Són les cinc de la tarda, deixo enrere la població de l'Avinyonet i al cap de poc més de
500 metres abandono la carretera i agafo un camí de terra.
Les darreres pluges han fet possible novament el miracle de l'explosió primaveral. A
cantó i cantó la flora es mostra exuberant, la vermellor de les roselles ressalta entre la verdor, farigoles i romanís florits desafien el terreny rocós, la viperina i el borago escampen en forma de pinzellades els seus colors
blavosos i magentes i per tot arreu els caps blanc endolceixen l'ambient.
Entre aquest paisatge de natura els
ceps no són aliens a aquest despertar de l'aturada hivernal i fan esclatar els
seus borrons d'on surten fulles tendres i d'un verd lluent encisador.
El camí acaba davant la porta d'un
mas fortificat que desprèn història per tot arreu, em trobo a Can Ràfols
dels Caus indret on d'aquí a poc menys de dues hores realitzaré un tast que em
fa molta il·lusió "les aromes del Massís del Garraf" una fusió de la
natura de l'entorn i una tria dels vins que s'elaboren en el mateix.
Surto del cotxe, el sol "apreta"de valent, m'endinso en el complex, hi ha un
silenci total i després de buscar a alguna persona per les diferents estances
escolto veus. Em trobo un grup de persones i entre elles la Rosa, l'encarregada de l'esdeveniment i la persona que em va "liar" perquè col·labores en aquest sarau. Estan acabant
d'enllestir la coordinació dels dos actes que es realitzaran aquesta tarda/nit
a les estances del celler, el tast dirigit i el tast lliure amb la participació de tots els cellers del Massís del Garraf.
Un cop enllestits tot, anem cap a
la sala que donarà cabuda al tast. Aquesta està totalment preparada i fa molt
de goig. Torno al cotxe a buscar les diferents mostres de plantes de l'entorn
que he recollit per poder realitzar aquesta activitat. Branquetes d'alzina,
garric, savina, romaní,
espígol, ginesta, lletere vera,
lligabosc, farigola, sempreviva, fonoll... en conjunt un bouquet floral representatiu. Tot i considerar que ja
tenia prou mostres, com encara
queda una bona estona per començar vaig a fer un passeig per l'entorn,
m'endinso una mica pel
bosquet i entre pins blancs, llentiscles i
estepes florides acabo de recollir alguna planta més i una mostra de pedra
calcària tan característica de la zona.
Els responsables dels diferents cellers van arribant, ens saludem i xerrem una mica. Amb
tranquil·litat comencen a muntar a la sala de bótes les diferents taules amb els seus vins pel tast
de després, un dels actes del #Microvi més esperat pel fet de poder tastar en un entorn
meravellós nombrosos vins del Massís del Garraf.
Ens apropem a les set de la tarda
hora d'inici del tast, la gent comença a arribar i van seient, saludo a alguns
coneguts, al cap i a la fi aquest món és molt petit i sempre ens anem trobant.
Ara sí, comencem el tast. Després
de les presentacions i els agraïments anem de cara a la barraca, descric rapidament el Massís del Garraf, climatologia, sòls, extensió... i em
centro amb la flora del mateix que era l'objectiu inicial.
Parlo del Margalló (Chamaerops humilis), tot un símbol del Massís, és l'única palmera
autòctona d'Europa.
Comento les diferents plantes
aromàtiques que trobem en aquest entorn (farigoles, ginestes, romaní, espígol, sàlvia, alisum...) mentrestant comencen a omplir les copes amb
el primer vi.
Abans de tastar cap vi, dic a la
gent que allò que vull és que gaudeixin, participin i sobretot comento que
aquest tipus d'actes es fan per acostar el vi a la gent, que coneguin allò que
tenen al costat, potenciar el fet cultural i tradicional del conreu de la vinya
i de tornar a recuperar el costum de consumir vi (sempre amb moderació) amb els àpats.
Vaig obrir el tast amb la
Malvasia de Sitges de Masia Can Pagès 2017. Un vi tremendament aromàtic i
fresc, sorprenent, amb tocs cítrics de pell de llimona, fruitats pera
llimonera, poma granny smith i albercoc. Un punt herbaci i florals de bruc,
sempreviva i fonoll. Fresc, salí i mineral. En resum, un inici molt agradable i
pel que vaig poder sentir de la gent va sorprendre positivament.
Vam continuar amb un altre vi d'aquesta varietat representativa de la zona la Malvasia de Sitges.
Vaig escollir del Celler de l'Hospital de Sitges el Llegat Lopis 2016, un vi amb criança amb fusta. Aromes de
fruita d'os (préssec) i tocs cítrics es barregen amb aquells procedents de la criança en bóta. Més subtils són les pinzellades florals, fonoll,alisum, flor d'ametller, bruc i farigola. Mineral, salí
i cremós. Pel meu gust, la fusta és massa present i emmascara la singularitat varietal.
Per anar evolucionant, el tercer vi
va ser una transició entre la Malvasia de Sitges per apropar-nos al Xarel·lo.
Del Celler Masia de Roqua Ulivel·la 2016, un Cupatge on la base és el Xarel·lo. De la
seva elaboració es pot destacar el contacte amb les mares durant 8 mesos. És un
vi franc, amb aromes característiques de les dues varietats presents, herbacis, anisats
de fonoll, cítrics i fruita blanca madura. A la boca fresc, equilibrat, punt mineral, envolvent i llarguet. Un vi que vaig conèixer fa dues anyades i ja em
va aclucar l'ull.
Arribats a aquest moment del tast
recordo una conversa de fa mitja hora -"a la que portem tres vins la gent es desmadrarà". Dit i fet, hem passat d'un silenci
inicial a un petit guirigall on tothom fa comentaris amb qui té al costat. En realitat, no em sorprèn, sempre
passa, el vi fa parlar.
Tot i aquest xivarri el tast ha de
seguir i continuem endinsant-nos de ple en el món del Xarel·lo.
Clos Guineu Xarel·lo
2016, un vi procedent de vinya vella i elaborat d'una manera on no hi ha hagut
gaire intervenció. Sorprèn d'inici el seu color daurat, indica un possible punt
d'oxidació que seguidament notem i destaquem de forma agradable. Per resumir-ho
per a mi és un passeig pel bosc que fa una estona he trepitjat, fins i tot noto
aquella pedra calcària que trepitjo a cada pas. Fulla seca, pinassa, bruc,
romaní, fonoll, farigola i sempreviva. No deixa indiferent a ningú.
Després d'aquesta singularitat ens
encaminem a conèixer 2 vins de Xarel·lo que fan una criança en àmfora.
Primer del Celler VallDolina Clos Ardit 2016. Tot i el seu pas per àmfora
aquest no ha deixat gaire rastre, destaque la fruita blanca, pinzellades de flor blanca,
cítrics i anisats. Fresc i untuós, un bon equilibri.
Del Celler Mas Candí, La Pura 2015.
Aquest Xarel·lo reposa 8 mesos a l'àmfora. És un vi que com el seu nom indica
busca la puresa, la tradició. Novament recollim i embotellem allò que ens
envolta amb un tot mineral calcari que posa els pèls de punta.
El tast va finalitzant, en tot
moment la Rosa ja m'havia dit que el més convenient era fer uns sis vins pel
tema temps, però m'era impossible prescindir dels dos següents.
El seté vi era
un canvi de registre total varietalment parlant, del Celler Can Ràfols dels
Caus La Calma 2014. Elaborat
amb d'una varietat procedent de la Vall del Loire a França, la Chenin blanc i amb una criança en bóta. Aquest raïm s'ha
deixat estimar pel paisatge que l'ha acollit i s'hi ha empeltat de tot allò que
l'envolta. Deixant a banda les aromes procedents del pas per fusta destaquen
fruitats de fruita blanca i d'os, pera i albercoc. Els florals no queden
enrere, destaco el fonoll, alisum i la
farigola entre d'altres. Les sensacions s'allarguen i el vi es fa etern.
I ara sí, per finalitzar torno a
l'inici. Del Celler Vega de Ribes Melvasia 2016, una Malvasia de Sitges de verema tardada
amb només 10,5 graus. Un vi elaborat com es feia tradicionalment. Tot un
caramel la boca. Una mel de romaní amb tocs d'orellons d'albercoc i refrescats
amb sensacions cítriques que el fan molt agradable i sensual. Un final de traca
i mocador que tothom va festejar.
El tast arriba a la seva fi i ha
sigut en aquest moment quan m'he sentit més agraït. Molta gent abans d'anar cap
a la sala de bótes per continuar gaudint dels vins del Massís s'ha apropat a la
taula on hi havia col·locat les diferents plantes, les han tocat, analitzat,
fotografiat i sobretot olorat, mentrestant em pregunten els noms i comentem les
sensacions que ens provoquen i que ens fan pensar en els vins que acabem de
tastar. Veien la reacció de la gent, em fa pensar que he connectat amb ells i
sabut transmetre allò que volia, feina feta.
Aquella tarda em vaig sentir molt
ben acompanyat. Vull agraïr a tota
la gent que va venir a l'acte i a la que va treballar durant mesos per
a que fos possible
Només una cosa més, gràcies a
col·laborar fent aquest tast he descobert tot allò que es realitza durant 15
dies amb el nom de Microvi, tot
un seguit d'activitats que porta una feinada organitzar-les i que per la seva
singularitat i qualitat convido a que les marqueu a les vostres agendes, jo ja ho he
fet per l'any vinent. Compteu amb mi pel donar un cop de mà si ho necessiteu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada