"The art of blending by Ramos Pinto"

Ramos Pinto

 Al recinte de Juvé & Camps d'Espiells al costat de Sant Sadurní d'Anoia en un entorn de vinyes i com a teló la silueta de la muntanya de Montserrat es va celebrar en plena setmana de la Fira Alimentaria 2018 l'esdeveniment #Magnificat "del terroir a la copa" organitzat per la gent del mateix celler i Primeras Marcas, tot un gaudi pels amants dels vins.

Una selecció de grans cellers i destil·leries d'arreu van exhibir en el showroom els seus productes. De Château D'Yquem a Pujanza, passant per Venus la universal o Terra Remota, Bodegas Menade i champagne de Louis Roederer entre d'altres.

En aquest esdeveniment es realitzen un seguit de tastos dirigits que són d'un gran nivell i d'entre ells vaig poder assistir al del celler portuguès Ramos Pinto, una Port Master Class titulada "The art of blending by Ramos Pinto" dirigida per l'enòloga del celler Ana Rosas. Tenia ganes de poder gaudir d'aquest tast, doncs fa uns anys vaig poder visitar les seves instal·lacions a Vila nova de Gaia i vaig quedar fascinat.

L'Ana Rosa va iniciar la seva exposició amb un breu resum de la història del celler i dels tipus de vins de Porto existents, els seus noms, caracteristiques... Però rapidament vam passar a tastar.

Vam començar amb un Vintage 1997, aromes de cireres molt madures, tabac, tocs de criança, a la boca molt madur, una sensació vellutada i un punt terrosa, resumint elegància i frescor. Tot seguit vam fer un viatges pel Tawny de 10, 20 i 30 anys. Una gamma de colors vermellosos ataronjats que anaven cap a tons ambarins amb les criances més llargues. Amb les aromes va passar el mateix. Es va desplegar tot un ventall ple de matisos. Des d'uns tocs de taronja i pruna equilibrats amb els procedents de la criança tot buscant la fusió entre fruita i alcohol en el Tawny 10 anys. I tot d'aromes més evolucionats tot mantenint la fruita en els Tawny 20 i 30. Albercoc, fruites seques, orellons, prunes, molts fruits secs (ametlles, nous...), torrats, caramel, cafè, iodats, cacau, fusta, vainilles... Tota una llista que mai s'acaba. Sedós, madur, vellutat, equilibrat, fresc i licorós a la vegada, llarg, tot un plaer.

Fins aquí el tast va anar d'una forma normal, però va ser en aquest moment quan aquest esdeveniment va iniciar un camí experimental que el va fer especial. Cadascun dels assistents disposàvem d'una maleta, la vam obrir i al seu interior vam trobar una ampolla etiquetada com un Tawny 20 anys, sis ampolletes en forma de mostres etiquetades amb diferents anyades 12, 30, 60anys, 1926...i dues provetes i pipetes típiques de laboratori. S'iniciava tot un experiment. L'enòloga Ana Rosas ens va explicar en què consistia l'activitat. L'ampolla de Tawny 20 anys era la base d'aquest producte, un porto d'uns 16 anys de criança, però li mancava l'addicció que fan al celler per a convertir-ho en el producte final. La cosa estava clara, amb les diferents mostres i amb l'ajut de les pipetes i els diferents recipients havíem d'aconseguir imitar aquell Tawny 20 que feia una estona havíem tastat.

 Aquest exercici va voler simular allò que els enòlegs/blenders del celler realitzen a l'hora de donar el punt final a cadascun dels productes que elaboren, donar aquell punt personal i característic de cada casa.

Va ser tota una experiència, tot i no aconseguir la perfecció del producte final va quedar molt clara la feina que aquests professionals realitzen.

I per finalitzar, encara ens tenien guardat dos tresors per tastar. Un Porto Colheita 1924, per resumir perquè tothom ho entengui, una barreja del millor aceto balsàmic de Mòdena que imagineu amb la millor crema catalana que mai hàgiu tastat... Simplement brutal.

I per rematar-ho un Porto Blanc llàgrima de 1884, tot un homenatge als iodats i la frescor. Per un moment es va perdre la professionalitat i he de reconèixer que el colheita de 1924 va desaparèixer de la copa, una cosa així és tot un crim llençar-la, al cap i a la fi el vi està per gaudir-ho no?