25 d’ag. 2019

El preu del raïm a la DO Cava... Molt més que un simple conflicte econòmic.


Com ja va sent una tònica habitual en els darrers temps, pels voltants del 15 d’agost amb l’inici de la verema a la zona del Penedès sorgeix la polèmica del preu que pagarà pel quilo del raïm els grans cellers de la zona. Aquest any no ha sigut una excepció i el malestar ha arribat a un punt de no retorn.

Des de diferents agrupacions i sindicats de viticultors (Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l'Associació de Viticultors del Penedès) ja han denunciat i protestat pels baixos preus del raïm marcats pels macro cellers com és el cas de Henkell-Freixenet, Garcia Carrión o Codorniu. Concretament denuncien que els volen pagar un 28% menys que la temporada passada arribant a uns valors similars als de l'any 1998. Això traduït en números és aproximadament que el quilo de raïm es vol pagar entre 27 i 44 cèntims depenent el tipus de recol·lecció, cultiu, grau... 

Segons els viticultors aquests preus són ruïnosos i fan inviable la supervivència d'aquest conreu i del seu modus vivendi. A més, amb una aposta per prestigiar la Denominació d'Origen, el producte final i la conservació el territori, cada cop són més els viticultors que han apostat per una viticultura ecològica, aquesta transformació a l’hora de conrear  fa que el cost de producció sigui més elevat. Si aquest sobrecost el sumem a  uns preus cada cop més baixos, el viticultor veu com  aquesta transició no s’ha vist recompensada.

Amb aquest panorama que va empitjorant any rere any, dóna la sensació que ha arribat el moment en què els viticultors plantin cara d'una manera ferma. Cal una resposta intel·ligent i amb vista al futur. Sembla que els temps "d'anar fent" i "qui dia passa anys empeny" han arribat a la seva fi.

El moment que viu el viticultor del Penedès que treballa per les grans marques del sector és semblant al que viu el país, tot es resumeix en la dita que tan de moda s'ha posat en els darrers temps "ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer", doncs això, cal estudiar molt bé la situació que s'està vivint i repensar les estratègies... Potser  ha arribat el moment d’arriscar.

Però no només són els viticultors els que han d'estudiar aquesta situació. El Consell Regulador de la Denominació d'Origen Cava ja fa un temps que veu que el sector està inquiet, molts cellers no estan còmodes amb la situació que s’està vivint. És conegut per tothom que la DO Cava en els darrers anys ha perdut diferents cellers històrics. Uns van decidir marxar i apostar per ser vins escumosos de la DO Penedès i anomenar-se “Clàssic Penedès” i d'altres van crear una marca de la Unió Europea "Corpinnat".
Uns i altres van sortir d'aquesta denominació d'origen perquè veien que el futur de la mateixa no era el millor possible, el desprestigi del producte i allò que l'envolta van ser alguns dels motius per fer aquest pas.

Els petits i mitjans celler no es poden comparar amb els macro cellers que tots coneixem, cadascun d'ells té uns objectius i aquest no coincideixen gaire.
El fet que, com aquell qui diu, les grans marques del sector vulguin marcar la línia que ha de dur una regió vinícola no és una situació còmode pel consell regulador. 

Henkell-Freixenent, Garcia Carrión i una mica despenjada Codorniu-Carlyle tenen una pugna comercial molt important. Cadascun d'ells vol ser aquell que posseeixi la marca blanca o cava més venut al mercat i això s'aconsegueix amb un producte fàcil de trobar arreu i barat. Per poder fer possible aquesta producció massiva d'un cava a un preu baix són necessàries dues coses, molt raïm o vi base i aquests a un preu ridícul.
La superfície de vinya destinada a Cava va créixer l'any 2017 un 6,5%, però les vendes només van pujar un 0,43%. Tot i això, hi ha zones productives de fora del territori català però que per llei també poden elaborar Cava que demanen any rere any que aquesta superfície creixi. Per sort, el consell regulador ha apostat per demanar la frenada de superfície de vinya inscrita a la D.O. Cava. Ja en 2018 aquesta es va limitar a un 0,52% igualant-se amb les altres denominacions d'origen. El consell aposta per un creixement que no superi el 0,1%. Aquesta decisió té molta lògica doncs el sector estava tenint un creixement desmesurat, que l'única cosa que aconsegueix és sobreproducció que contribueix a una devaluació del producte, baixada de preus del raïm i del producte final i la proliferació de marques blanques que destrossen el mercat.
Tot i l'intent de frenar aquest creixement desmesurat, des del Ministerio de Agricultura s'ha autoritzat la plantació de 6000 hectàrees de vinya, sobretot fora de Catalunya. De les 33.500 Hectàrees adscrites a la DO Cava de l'any 2015 s'ha passat a les 39.000, això en nombre de quilos de raïm estem parlant d'un augment de més de 40 milions de quilos de raïm any.
Aquest augment no va en paral·lel amb el consum. Del 2006 al 2016 el consum de Cava a Espanya va caure aproximadament un 12%, el 2017 va fer una remuntada, però els resultats de 2018 han tornat a ser negatius.
Amb aquestes dades a la mà sembla que el desig de més producció és una estratègia per crear excedents i tenir l'excusa perfecte per justificar la reducció el preu del raïm o vi base als viticultors.

La DO Cava s'ha de repensar.

El Consell Regulador ha de creure's i implementar el discurs ja ha començat a fer, que de forma resumida seria el de cuidar el producte i el territori. Ara bé, tothom sap que els interessos econòmics són molt forts i sempre és difícil ser ferm davant les pressions dels macro cellers. Però el món del cava ha de tenir clar que el seu prestigi i futur estan avui dia en perill. El Cava té el futur a les seves mans, és un producte de 140 anys d'història i només cal que tingui clar cap a on vol anar. El Cava s'ha d'entendre com a tradició, paisatge, arrelament a un territori, l'aposta per les varietats tradicionals buscant la singularitat, qualitat i l'evolució. Si tots aquests conceptes es compleixen, tot seria més senzill.
Però a més a més, la DO Cava té una singularitat que la fa difícil de ser entesa i que fa que tingui greus problemes que acaben derivant entre d'altres, en el problema del preu del raïm i producció. Aquesta "singularitat", per dir-li d'alguna manera és la seva dispersió territorial trencant la definició bàsica d’una Denominació d'origen que parla clarament d'allò que els professionals coneixem com a VQPRD (vi de qualitat procedent d'una regió determinada).

Aquest tema que sembla tan delicat, bàsicament perquè és purament polític, es pot ventilar en un moment i l'argumentari cau pel seu propi pes.
Qui vol formatge Roquefort AOC sap que procedeix d'una regió determinada de França. Qui compra un Champagne sap que s'ha elaborat a la Champagna. Amb els vins de Sauternes passa el mateix... i així podríem posar una infinitat d'exemples, tots ells productes de qualitat localitzats en una zona molt concreta geogràficament, que el fan únic, atractiu, li aporten valor i en definitiva, creïble al públic. Això amb el Cava no passa i d'aquí sorgeixen molts dels seus problemes com a producte. Mentre això es mantingui, les pressions de les grans empreses i de diferents territoris estarà sempre present en detriment del producte final i  i de la viabilitat dels petits viticultors.

No tots els cellers fan el mateix.

Per sort, algun dels grans cellers penedesencs com és Juvé & Camps ha decidit desmarcar-se de la tendència de preus baixos i posar per davant el valor del territori, la viticultura i el raïm de qualitat per garantir un producte de prestigi i pagarà entre 0,60 i 0,75 euros pel quilo de raïm, preus semblants de què parla també el conegut celler Agusti Torello Mata. Aquests, com d'altres amb aquesta decisió s'aproximen cada cop més als postulats dels cellers agrupats amb la marca Corpinnat que sempre han parlat d'un preu mínim garantit al viticultor amb un increment gradual suficient per a la pervivència de la viticultura al territori doncs és aquesta la garantia de sostenibilitat per preservar el paisatge i el futur de centenars de famílies que viuen en ell.

Que pot fer el sector?

Analitzat el que està passant amb  els preus del raïm a la verema d'enguany, de la situació de la Denominació d'origen i de com actuen diferents cellers elaboradors de vi escumós al Penedès, m'agradaria reprendre l'argumentari que abans he deixat penjat de les possibles estratègies o el fet d'arriscar que hauria de plantejar-se el viticultor.

Com ja hem dit abans, els viticultors no poden subsistir amb els preus baixos que diuen que els pagaran pel quilo de raïm. Sembla que estan emmanillats a un sistema inviable que farà que molts d'ells arribin a plantejar-se deixar-ho estar. Molts d'aquests correus són familiars, per on han passat àvies i avis, pares i mares, filles i fills i ara possiblement estan en mans de les netes i nets. Tota una tradició generacional arrelada a un territori que pot anar desapareixent per culpa d'una economia que res vol saber d'això de la tradició, família, cultura, territori...

Vist això, potser el viticultor hauria de mirar de parlar amb altres cellers a veure si pot trobar unes condicions millors. Viticultors i cellers del territori han de parlar, establir un seguit de converses amb l'Incavi, la Conselleria d'Agricultura i Consell Regulador per mirar de trobar solucions de cara el futur. Aquestes, haurien de passar per afavorir d'alguna manera aquells que aposten pel territori i la seva gent.

Qui sap, potser amb la crisi de sistema generalitzada que estem vivint, on queda clar que tot ha de canviar, ha arribat el moment de (i jo sóc molt partidari) d'apostar novament en el cooperativisme. A Catalunya en el seu moment va ser una forma de tirar endavant i avui dia si s'aposta per aquest sistema en el sector primari, amb una mentalitat moderna, molt compromesa amb el territori i amb l'objectiu d'afavorir tant al productor com al consumidor final és una aposta guanyadora. Els intermediaris abusius estan fent malbé el sector primari i empobrint tant al pagès com al consumidor final.

Ha arribat l'hora que diferents viticultors s'agrupin i creïn a part de Covides o Cevipe una altra cooperativa al Penedès? Cal una societat/agrupació que aposti per fer un producte digne, ecològic, que s'implanti per tot el territori amb un màrqueting atractiu per a tots els públics, amb un intent d'apropar el territori i la feina tradicional a tots els racons del país mitjançant un escumós relació preu/qualitat correcte dinàmic i fàcil de comercialitzar?

Aquestes són preguntes que el sector ha de plantejar, repensar-se i tenir clar que vol ser en el futur.

El futur de la pagesia, el futur d'un territori, un paisatge, un sector i d’un país.

Aquest estiu hem vist i parlat molt de l'incendi de la Ribera d'Ebre, molta gent parlava del paper que juguen els pagesos i els seus conreus en el paisatge a l'hora de poder mantenir els espais naturals més ordenats i amb més facilitat de control davant d'un incendi.

La supervivència de la pagesia és necessària per a la conservació del territori. El país necessita a la pagesia, cal tenir-ho clar. Part dels problemes que tenim com a societat estan en connexió amb la pèrdua d'aquest sector primari. Les societats, per anar bé haurien de poder ser autosuficient. Cal eliminar el negoci especulatiu dels intermediaris que han destrossat aquest sector.

Ara que parlem tant de fer una nova República és el moment de deixar clar de què estem parlant. Jo vull una República que pensi de baix a dalt. Que la seva gent i el territori siguin la prioritat. Un país que cuidi a aquell que treballa la terra de forma sostenible, on els productes de proximitat arribin primer al consumidor amb uns preus que beneficien tant a l'elaborador com al consumidor, on empreses privades compromeses amb el territori tinguin beneficis en detriment a aquelles que només aposten per l'especulació, on el cooperativisme modernitzat jugui un paper important a l'economia... En definitiva, penso que la paraula "repensar-se" ha de ser el mot que més s'ha d'utilitzar en els anys vinents.


13 de març 2019

Can Sumoi Xarel·lo 2018 (vi natural d'alçada)


Viticultors de Can Sumoi 
D.O. Penedès


D'una finca agrícola datada de 1645 a uns 600 metres d'alçada, situada al Massís del Montmell (serra de l'anomenat sistema Prelitoral que separa les comarques de l'Alt Camp i el Baix Penedès on predominen els sòls calcaris) procedeix aquest vi. Monovarietal de Xarel·lo (varietat blanca tradicional a la zona) que en el camí de passar de raïm a vi realitza la seva fermentació alcohòlica en dipòsits d'inox. amb l'ajut de llevats indígenes de la vinya durant 17 dies.
A més i de forma espontània fa l'anomenada fermentació malolàctica (Procés que consisteix en la transformació de l'àcid màlic del vi, present a la polpa i no gaire agradable al paladar, en àcid làctic, amb sensacions molt més comuns i fàcils de degustar. Aquesta transformació la generen bacteris làctics existents de forma natural a l'entorn o al mateix raïm). Amb aquest procés, el vi redueix acidesa i tocs vegetals aconseguint una sensació més agradable en boca, fruitada.
Per acabar-ho d'arrodonir, durant tres mesos es realitza la "tècnica" del Bastonatge, que consisteix a remoure amb l'ajuda d'un bastó el vi amb la intenció de fer pujar les mares que havien precipitat al fons del recipient. D'aquesta manera es busca que el vi adquireixi sensacions grasses, de més volum i més aromes.
Un cop acabat aquest procés d'elaboració i per sortir al carrer, el celler ha escollit una curiosa presentació; Ja no per l'etiqueta, correcta, sinó pel recipient. Ens trobem amb una ampolla compacta, més baixa i ample del que estem acostumats a veure i que ens recorda a algunes d'alguns vins de Porto i fins i tot a aquelles que contenien rom a les pel·lícules de pirates. Una forma no gaire vista per aquí i que el fa rapidament visible entre altres vins.
I dins d'aquesta ampolla d'un màrqueting més que estudiat que hi trobem?
Doncs un vi amb un color molt subtil i d'un grau alcohòlic igualment lleuger 11,5%. Predominen els aromes varietals, flors blanques cítriques, tarongina (flor d'azahar), i de pittospurum. Algun record d'abèlia i frescor un punt seca procedent d'herbes mediterrànies com el fonoll i la farigola. A més, destaca els fruitats de pera molt fàcils d'identificar. A la boca es nota equilibrat, fresc i madur a la vegada, untuós i amb un volum que el fa arribar a tots els racons del paladar. Finalment tornen els records d'herbes mediterrànies.
Un vi amb el qual difícilment fallareu.





30 de gen. 2019

Els cellers que integren Corpinnat es donen de baixa de la DOCava



Avui, publiquem directament el comunicat de premsa que ens han fet arribar els integrants de Corpinnat.


Les primeres ampolles de vi escumós amb la marca col·lectiva CORPINNAT sortiran al mercat aquesta primavera

o Els nou cellers que integren la marca han formalitzat avui la baixa de la DO Cava davant la falta de consens amb el Consell Regulador per permetre la convivència de les dues marques a l’etiqueta.

Sant Sadurní d’Anoia, 30 de gener de 2019.- La marca col·lectiva de la Unió Europea CORPINNAT de Vins Escumosos de Qualitat arribarà al mercat aquesta pròxima primavera amb la comercialització de les primeres ampolles que incorporaran en l’etiquetatge el distintiu de la marca que, de moment, agrupa nou cellers del Penedès: Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet-Can Feixes, Júlia Bernet i Mas Candí.

Els nou cellers que avui integren la marca col·lectiva CORPINNAT han presentat amb data d’avui la baixa com a elaboradors de cava al Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava després de mesos de converses per intentar trobar una fórmula que permeti la convivència de la marca col·lectiva CORPINNAT dintre d’aquesta DO. Malgrat les intenses negociacions entre l’Associació de Viticultors i Elaboradors CORPINNAT (AVEC) i la DO Cava, no ha estat possible arribar a una solució satisfactòria per ambdues parts, i els cellers associats a CORPINNAT s’han vist forçats a abandonar la DO tot i que van crear la marca amb la clara voluntat de conviure dintre del Cava. La darrera proposta d’integració que el Consell Regulador ha posat sobre la taula és inassumible per part de CORPINNAT, ja que exigeix una sèrie de renúncies que qüestionen la pròpia naturalesa de la marca col·lectiva, com ara la delimitació territorial, el reglament d’ús o els controls de qualitat externs.

Compromís de futur

Les converses entre CORPINNAT i la DO Cava, especialment amb la nova junta sorgida de les eleccions de l’estiu passat, han estat constructives per al conjunt del sector i fruit d’això el Consell Regulador ha incorporat en el seu ideari la possibilitat de zonificar en un futur dintre dels límits de la Denominació d’Origen.

CORPINNAT aplaudeix i valora que el Consell hagi fet aquest pas que pot ajudar a fer evolucionar el cava. De fet, l’AVEC ha defensat en tot moment la proposta que tots els territoris que engloba la DO tinguin la possibilitat d’expressar les seves singularitats quan es presentin al mercat. L’AVEC, però, lamenta que la DO Cava no permeti la convivència de les marques Cava i CORPINNAT en una mateixa etiqueta. Aquesta convivència era possible fins que la DO Cava va aprovar una modificació de reglament en el darrer ple de la Junta sortint (28.08.2018) per fer- ho, precisament, incompatible.

El projecte CORPINNAT no tan sols és una garantia d’origen, sinó que representa també una aposta per defensar la singularitat del territori i les varietats dintre de l’oferta internacional de vins escumosos. Tanmateix, CORPINNAT pretén potenciar l’excel·lència dels vins escumosos elaborats al cor del Penedès amb un dels reglaments d’elaboració més exigents del món, que certifica els màxims estàndards de qualitat. CORPINNAT té com a missió impulsar i dinamitzar tot el sector en termes de prestigi i posicionament, un objectiu perfectament compatible amb el Cava. No obstant això, des del Consell Regulador de la DO Cava no s’ha entès d’aquesta manera.

Per aquest motiu, i davant la impossibilitat de trobar, en el context actual, una solució que permeti aquesta convivència, i sense tancar cap porta al futur, CORPINNAT enceta una nova etapa amb el compromís de continuar treballant pel bé del conjunt del sector, a favor de la pagesia com a motor de canvi i transformació i amb l’objectiu de posicionar els grans vins escumosos que s’elaboren al cor del Penedès entre els millors del món. Tanmateix, i davant la nova situació no prevista fora de la DO Cava, CORPINNAT obre un període de reflexió per encarar aquesta nova etapa.

Dintre dels requisits de més exigència de CORPINNAT destaquen l’obligatorietat de treballar amb raïm 100% ecològic i collit a mà, criances mínimes de 18 mesos, la incorporació del viticultor en la cadena de valor i la garantia que el 100% del procés de vinificació es fa a la propietat.



28 de gen. 2019

Vinya Celler Masia fa una crida als cellers de collita pròpia per diferenciar-se en el mercat


L'associació de vitivinicultors Vinya Celler Masia en un acte a Món Sant Benet que ha reunit els membres de l'entitat, representants de diferents consells reguladors i elaboradors d'arreu de Catalunya, ha fet una crida als cellers que elaboren els seus vins a partir de raïm de collita pròpia a unir-se per diferenciar i remarcar el valor afegit de les seves marques.

Vinya Celler Masia pretén ser la garantia de l'elaboració a partir de produccions pròpies en cellers que han optat per fer tot el procés des de la vinya fins a la taula, i tancar el cercle, en una aposta que parteix de la tradició vinícola de les antigues finques i masies catalanes.



El president de l'entitat, Francesc Suriol, ha dit que el nou context que viu el sector vitivinícola reclama un discurs coherent de cara al client final. Segons Suriol, "en un moment en què l'entorn es modifica a una velocitat indiscutible, el sector primari pot ser punta de llança del progrés". Suriol creu que l'èxit de Vinya Celler Masia va associat a la identificació de la marca amb cellers de collita pròpia. Des de Vinya Celler Masia s'entén que "hi ha nous agents que necessiten claredat i certesa" i saber amb convicció que tothom és allò que diu que és, i que tots els cellers de collita pròpia s'identifiquin així.

En aquest acte, El director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Salvador Puig, s'ha ofert a buscar fórmules per establir la certesa i les garanties de la marca a partir del Registre Vitivinícola de Catalunya. Segons Puig, aquesta iniciativa és fruit del dinamisme i les inquietuds d'elaboradors i viticultors. Puig ha dit que el sector haurà d'afrontar canvis d'organització a curt termini i que això només es podrà fer amb "mirada llarga i estratègia".

Vinya Celler Masia és una associació que aglutina els hereus dels antics pagesos que han passat de ser viticultors a ser vitivinicultors. Actualment, alguns consells reguladors catalans ja estan guiant els pagesos a fer aquest pas per tornar a donar valor al territori i al cultiu de la vinya.

Està integrada per sis petits cellers catalans que elaboren els seus vins a partir de raïms de collita pròpia amb la voluntat d'assolir els millors estàndards de qualitat, i de guanyar-se un espai de qualitat per donar valor a la marca que els distingeix en el mercat. Aquests són, Carles Andreu, Vega de Ribes, Suriol, Caves Bolet, Mas Foraster i Parató. Un segell de qualitat

El Segell de Qualitat


 VINYA-CELLER-MASIA garanteix, dignifica i diferencia els cellers i els millors vins de les masies que fan tot el procés de l'elaboració del vi, des de la vinya fins a la comercialització amb la seva marca. 
VINYA-CELLER-MASIA és una iniciativa oberta a tots els cellers que han respectat l'estructura d'elaboració tradicional autentificada i recolzada per BUREAU VERITAS, empresa de certificació de reconeguda solvència i prestigi.

VINYA-CELLER-MASIA vincula els tres elements bàsics de l'elaboració del vi en les nostres contrades des de temps immemorials:
Vinya: Un mar de ceps conreats amb passió per aquells que volem obtenir un bon vi, que són de la pròpia masia i proveeixen el raïm que és la base dels vins a emparar.
Celler: La cuina del procés, on l'amor i la cura en l'elaboració ens asseguren uns òptims resultats. Només s'empara el vi elaborat en el mateix celler a partir de raïm de les pròpies vinyes.
Masia: Com a unitat de producció que ho engloba tot, vinyes, celler i factor humà, és un element antropològic de primer ordre de la nostra cultura i que a VINYA-CELLER-MASIA manté la seva vocació de lloc habitable. Llar o casa.

El segell VINYA-CELLER-MASIA Certifica la procedència i traçabilitat dels vins emparats, vins de referència, que us parlen de contrades ben definides i concretes i ens garanteix un autèntic lligam entre el vi i el pagès i una qualitat contrastada i ajustada a allò que s'ofereix. Gaudiu amb delit i mesura d'aquests vins producte de la fermentació natural del suc del fruit de la vinya, n'obtindreu un plaer subtil i refinat.




24 de gen. 2019

Blanc de Gerisena


Celler Gerisena (Cooperativa Agrícola de Garriguella)
D.O. Empordà


De terres on la Tramuntana esculpeix el paisatge neix aquest Blanc de Gerisena. Un vi monovarietal de Garnatxa Blanca (Lledoner Blanc) procedent de vinyes de més de 50 anys situades a la muntanya i arrelades a un terrer de pissarrós. La producció no és gaire gran, unes 4000 ampolles de 75cl i 150 màgnums. De l'elaboració dir que es realitza una maceració pel·licular i una part del vi fa una criança en bótes noves de roure francès durant uns 4 mesos. En aquest, es realitza bastonatge* (Bâtonnage: Tècnica que consisteix a remoure amb l'ajuda d'un bastó el vi que reposa dins una bóta, amb la intenció que les mares dipositades al fons tornin a pujar i barrejar-se amb la part líquida. Aquesta acció es realitza buscant que el vi adquireixi una textura més grassa i aporti una sensació de més volum a la boca).
A la copa, aquest Lledoner blanc es mostra amb un color groc brillant. Aromaticament hi trobem molta presència floral, intens de caps blancs i flor d'acàcia. El caràcter mediterrani queda palès amb pinzellades d'olor de farigola i frescor cítrica de maria Lluïsa i melissa. Hi ha tocs fruitats de préssec, pruna groga i records de pell de llimona confitada. Tot això envoltat d'aromes procedents del seu pas per bota, torrats i vainilles. A la boca, tot i la frescor que s'espera procedent delsaromes cítrics té volum i és ampli, equilibrat (tot i els 13 graus) i força persistència.
Per a mi és un vi que em va sorprendre la primera vegada que vaig topar amb ell i que el tenia amagat en un calaix esperant ser explicat. Farà molt bona companyia a un pollastre farcit, un peix al forn o un filet Wellintong farcit de bolets.


25 de nov. 2018

El #Vinovell2018 arriba a la capital del país



Dissabte 17 i per segon any consecutiu els jardins del Palau Robert de Barcelona es van omplir de vi, del primer vi de la verema 2018 en definitiva, de l'anomenat tradicionalment vi novell.

L'acte va arrencar amb els parlaments de Slavador Puig, Director General de l'INCAVI, Mònica Perelló de la Coop. del Sarral en representació dels cellers participants i el xef Nandu Jubany, padrí d'aquesta segona edició.

Al llarg de tota la jornada i envoltats d'una natura exuberant i ufanosa a causa de les constants pluges d'aquesta tardor, aquells que ens vam deixar caure pel palau vam poder disfrutar del primer fruit de la darrera verema.

Aquesta tradició té com objectiu anunciar al públic en general i pels voltants de Sant Martí, l'arribada del primer vi de l'any. Diferents cellers del país s'han organitzat perquè aquest costum popular no es perdi i torni a ser visible fins i tot a Barcelona.

Vins que desprenen joventut, frescor, aromes fruitats i florals i sobretot moltes ganes d'agradar a tothom tot convertint aquesta jornada en tota una festa popular.

Vam poder tastar vins blancs, rosats i negres de diferents zones vinícoles del país. Del Celler Carles Andreu de la Conca de Barberà, en Bernat ens va oferir un Trepat 100% vinificat amb maceració carbònica i fermentació malolàctica. Primers aromes de fruitetes vermelles i iogurt, un clàssic d'aquesta maceració, a la boca es mostra molt varietal i els records de llaurer són fàcilment detectables.



De la Conca de Barbera i més concretament del Sarral, la seva cooperativa venia amb dos vins, un blanc de Macabeu i Parellada i un rosat de Trepat carregat de fruitetes vermelles i amb personalitat a la boca.

Abans de marxar d'aquestes contrades us parlarem del Garrí un vi del projecte Petxina wines. Un Sirà agradable i rodonet.

Anem al Penedès. La cooperativa històrica de la Granada va dur un Xarel·lo fresc, herbaci i tocs de pera.

De la Mateixa zona vinícola Covides també donava a conèixer el seu Xarel·lo. Una etiqueta amb imatge fresca com el seu vi, floral de gessamí i tocs de fonoll. Records de fruita com la pera i tropical de pinya.

Del celler Maset i com a DO Catalunya el Donzell. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Un blanc fresc, senzill i sincer.

De la terra on la Tramuntana és present molt sovint i d'Espolla en concret, la Cooperativa d'aquest poble ens va omplir la copa amb un vi cupatge de lledoner Blanc, roig i negra. Al nas, el lledoner blanc és molt destacable, albercocs i maduixetes. Molt atractiu, agradable, records de llaminadures i làctic.

Aquest recorregut vinícola del país sense moure'ns dels jardins del palau va finalitzant, però encara ens queda tastar dos vins més de terres Tarragonines.

De la DO Montsant, el celler del Masroig, un clàssic en això del vi novell, presenta aquest any un cupatge de Carinyena i Garnatxa negra. Elaborat també amb el procés de maceració carbònica, és un vi amb cos, molt varietal de Carinyena, fruita vermella, tocs florals de violetes i roses marcides i un final que ens recorda un pèl més a la garnatxa. Un plaer com sempre Rafel.

Acabem el tast amb una Garnatxa negra del celler de Bot Sant Josep Wines de la Terra Alta. Maceració carbònica, fresc, fruita vermella, suau i lleuger.  

Va ser una jornada desacomplexada, popular i amb una bonica reivindicació de mantenir aquesta tradició. Visca el #vinovell2018 de Catalunya.



18 de nov. 2018

Tribut a Josep i Antoni Mata Casanovas "Segona Plenitud" 20 anys de criança el "nou" cava del celler Recaredo





Tot i les pluges seguides, intenses i fins i tot a estones torrencials, el passat dijous 15 de novembre vam poder arribar a can Recaredo on ens esperaven per a presentar-nos el darrer escumós del celler.

Un cop obertes les portes de les caves en Ton Mata ens convida a baixar les escales. Silenci, poca llum, la justa i temperatura i humitat constant. Ens endinsem pels diferents passadissos on a banda i banda un munt d'ampolles de cava reposen tranquil·lament. Passem per les diferents anyades del mític Turó d'en Mota i una mica més enllà dins d'una petita sala ens espera el "tresor", en forma d'ampolla de cava, que anàvem recercant.

El raïm d'aquest cava procedeix de la verema de 1996, però va ser embotellat l'any 1998, és per això que parlem de 244 mesos de criança o cosa que és el mateix 20 anys. Aquest escumós és una en tota regla, una forma de reivindicar que es poden fer caves de llarguíssimes criances si el producte inicial és l'idoni.

Arriba el moment esperat, l'obertura de l'ampolla. Aquesta acció es realitza amb molt de compte... Un esclat trenca el silenci, el suro abandona l'ampolla deixant lliure una petita sortida per on una ínfima part de l'any 1996 torna a interactuar amb el medi que l'envolta.

D'un cupatge de Xarel·lo en un 80% i la resta de Chardonnay sorgeix aquest cava brut nature (cal dir, que aquest serà el darrer producte del celler que durà aquesta varietat en una aposta decidida en donar prioritat a les varietats tradicionals del territori).
Sorprèn per la seva frescor, una bombolla subtil, bona acidesa, golós i un punt amarg final agradable. Aromaticament impressiona igualment, tocs de mel caramel de toffee, pell de llimona, pera i pinya sobre madurada, anisats de fonoll, flors de caps blancs, de lligabosc madures i acàcia.
Poder gaudir de moments com aquests és tot un plaer, indescriptible i simplement sensacional.

"Recaredo Segona Plenitud" 20 anys de criança és com ells mateixos diuen, un pas més – de tants que se n'han fet de 1924- cap a la definició de Recaredo. Un homenatge al temps i al territori però, sobretot, un tribut a les persones que estimen la seva professió i en gaudeixen amb la perspectiva de l'experiència, sempre de la discreció i la humilitat. Un homenatge a Josep i Antoni Mata Casanovas, segona generació de la família. Dedicats a l'elaboració de vi durant més de sis dècades.


24 d’oct. 2018

RNG 20, bombolles que han reposat des de 1997 i que ara veuran la llum.



Amb motiu del 75è aniversari de la verema del primer escumós de la marca, el celler Nadal llança al mercat RNG20un cava edició limitada de 1049 ampolles màgnum (1,5 litres). 

Aquest producte prové de la collita 1997, una anyada fresca i plujosa. El seu cupatge com veieu està format per la trilogia típica del Cava, un 51% de Xarel·lo, 34% de Parellada i un 15% de Macabeu. Aquesta utilització de les varietats tradicionals/autòctones és des dels inicis una clara aposta familiar que avui en dia es referma amb el compromís que han adquirit al ser un dels impulsors de la Marca Col·lectiva de la UE Corpinnat
Com ja vam parlar en una entrada anterior 
a Marca Corpinnat aposta decididament per fer del "cava" un producte que garanteixi la viabilitat de la producció de caves i vins blancs de collita pròpia, seguint criteris de qualitat, producció ecològica, varietats autòctones, vinificació a la mateixa finca i llargues criances. 


Però tornem al RNG20, per fer-vos una idea del que podeu trobar en una copa d'aquest cava us en faig unes pinzellades. A la vista sorprèn pel seu color suau, un groc palla amb reflexos daurats. En nas ens trobem tot un ventall d'aromes complexos de la seva llarga criança, petits tocs oxidatius molt delicats, fruits secs torrats, fons de fruita confitada (codony) i cítrics de pell de cumquat. En boca és elegant, fresc, gens pesat i untuós amb una bombolla molt ben integrada.

27 d’ag. 2018

3a edició de "La verema del Cava"



Si heu arribat de les vacances i voleu continuar aprofitant el bon temps fent activitats lúdiques vinculades al món del cava, aquí en teniu un munt. Agafeu les agendes i reserveu dies.

Amb l'arribada de la verema, onze cellers del Cava s'han ajuntat sota la coordinació de l'Institut del Cava per crear un programa d'activitats enoturístiques molt singular. Al llarg del mes de setembre, aquest vi escumós celebrarà l'arribada de la verema amb un ampli ventall d'experiències lcreades especialment per a l'ocasió.

Del dia 31 d'agost al 30 de setembre teniu tot un seguit d'activitats pensades per a totes les edats i dirigides tant a públic familiar com a grups d'amics. Des de sortides amb carruatges de cavalls per les vinyes, rutes en bicicletes, sopars sota la lluna de setembre, trepitjades de raïm per a tota la família o esmorzars de pagès al bell mig de la natura, entre moltes altres propostes amb objectiu de promoure l'enoturisme al Penedès.

Els cellers Agustí Torelló Mata, Codorníu, Covides, Freixenet, Giró Ribot, Juvé & Camps, Llopart, Segura Viudas, Sumarroca, Torelló i Vilarnau obriran les seves portes perquè gaudiu de la verema entre vinyes.

Per a completar les experiències, un grup de restaurants del Penedès ha creat un menú especial per maridar grans caves amb la gastronomia local. A més, per aquells que ho desitgeu podreu allotjant-vos en singulars masies de la zona.

Llistat dels cellers participants i d’activitats de La Verema del Cava 2018:

31 d’Agost, 22:00h
8 de Setembre, 11:00h
Activitat: "La verema sota la lluna d'estiu" (20 €)
El 31 d'agost, anirem a les vinyes al vespre per observar com recullen el raïm i provar les varietats que tenim plantades. Després visitarem el celler on podreu tastar el nou most i també trepitjar raïm com es feia antigament. I, per acabar, què millor que acabar la nit amb cava i coca dolça a la nostra terrassa chill-out. El 8 de setembre, farem el mateix però durant el dia, sota la llum del sol.

1 de Setembre, 10:00h
Activitat: "Ecologia, llargues criances i molta passió" (15/30 €)
Coneixeràs els secrets de les varietats històriques del Cava cultivades a la Finca Can Martí tot trepitjant racons ben emblemàtics. A mig camí visitarem la barraca de pedra seca del segle XIX. Trobarem vegetació ben diversa i veremarem. Per retornar les forces, esmorzarem plegats amb Cava, farem un tast del raïm i del most i acabarem amb un aperitiu amb Caves Reserva i Gran Reserva.

2 de Setembre, 10:00h
Activitat:  "Llopart et transporta a la verema del 1887" (35/54 €)
Vine a conèixer com era la verema al segle XIX. Amb un barret de palla i un carro de cavalls passejarem per les vinyes de muntanya. Descobrirem l’agricultura ecològica, t’ensenyarem les barraques centenàries de pedra seca, veremaràs a l’antiga, premsaràs el teu raïm i et faràs el teu propi most. I és clar, gaudirem d’un esmorzar de pagès davant les vistes immillorables a les muntanyes de Montserrat.

15 de Setembre, 10:00h
Activitat:  "Esmorzar de pagès a la vinya" (10/18 €)
Començarem a les vinyes amb una copa de Cava maridat amb un esmorzar de pagès. L’experiència anirà acompanyada de la visita del celler Covides, on podreu veure de primera mà el procés de descàrrega del raïm i del premsat. Finalitzarem amb una visita al celler i un tast de Cava. Durant la jornada, hi haurà diferents concursos per als més atrevits.

15 de Setembre, 10:00h
Activitat:  "La verema sobre rodes" (16/30 €)
En motiu de La Verema del Cava, farem un recorregut amb bicicleta elèctrica per les propietats de Juvé & Camps per conèixer de primera mà els diferents processos que garanteixen la màxima qualitat dels caves i vins. Al llarg del camí, farem una parada per gaudir d’un bon esmorzar tot fent un tast de caves. Una experiència sobre rodes que et serà difícil d’oblidar.

15 de Setembre, 18:00h
Activitat:  "Una verema en burricleta" (30/35 €)
Farem una passejada en burricleta, o el que és el mateix, una bicicleta elèctrica tematitzada molt divertida. Visitarem la vinya del cava, coneixerem la garnatxa peluda, agafarem forces per la tornada a les caves i gaudirem d’un picnic sota els arbres i una bonica posta de sol en un entorn fantàstic.

15 de Setembre, 21:00h
Activitat:  "Sopar maridatge entre vinyes" (40 €)
Gaudirem d'un sopar maridatge a la fresca, sota la lluna i en un entorn únic, dins de la mateixa vinya que envolta el celler,  tot maridat amb els nostres vins i caves Giró Ribot. Com a experiència única, a més a més, podreu degustar mostos i mostos en fermentació de les varietats cultivades a la nostra finca. Vine a Giró Ribot i gaudeix d'una nit única en un marc incomparable.

16 de Setembre, 10:00h
Activitat: "Veremar en família!" (15/25 €)
Amb aquesta activitat familiar oberta a tots els públics coneixerem el cep, el seu cicle i el raïm. Aprendrem a collir-lo, premsar-lo i tastar-lo tot esmorzant després d’una caminada per la vinya de La Plana. Descobrirem plegats, a través d’una visita teatralitzada infantil, l’elaboració del cava i els secrets de les Caves Freixenet.

16 de Setembre, 10:00h
Activitat: "Els tresors del riu Bitlles" (15/35 €)
Després d'un bon esmorzar de pagès baixarem fins al bosc de ribera i farem un refrescant passeig pel llit del riu Bitlles en companyia del nostre expert en natura. Amb les cames en remull descobrirem els tresors que el riu amaga i la rica biodiversitat que s'hi congrega. De tornada, es podrà trepitjar el raïm i tastar el most com es feia tradicionalment.
16 de Setembre, 13:00h
Activitat:  "El moment del most" (35 €)
L’únic moment de l’any en què podrem tastar el most en diferents moments de la seva fermentació. Un privilegi ofert pel celler Agustí Torelló Mata que acompanyarem amb un tradicional asado argentí maridat amb els nostres vins i caves de criança. Un dinar increïble sota els pins i amb música en viu.

22 i 30 de Setembre, 11:00h
Activitat: "La verema més refrescant" (18/26 €)
Farem una visita pels orígens del Cava i la història de Codorníu i al finalitzar hi haurà la degustació d´un cocktail refrescant elaborat amb l'Anna Ice Rosé i un Anna Rocks, un gelat elaborat per Jordi Roca, chef del Celler de Can Roca i un dels millors rebosters del món i Rocambolesc, la seva marca de gelats.


Més informació: www.laveremadelcava.com