Fa poc més d’un mes naixia corpinnat, una Marca Col·lectiva de la Unió
Europea impulsada pels cellers Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca
i Torelló.
imatge Corpinnat
Aquest
projecte neix amb l’objectiu de prestigiar els vins escumosos del cor del
Penedès. Aquest projecte està obert a tots els cellers elaboradors de vi
escumós que estiguin dins de la delimitació territorial CORPINNAT que
compleixin els requisits de territori i de qualitat, independentment de si
estan emparats sota la DO Cava, la DO Penedès o en cap de les dues.
Compromisos que estableix el reglament d’ús:
-Collita manual.
-Raïm ecològic certificat.
-Utilització de varietats històriques (posant
un especial èmfasi en les autòctones).
-Vinificació íntegra a la propietat.
-Criances superiors a 18 mesos.
-Preu mínim garantit al viticultor amb un
increment gradual.
-Compromís amb el rigor i l’autoexigència.
Però d’on surt el mot Corpinnat?
La paraula la componen
dos conceptes: COR, el bressol on fa més de 130 anys van començar a bategar els
primers vins escumosos de l’Estat espanyol: i PINNAT, que prové de l’arrel
etimològica Pinnae que fa referència a l’origen del topònim Penedès,
documentat al segle X com a Penetense. Aquest adjectiu llatí deriva de pinna,
que signinfia penyal o roca i que aplicat al Penedès equival a territori
rocallós.
imatge Corpinnat
Quina
és la delimitació territorial per a poder formar part de Corpinnat?
CORPINNAT
comprèn una àrea geogràfica que aglutina 46 municipis —tots els de l’Alt
Penedès, i alguns del Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia i el Baix Llobregat—
on, per raons geogràfiques, geològiques, climàtiques i socials, sempre s’hi han
cultivat varietats autòctones per a l’elaboració de vins escumosos. El
territori CORPINNAT ha concentrat històricament la majoria de la producció del
cava i altres vins escumosos de mètode tradicional.
imatge Corpinnat
Comprèn
una zona compacta de 22.966 hectàrees de vinya que queda definida d’acord amb la
depressió prelitoral del Penedès i les serres adjacents. La superfície de vinya
CORPINNAT representa el 61% de la superfície de plantació del Cava, que és de
37.706 hectàrees.
Aquesta nova marca serà visible a
les ampolles a partir de l’1 d’octubre, serà llavorn quan els primers vins
escumosos amb el distintiu CORPINNAT a l’etiqueta sortiran al mercat. El
distintiu de la marca apareixerà al centre de l’etiqueta principal de l’ampolla
perquè sigui fàcilment visible.
Per a més informació us adrecem
directament a la web:
Al recinte de Juvé & Camps d'Espiells al costat de Sant Sadurní d'Anoia en un entorn
de vinyes i com a teló la silueta de la muntanya de Montserrat es va celebrar
en plena setmana de la Fira Alimentaria 2018 l'esdeveniment #Magnificat
"del terroir a la copa" organitzat per la gent del mateix celler i Primeras Marcas, tot un gaudi pels amants dels vins.
Una selecció de grans cellers i destil·leries
d'arreu van exhibir en el showroom els seus productes. De Château D'Yquem a Pujanza, passant per Venus la universal o Terra Remota, Bodegas Menade i champagne de Louis Roederer entre d'altres.
En aquest esdeveniment es realitzen
un seguit de tastos dirigits que són d'un gran nivell i d'entre ells vaig poder
assistir al del celler portuguès Ramos Pinto, una Port Master Class titulada "The art of blending by Ramos Pinto" dirigida per l'enòloga del celler Ana Rosas. Tenia ganes de poder gaudir d'aquest tast, doncs fa uns anys vaig poder visitar les seves instal·lacions a Vila nova de
Gaia i vaig quedar fascinat.
L'Ana Rosa va
iniciar la seva exposició amb un breu resum de la història del celler i dels
tipus de vins de Porto existents, els seus noms, caracteristiques... Però rapidament vam passar a tastar.
Vam començar amb un Vintage 1997,
aromes de cireres molt madures, tabac, tocs de criança, a la boca molt madur,
una sensació vellutada i un punt terrosa, resumint elegància i frescor. Tot
seguit vam fer un viatges pel Tawny de 10, 20 i 30 anys. Una gamma de colors vermellosos ataronjats que
anaven cap a tons ambarins amb les criances més llargues. Amb les aromes va
passar el mateix. Es va desplegar tot un ventall ple de matisos. Des d'uns tocs
de taronja i pruna equilibrats amb els procedents de la criança tot buscant la
fusió entre fruita i alcohol en el Tawny 10 anys. I tot d'aromes
més evolucionats tot mantenint la fruita en els Tawny 20 i
30. Albercoc, fruites seques, orellons, prunes, molts fruits secs (ametlles,
nous...), torrats, caramel, cafè, iodats, cacau, fusta, vainilles... Tota una llista que mai
s'acaba. Sedós, madur, vellutat, equilibrat, fresc i licorós a la vegada, llarg, tot un plaer.
Fins aquí el tast va anar d'una
forma normal, però va ser en aquest moment quan aquest esdeveniment va iniciar un camí experimental que el va fer especial. Cadascun dels assistents disposàvem d'una maleta, la vam obrir i al seu interior vam trobar una ampolla
etiquetada com un Tawny 20 anys, sis ampolletes en forma de mostres etiquetades amb diferents anyades 12, 30, 60anys, 1926...i dues provetes i pipetes típiques de laboratori. S'iniciava
tot un experiment. L'enòloga Ana Rosas ens va explicar en què consistia l'activitat. L'ampolla de Tawny 20 anys era la base
d'aquest producte, un porto d'uns 16 anys de criança, però li mancava
l'addicció que fan al celler per a convertir-ho en el producte final. La cosa
estava clara, amb les diferents mostres i amb l'ajut de les pipetes i els diferents recipients havíem d'aconseguir imitar aquell Tawny 20 que feia una estona havíem tastat.
Aquest exercici va voler simular allò que els enòlegs/blenders del celler realitzen a l'hora de donar el punt final a cadascun dels
productes que elaboren, donar aquell punt personal i característic de cada
casa.
Va ser tota una experiència, tot i no aconseguir la perfecció
del producte final va quedar molt clara la feina que aquests professionals realitzen.
I per finalitzar, encara ens tenien
guardat dos tresors per tastar. Un Porto Colheita 1924, per resumir perquè tothom ho entengui, una barreja del millor aceto balsàmic de Mòdena que imagineu amb la millor crema catalana que mai hàgiu tastat... Simplement brutal.
I per rematar-ho un Porto Blanc
llàgrima de 1884, tot un homenatge als iodats i la frescor. Per un moment es va perdre la professionalitat i he de reconèixer que el colheita de 1924 va desaparèixer
de la copa, una cosa així és tot un crim llençar-la, al cap i a la fi el vi
està per gaudir-ho no?
Una forma diferent de captar el
paisatge i la flora que envolta la vinya del celler credo
Els responsables de l'equip de
viticultura del celler Credo han treballat durant tres anys en la recerca i
desenvolupament d'una infusió marcada per la subtilesa i la riquesa de matisos,
buscant l'equilibri just entre els ingredients per tal d'aconseguir una infusió
que ens traslladi al territori de l'Alt Penedès.
Són unes
infusions que s'elaboren a partir d'ingredients 100% ecològics procedents de
les vinyes del Celler Credo. Estan elaborades a partir de rapa de raïm, fulla de cep, pell i llavors de xarel·lo, i una petita
porció de fonoll, romaní i espígol, flora que conforma el paisatge típic del
mediterrani. Per davant de tot, el protagonisme el té la vinya, de manera que
les plantes aromàtiques no s'hi imposen, sinó que atorguen un toc de discreta
distinció.
A l’hora de tastar-ho en forma
d’infusió trobem un producte delicat, aromes de sotabosc mediterrani, agradable
en boca amb pinzellades anisades del fonoll.
Però també s'ha pensat a fer un producte que es pot consumir a tota hora del dia a uns 15 graus
i el resultat és una beguda fresca, amb aromes del raïm i d’herbes aromàtiques
subtils. A la boca és fresc, sec i una sensació final un punt amarg amable.
Després de tastar-ho queda clar que
l’objectiu buscat pels companys de Can Credo està aconseguit, és tot un passeig
entre vinyes envoltades del bosquets mediterranis que aporten tot aquest
ventall d’aromes.
Són les cinc de la tarda, deixo enrere la població de l'Avinyonet i al cap de poc més de
500 metres abandono la carretera i agafo un camí de terra.
Les darreres pluges han fet possible novament el miracle de l'explosió primaveral. A
cantó i cantó la flora es mostra exuberant, la vermellor de les roselles ressalta entre la verdor, farigoles i romanís florits desafien el terreny rocós, la viperina i el borago escampen en forma de pinzellades els seus colors
blavosos i magentes i per tot arreu els caps blanc endolceixen l'ambient.
Entre aquest paisatge de natura els
ceps no són aliens a aquest despertar de l'aturada hivernal i fan esclatar els
seus borrons d'on surten fulles tendres i d'un verd lluent encisador.
El camí acaba davant la porta d'un
mas fortificat que desprèn història per tot arreu, em trobo a Can Ràfols
dels Caus indret on d'aquí a poc menys de dues hores realitzaré un tast que em
fa molta il·lusió "les aromes del Massís del Garraf" una fusió de la
natura de l'entorn i una tria dels vins que s'elaboren en el mateix.
Surto del cotxe, el sol "apreta"de valent, m'endinso en el complex, hi ha un
silenci total i després de buscar a alguna persona per les diferents estances
escolto veus. Em trobo un grup de persones i entre elles la Rosa, l'encarregada de l'esdeveniment i la persona que em va "liar" perquè col·labores en aquest sarau. Estan acabant
d'enllestir la coordinació dels dos actes que es realitzaran aquesta tarda/nit
a les estances del celler, el tast dirigit i el tast lliure amb la participació de tots els cellers del Massís del Garraf.
Un cop enllestits tot, anem cap a
la sala que donarà cabuda al tast. Aquesta està totalment preparada i fa molt
de goig. Torno al cotxe a buscar les diferents mostres de plantes de l'entorn
que he recollit per poder realitzar aquesta activitat. Branquetes d'alzina,
garric, savina, romaní,
espígol, ginesta, lletere vera,
lligabosc, farigola, sempreviva, fonoll... en conjunt un bouquet floral representatiu. Tot i considerar que ja
tenia prou mostres, com encara
queda una bona estona per començar vaig a fer un passeig per l'entorn,
m'endinso una mica pel
bosquet i entre pins blancs, llentiscles i
estepes florides acabo de recollir alguna planta més i una mostra de pedra
calcària tan característica de la zona.
Els responsables dels diferents cellers van arribant, ens saludem i xerrem una mica. Amb
tranquil·litat comencen a muntar a la sala de bótes les diferents taules amb els seus vins pel tast
de després, un dels actes del #Microvi més esperat pel fet de poder tastar en un entorn
meravellós nombrosos vins del Massís del Garraf.
Ens apropem a les set de la tarda
hora d'inici del tast, la gent comença a arribar i van seient, saludo a alguns
coneguts, al cap i a la fi aquest món és molt petit i sempre ens anem trobant.
Ara sí, comencem el tast. Després
de les presentacions i els agraïments anem de cara a la barraca, descric rapidament el Massís del Garraf, climatologia, sòls, extensió... i em
centro amb la flora del mateix que era l'objectiu inicial.
Parlo del Margalló (Chamaerops humilis), tot un símbol del Massís, és l'única palmera
autòctona d'Europa.
Comento les diferents plantes
aromàtiques que trobem en aquest entorn (farigoles, ginestes, romaní, espígol, sàlvia, alisum...) mentrestant comencen a omplir les copes amb
el primer vi.
Abans de tastar cap vi, dic a la
gent que allò que vull és que gaudeixin, participin i sobretot comento que
aquest tipus d'actes es fan per acostar el vi a la gent, que coneguin allò que
tenen al costat, potenciar el fet cultural i tradicional del conreu de la vinya
i de tornar a recuperar el costum de consumir vi (sempre amb moderació) amb els àpats.
Vaig obrir el tast amb la
Malvasia de Sitges de Masia Can Pagès 2017. Un vi tremendament aromàtic i
fresc, sorprenent, amb tocs cítrics de pell de llimona, fruitats pera
llimonera, poma granny smith i albercoc. Un punt herbaci i florals de bruc,
sempreviva i fonoll. Fresc, salí i mineral. En resum, un inici molt agradable i
pel que vaig poder sentir de la gent va sorprendre positivament.
Vam continuar amb un altre vi d'aquesta varietat representativa de la zona la Malvasia de Sitges.
Vaig escollir del Celler de l'Hospital de Sitges el Llegat Lopis 2016, un vi amb criança amb fusta. Aromes de
fruita d'os (préssec) i tocs cítrics es barregen amb aquells procedents de la criança en bóta. Més subtils són les pinzellades florals, fonoll,alisum, flor d'ametller, bruc i farigola. Mineral, salí
i cremós. Pel meu gust, la fusta és massa present i emmascara la singularitat varietal.
Per anar evolucionant, el tercer vi
va ser una transició entre la Malvasia de Sitges per apropar-nos al Xarel·lo.
Del Celler Masia de Roqua Ulivel·la 2016, un Cupatge on la base és el Xarel·lo. De la
seva elaboració es pot destacar el contacte amb les mares durant 8 mesos. És un
vi franc, amb aromes característiques de les dues varietats presents, herbacis, anisats
de fonoll, cítrics i fruita blanca madura. A la boca fresc, equilibrat, punt mineral, envolvent i llarguet. Un vi que vaig conèixer fa dues anyades i ja em
va aclucar l'ull.
Arribats a aquest moment del tast
recordo una conversa de fa mitja hora -"a la que portem tres vins la gent es desmadrarà". Dit i fet, hem passat d'un silenci
inicial a un petit guirigall on tothom fa comentaris amb qui té al costat. En realitat, no em sorprèn, sempre
passa, el vi fa parlar.
Tot i aquest xivarri el tast ha de
seguir i continuem endinsant-nos de ple en el món del Xarel·lo.
Clos Guineu Xarel·lo
2016, un vi procedent de vinya vella i elaborat d'una manera on no hi ha hagut
gaire intervenció. Sorprèn d'inici el seu color daurat, indica un possible punt
d'oxidació que seguidament notem i destaquem de forma agradable. Per resumir-ho
per a mi és un passeig pel bosc que fa una estona he trepitjat, fins i tot noto
aquella pedra calcària que trepitjo a cada pas. Fulla seca, pinassa, bruc,
romaní, fonoll, farigola i sempreviva. No deixa indiferent a ningú.
Després d'aquesta singularitat ens
encaminem a conèixer 2 vins de Xarel·lo que fan una criança en àmfora.
Primer del Celler VallDolina Clos Ardit 2016. Tot i el seu pas per àmfora
aquest no ha deixat gaire rastre, destaque la fruita blanca, pinzellades de flor blanca,
cítrics i anisats. Fresc i untuós, un bon equilibri.
Del Celler Mas Candí, La Pura 2015.
Aquest Xarel·lo reposa 8 mesos a l'àmfora. És un vi que com el seu nom indica
busca la puresa, la tradició. Novament recollim i embotellem allò que ens
envolta amb un tot mineral calcari que posa els pèls de punta.
El tast va finalitzant, en tot
moment la Rosa ja m'havia dit que el més convenient era fer uns sis vins pel
tema temps, però m'era impossible prescindir dels dos següents.
El seté vi era
un canvi de registre total varietalment parlant, del Celler Can Ràfols dels
Caus La Calma 2014. Elaborat
amb d'una varietat procedent de la Vall del Loire a França, la Chenin blanc i amb una criança en bóta. Aquest raïm s'ha
deixat estimar pel paisatge que l'ha acollit i s'hi ha empeltat de tot allò que
l'envolta. Deixant a banda les aromes procedents del pas per fusta destaquen
fruitats de fruita blanca i d'os, pera i albercoc. Els florals no queden
enrere, destaco el fonoll, alisum i la
farigola entre d'altres. Les sensacions s'allarguen i el vi es fa etern.
I ara sí, per finalitzar torno a
l'inici. Del Celler Vega de Ribes Melvasia 2016, una Malvasia de Sitges de verema tardada
amb només 10,5 graus. Un vi elaborat com es feia tradicionalment. Tot un
caramel la boca. Una mel de romaní amb tocs d'orellons d'albercoc i refrescats
amb sensacions cítriques que el fan molt agradable i sensual. Un final de traca
i mocador que tothom va festejar.
El tast arriba a la seva fi i ha
sigut en aquest moment quan m'he sentit més agraït. Molta gent abans d'anar cap
a la sala de bótes per continuar gaudint dels vins del Massís s'ha apropat a la
taula on hi havia col·locat les diferents plantes, les han tocat, analitzat,
fotografiat i sobretot olorat, mentrestant em pregunten els noms i comentem les
sensacions que ens provoquen i que ens fan pensar en els vins que acabem de
tastar. Veien la reacció de la gent, em fa pensar que he connectat amb ells i
sabut transmetre allò que volia, feina feta.
Aquella tarda em vaig sentir molt
ben acompanyat. Vull agraïr a tota
la gent que va venir a l'acte i a la que va treballar durant mesos per
a que fos possible
Només una cosa més, gràcies a
col·laborar fent aquest tast he descobert tot allò que es realitza durant 15
dies amb el nom de Microvi, tot
un seguit d'activitats que porta una feinada organitzar-les i que per la seva
singularitat i qualitat convido a que les marqueu a les vostres agendes, jo ja ho he
fet per l'any vinent. Compteu amb mi pel donar un cop de mà si ho necessiteu.