per la manca de transparència, genera una forta inquietud social respecte el futur de la comarca i de la seva identitat vitivinícola. Algunes de les possibles conseqüències detectades són la pèrdua del conreu de la vinya com a sòl de protecció, que obvia els enclavaments vitivinícoles com gestors del paisatge, que traça nous vials i que proposa implantacions d’activitat industrial amb una gran afecció a paisatges de gran valor, desconsiderant especialment el valor singular del paisatge de la vinya. 

En aquest context, els agents socials del territori creuen que encara és possible reconduir la situació, i que cal fer-ho des de l’inici de la tramitació. Entre les seves demandes, els agents defensen un marc social, econòmic i cultural equilibrat basat especialment en la identitat vitivinícola. Creuen que el PTP del Penedès és una gran oportunitat per corregir els desequilibris territorials i alhora les traces i externalitats negatives que l’afecten sense generar-ne de noves. De la mateixa manera, els professionals del sector del turisme coincideixen en la necessitat de defensar estratègicament una única marca territorial. Finalment, creuen que el PTP del Penedès pot permetre al conjunt del territori posicionar-se clarament com el Pulmó Verd Productiu de de l’àmbit metropolità de Barcelona.


Perquè quedi més clara la reivindicació, us adjunto les conclusions que han fet necessaria la creació d’aquesta plataforma.



Per què considerem una amenaça l’actual PTP del Penedès?

L’absència fins avui de transparència en la gestió del PTP del Penedès genera una forta i progressiva inquietud social en general respecte el futur de la identitat vitivinícola del Penedès que es manifesta en preocupacions concretes.

·       Proposta de quart cinturó

– Per la generació de problemàtiques puntuals, malgrat la seva extensió, com la desencertada proposta del IV Cinturó que comporta el risc de greus problemes tant per a paisatges singulars de la vinya, com per a diversos nuclis urbans: Espiells, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons, La Beguda Alta i Baixa i Sant Joan Samora.
– Per la seva afecció directa i indirecta a grans extensions de vinya.
– Per la seva afecció directa a Paratges de Cava Qualificats. Territoris, entre d’altres, que generen el cava, avui per avui, de major qualitat, i que mostren el valor també econòmic i l’activitat dels territoris amenaçats.
– Per l’afecció que causa a diferents cellers de la zona i al seu entorn, que és part indissociable de la seva activitat econòmica.

·       Proposa un canvi de categories dels espais oberts

– La pèrdua del conreu de la vinya com a sòl de protecció, introduint per sobre graus de protecció diversos, amb unes categories noves, però que fan perdre la identitat de la comarca, i de pas la protecció d’aquest conreu per si mateix: l’estructura dels espais oberts de la comarca es manté a partir d’unes proteccions que no són la vinya.
– Obvia els enclavament vitivinícoles, com cellers i masies que contenen explotacions que, com a elements generadors de paisatge comporten la gestió del territori al seu voltant. Aquest reconeixement és clau per entendre avui els espais oberts al Penedès. Avui aquestes masies i cellers ofereixen nous serveis de gran qualitat també associats al turisme, que exporten el nostre paisatge arreu del món.
– Malgrat intenta especialitzar els espais de connexió amb noves categories, genera encara un planejament excloent amb característiques que en realitat es superposen. El nou planejament ha de permetre una lectura de capes, on convisquin diverses realitats i demandes sobre un mateix territori. Aquesta metodologia permetrà una lectura més completa i complexa, permetent sobreposar proteccions naturals i econòmiques; valors socials i culturals; etc. Fet clau en uns espais oberts tant dinàmics com els de la vinya.

·       Traça nous vials secundaris i implantacions d’activitat amb una gran afecció a paisatges de gran valor

Atenent a afeccions prèvies, com el corredor de l’AVE, o a demandes de mobilitat sobrevingudes per implantacions logístiques puntuals recents. No és possible que els interessos privats de determinades implantacions justifiquin la pèrdua de la qualitat del paisatge de poblacions senceres, com Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Sadurní, l’Arboç o Banyeres del Penedès. El paisatge és un bé comú, i al Penedès, la vinya n’és el principal generador.

·       Desconsidera el valor singular del paisatge de la vinya que cal vincular-lo al planejament amb caràcter normatiu, a partir de les directrius del Catàleg de Paisatge així com de l’ actualització de la Carta del Paisatge

El paisatge vitivinícola es una actiu econòmic social i cultural irrenunciable pel desenvolupament del Penedès que cal llegir des d’ una dimensió també estètica per evitar intervencions tòxiques.


Per a més informació i adhesions a la Plataforma: www.preservemelpenedes.com



11 de juny 2018

Nous Vins de Vila de la Vinícola del Priorat

 


Sota l'imponent paret rocallosa de la Serra del Montsant, en un racó estratègic i envoltat d'una natura esclatant que ens ha fet recordar aquelles primaveres de fa ja unes dècades, aguanta impassible al temps la Cartoixa d'Escaladei.
En aquest espai singular i referent del Priorat, la Vinícola del Priorat ha presentat els 4 nous Vins de Vila, un acte que s'emmarca dins dels actes del 10è aniversari de la fusió de les cooperatives de Gratallops, el Lloar, la Vilella Alta i la Vilella Baixa que conformen Vinícola del Priorat i que, a més, es troben celebrant el centenari de la seva fundació. Una posada en escena que ha tingut l’acompanyament de la música en directe del pianista Lluís Capdevila, que ha interpretat diferents peces musicals per cadascun dels vins (Alone, Smoothly, Miseri i The wheel “of life”).

Vinícola del Priorat és l'única cooperativa de la DOQ Priorat formada per productors pagesos que gestiona íntegrament el procés de producció, elaboració i comercialització del vi. Formada per uns 140 socis productors, i amb un total de 210 hectàrees de vinya i 320 d'olivera, els productors treballen vinyes de petites dimensions i amb una baixa producció per cep. L'orografia del Priorat, el conreu en costers amb pendents que poden arribar a superar el 30%, el sòl de llicorella i l'edat avançada de les vinyes marquen l'excepcionalitat de les seves produccions.
Amb aquest potencial humà, de territori, producte, identitat, tradició i d'estima per la seva feina naixen aquests 4 vins de vila, representatius de les 4 subzones que integren la Cooperativa Vinícola. Vins de Carinyenes i Garnatxes negres que s'han empeltat d'uns terrers majoritaris de llicorelles i amb pinzellades d'alguna parcel·la de panal.


La Vilella Baixa 2016 (100% Carinyena) 12 mesos de criança en bota de 500l.
Procedent de diferents parcel·les: Vinya el Riuet de 1924, Vinya el Solar 1924, Vinya Porta 1945, La vinya 1900
Una Carinyena amb aromes de cireres, fruita negra, florals de violetes i mineral. Madur, amb bona acidesa. Sensació de vellut i elegant amb alguna inquietud que es resoldrà amb la seva estada a l'ampolla.

La Vilella Alta 2016 (Garnatxa Negra 70%, Carinyena 30%) 12 mesos de criança en bota de 500l.
Procedent de diferents parcel·les: Vinya la Font 1944, Planes de Baix 1984, El Clot 1920.
Un cupatge més fresc, amb fruita vermella (móres, groselles, gerds), regalèssia, tocs balsàmics de savina, encens i tabac. Glicèric en nas. Al tastar-ho es repeteixen les sensacions nasals, vi amb molt recorregut i nervi.

El Lloar 2016 (100% Carinyena) 12 mesos de criança en bota de 225l.
Procedent d'una sola parcel·la, La vinya vella 1920.
Monovarietal amb tocs de fruita més madura, melmelada de nabius i fruits vermells, mineral, especiats de pebre de Jamaica i balsàmics d'eucaliptus i Junípers. A la boca tot i ser encara un punt glicèric que s'anirà integrant a l'ampolla té un comportament elegant amb sensacions de vellut de seda.

Gratallops 2016 (Carinyena 85%, Garnatxa Negra 15%) 12 mesos de criança en bota de 500l.
Procedent de dues parcel·les: Vinya Mas Jove 1984, Mas d'en Claret 1940.
Aromes de fruita negra, nabius, especiats de pebre, clau i vainilles, anisats de fonoll i balsàmics d'eucaliptus i romaní. Trobem uns tanins dolços a la boca, llarg i amb molta presència final de la fruita.

4 vins, tots ells procedents de vinyes amb molta història darrera i que acumulen l'esforç de moltes persones i famílies senceres.
Si teniu l'oportunitat de tastar-los no us ho penseu dues vegades, són edicions molt limitades que rapidament s'esgotaran.

 

 

 

 

 



28 de maig 2018

CORPINNAT, la Marca Col·lectiva de la Unió Europea per distingir grans vins escumosos elaborats al cor del Penedès


Fa poc més d’un mes naixia corpinnat, una Marca Col·lectiva de la Unió Europea impulsada pels cellers Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca i Torelló.


imatge Corpinnat

Aquest projecte neix amb l’objectiu de prestigiar els vins escumosos del cor del Penedès. Aquest projecte està obert a tots els cellers elaboradors de vi escumós que estiguin dins de la delimitació territorial CORPINNAT que compleixin els requisits de territori i de qualitat, independentment de si estan emparats sota la DO Cava, la DO Penedès o en cap de les dues.
Compromisos que estableix el reglament d’ús:

-Collita manual.

-Raïm ecològic certificat.

-Utilització de varietats històriques ­(posant un especial èmfasi en les autòctones).

-Vinificació íntegra a la propietat.

-Criances superiors a 18 mesos.

-Preu mínim garantit al viticultor amb un increment gradual.

-Compromís amb el rigor i l’autoexigència.


Però d’on surt el mot Corpinnat?

La paraula la componen dos conceptes: COR, el bressol on fa més de 130 anys van començar a bategar els primers vins escumosos de l’Estat espanyol: i PINNAT, que prové de l’arrel etimològica Pinnae que fa referència a l’origen del topònim Penedès, documentat al segle X com a Penetense. Aquest adjectiu llatí deriva de pinna, que signinfia penyal o roca i que aplicat al Penedès equival a territori rocallós. 



imatge Corpinnat

Quina és la delimitació territorial per a poder formar part de Corpinnat?

CORPINNAT comprèn una àrea geogràfica que aglutina 46 municipis —tots els de l’Alt Penedès, i alguns del Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia i el Baix Llobregat— on, per raons geogràfiques, geològiques, climàtiques i socials, sempre s’hi han cultivat varietats autòctones per a l’elaboració de vins escumosos. El territori CORPINNAT ha concentrat històricament la majoria de la producció del cava i altres vins escumosos de mètode tradicional.


imatge Corpinnat

Comprèn una zona compacta de 22.966 hectàrees de vinya que queda definida d’acord amb la depressió prelitoral del Penedès i les serres adjacents. La superfície de vinya CORPINNAT representa el 61% de la superfície de plantació del Cava, que és de 37.706 hectàrees.

Aquesta nova marca serà visible a les ampolles a partir de l’1 d’octubre, serà llavorn quan els primers vins escumosos amb el distintiu CORPINNAT a l’etiqueta sortiran al mercat. El distintiu de la marca apareixerà al centre de l’etiqueta principal de l’ampolla perquè sigui fàcilment visible.

Per a més informació us adrecem directament a la web:


22 de maig 2018

"The art of blending by Ramos Pinto"

Ramos Pinto




 Al recinte de Juvé & Camps d'Espiells al costat de Sant Sadurní d'Anoia en un entorn de vinyes i com a teló la silueta de la muntanya de Montserrat es va celebrar en plena setmana de la Fira Alimentaria 2018 l'esdeveniment #Magnificat "del terroir a la copa" organitzat per la gent del mateix celler i Primeras Marcas, tot un gaudi pels amants dels vins.
Una selecció de grans cellers i destil·leries d'arreu van exhibir en el showroom els seus productes. De Château D'Yquem a Pujanza, passant per Venus la universal o Terra Remota, Bodegas Menade i champagne de Louis Roederer entre d'altres.
En aquest esdeveniment es realitzen un seguit de tastos dirigits que són d'un gran nivell i d'entre ells vaig poder assistir al del celler portuguès Ramos Pinto, una Port Master Class titulada "The art of blending by Ramos Pinto" dirigida per l'enòloga del celler Ana Rosas. Tenia ganes de poder gaudir d'aquest tast, doncs fa uns anys vaig poder visitar les seves instal·lacions a Vila nova de Gaia i vaig quedar fascinat.
L'Ana Rosa va iniciar la seva exposició amb un breu resum de la història del celler i dels tipus de vins de Porto existents, els seus noms, caracteristiques... Però rapidament vam passar a tastar.

Vam començar amb un Vintage 1997, aromes de cireres molt madures, tabac, tocs de criança, a la boca molt madur, una sensació vellutada i un punt terrosa, resumint elegància i frescor. Tot seguit vam fer un viatges pel Tawny de 10, 20 i 30 anys. Una gamma de colors vermellosos ataronjats que anaven cap a tons ambarins amb les criances més llargues. Amb les aromes va passar el mateix. Es va desplegar tot un ventall ple de matisos. Des d'uns tocs de taronja i pruna equilibrats amb els procedents de la criança tot buscant la fusió entre fruita i alcohol en el Tawny 10 anys. I tot d'aromes més evolucionats tot mantenint la fruita en els Tawny 20 i 30. Albercoc, fruites seques, orellons, prunes, molts fruits secs (ametlles, nous...), torrats, caramel, cafè, iodats, cacau, fusta, vainilles... Tota una llista que mai s'acaba. Sedós, madur, vellutat, equilibrat, fresc i licorós a la vegada, llarg, tot un plaer.
Fins aquí el tast va anar d'una forma normal, però va ser en aquest moment quan aquest esdeveniment va iniciar un camí experimental que el va fer especial. Cadascun dels assistents disposàvem d'una maleta, la vam obrir i al seu interior vam trobar una ampolla etiquetada com un Tawny 20 anys, sis ampolletes en forma de mostres etiquetades amb diferents anyades 12, 30, 60anys, 1926...i dues provetes i pipetes típiques de laboratori. S'iniciava tot un experiment. L'enòloga Ana Rosas ens va explicar en què consistia l'activitat. L'ampolla de Tawny 20 anys era la base d'aquest producte, un porto d'uns 16 anys de criança, però li mancava l'addicció que fan al celler per a convertir-ho en el producte final. La cosa estava clara, amb les diferents mostres i amb l'ajut de les pipetes i els diferents recipients havíem d'aconseguir imitar aquell Tawny 20 que feia una estona havíem tastat.

 Aquest exercici va voler simular allò que els enòlegs/blenders del celler realitzen a l'hora de donar el punt final a cadascun dels productes que elaboren, donar aquell punt personal i característic de cada casa.
Va ser tota una experiència, tot i no aconseguir la perfecció del producte final va quedar molt clara la feina que aquests professionals realitzen.
I per finalitzar, encara ens tenien guardat dos tresors per tastar. Un Porto Colheita 1924, per resumir perquè tothom ho entengui, una barreja del millor aceto balsàmic de Mòdena que imagineu amb la millor crema catalana que mai hàgiu tastat... Simplement brutal.

I per rematar-ho un Porto Blanc llàgrima de 1884, tot un homenatge als iodats i la frescor. Per un moment es va perdre la professionalitat i he de reconèixer que el colheita de 1924 va desaparèixer de la copa, una cosa així és tot un crim llençar-la, al cap i a la fi el vi està per gaudir-ho no?

21 de maig 2018

Infusions de vinya 'Vespres de Verema'

Celler Credo


Una forma diferent de captar el paisatge i la flora que envolta la vinya del celler credo
Els responsables de l'equip de viticultura del celler Credo han treballat durant tres anys en la recerca i desenvolupament d'una infusió marcada per la subtilesa i la riquesa de matisos, buscant l'equilibri just entre els ingredients per tal d'aconseguir una infusió que ens traslladi al territori de l'Alt Penedès. 
Són unes infusions que s'elaboren a partir d'ingredients 100% ecològics procedents de les vinyes del Celler Credo. Estan elaborades a partir de rapa de raïm, fulla de cep, pell i llavors de xarel·lo, i una petita porció de fonoll, romaní i espígol, flora que conforma el paisatge típic del mediterrani. Per davant de tot, el protagonisme el té la vinya, de manera que les plantes aromàtiques no s'hi imposen, sinó que atorguen un toc de discreta distinció.
A l’hora de tastar-ho en forma d’infusió trobem un producte delicat, aromes de sotabosc mediterrani, agradable en boca amb pinzellades anisades del fonoll.
Però també s'ha pensat a fer un producte que es pot consumir a tota hora del dia a uns 15 graus i el resultat és una beguda fresca, amb aromes del raïm i d’herbes aromàtiques subtils. A la boca és fresc, sec i una sensació final un punt amarg amable.
Després de tastar-ho queda clar que l’objectiu buscat pels companys de Can Credo està aconseguit, és tot un passeig entre vinyes envoltades del bosquets mediterranis que aporten tot aquest ventall d’aromes.