10 d’abr. 2020

El vi, cultura, tradició, compromís pel territori, producte de proximitat i també... Un aliment.




Si hem de parlar del vi com a producte i de la tradició de la viticultura al nostre territori ens hem de remuntar a l'època on els Ibers eren els pobladors de la península Ibèrica.

Els Ibers (Lietans, que ocupàven el territori que s’estenia del Garraf fins a la desembocadura de la Tordera, Cossetans al Penedès i camp de Tarragona, Ilergets a Lleida, Indigets a l’Empordà, Ausetans a les contrades de Girona, Lacetans a la Catalunya Central, Cerretans als Pirineus orientals...Tots ells eren com he dit abans, els pobladors de la zona i en aquells temps, ja cultivaven raïm silvestre.
Va ser entre els segles VII i VI aC. amb l'arribada a les nostres contrades de Fenicis i Grecs, civilitzacions culturalment superiors, que es van introduir tècniques de poda, d'elaboració del vi i varietats, tot afavorint el conreu de la vinya. De mica en mica en el litoral mediterrani van néixer petites colònies fundades per aquestes civilitzacions amb finalitats econòmiques i comercials.
La conquesta de la Península per part de Roma, des del segle I aC, va suposar la desaparició dels Ibers com a pobles independents i la seva progressiva integració dins del món romà hegemònic a Europa.

La cultura romana va ser assimilada per la població. Es va passar d'assentaments a petites vil·les romanes rurals on la producció de vi i l'elaboració d'àmfores pel seu transport eren les tasques més habituals entre la població.

Per posar un exemple local, podem comentar que els vins Laietans sortien des del port de Bètulo (actualment Badalona) i s'exportaven a Roma i a altres mercats de la mediterrània. Des del port de Narbona eren distribuïts per l'interior de la Gàl·lia. També anaven cap a l'interior de la Península a poblacions com Caesaraugusta (Saragossa) o Pompaelo (Iruña)…El conreu de la vinya i el vi eren ja un producte comú, arrelat al territori, font de vida i de comerç.


Com es pot veure, la tradició vinícola, la seva cultura i paisatge, formen part de la història de Catalunya i sense exagerar podem arribar a dir que és un símbol del nostre país.
Si fem un recorregut pel Principat i la Catalunya del Nord, els ceps, les vinyes, els cellers i els vins són present gairebé en tots els racons. De Ribesaltes fins a la Terra Alta, D'Alella a Costers del Segre som una País de vins.
La producció vitivinícola és un dels components més importants del sector agrari català, tant des del punt de vista econòmic com per la incidència real sobre el territori.

Segons dades de L'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), el vi i el cava representen el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana amb uns ingressos d'explotació que superen els 1.100 milions d'euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d'euros anuals.
Però a més de números, el vi és un producte de proximitat, un compromís amb el territori, un lligam de la terra amb els seus pobladors, un lligam familiar que ha passat de generació en generació, on avui dia les netes i nets recullen tota l'experiència i saviesa de les àvies i avis que ja treballaven al camp. El seu conreu, un motor econòmic pel món rural, per poder mantenir petits pobles i estructures de territorialitat equilibrades cada cop més amenaçades.



El vi és un aliment

Que vagi sempre per davant, el consum d'aquest producte ha de ser moderat.
Després de deixar clar això, cal que tothom sàpiga, que és el vi concebut com a producte.
Podem tornar a dir que el seu consum alimentari té una tradició mil·lenària tant al nostre país com a tota la mediterrània.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix el vi com a un aliment de consum moderat. 

Si entrem en el món de les legislacions, hem de mencionar el BOE on a l’article 24/2003, de 10 de Julio, de la ley de la viña y el vino, menciona literalment:

-"El vino y la viña son inseparables de nuestra cultura. Desde que el hombre deja testimonios gráficos para la historia, aparece en escena con una jarra de vino en la mano: en las pinturas egipcias, en las ánforas griegas, en los mosaicos romanos. A pesar de tan ancestral cultura del vino, con su proyección social, literaria y mística, el Derecho tardó mucho en entrar en este campo, que le era ajeno mientras  pertenecía al mundo de las satisfacciones de los sentidos o  de los sentimientos. Sólo cuando el vino se convirtió en un problema de salud, de orden público o económico- y los poderes públicos se interesaron por estas cuestiones- es cuando las pragmáticas y las leyes hicieron acto de presencia, primero prohibiendo, después fomentando y luego regulando la producción, la comercialización y el consumo". 


"Artículo 2. Definiciones....


e) "Vino": es el alimento natural obtenido exclusivamente por la  fermentación alcohólica, total o parcial, de uva fresca, estrujada o no, o de mosto de uva".


"Artículo 4. Promoción.

1.La Administración General del Estado podrá financiar campañas de información, difusión y promoción del viñedo, del vino y de los mostos de uva, en el marco de la normativa de la Unión Europea y de acuerdo con el ordenamiento jurídico nacional vigente y en particular con la normativa que prohíbe a los menores de edad el consumo de bebidas alcohólicas.


2. Los criterios orientativos,que deberán seguirse en las campañas financiada con fondos públicos estatales, seràn los siguientes:

a) Recomendar el consumo moderado y responsable del vino. 

b)Informar y difundir los beneficios del vino como alimento dentro de la dieta mediterránea. 


c) Fomentar el desarrollo sostenible del cultivo de la vid, favoreciendo el respeto del medio ambiente, así como la fijación de la población en el medio rural. 


d) Destacar los aspectos históricos, tradicionales y culturales de los vinos españoles; en particular, las peculiaridades específicas de suelo y clima que influyen en ellos. 


e) Impulsar el conocimiento de los vinos españoles en los demás Estados miembros de la Unión Europea y en terceros países, con el objeto de lograr su mayor presencia en sus respectivos mercados.

f) Informar y difundir la calidad y los beneficios de los mostos y zumos de uva". 

A part d'aquesta llei, cal esmentar d'una forma importantíssima allò que reconeix l'organització Fundació Dieta Mediterrània.


L'anomenada dieta mediterrània ha estat reconeguda per la comunitat científica internacional com un patró alimentari i un estil de vida dels més equilibrats i saludables del món. Està fonamentada en una base històrica i cultural de productes com el blat, la vinya i l'olivera. Un consum nutricional equilibrat i l'activitat física. 

En els seus "estatuts" podem llegir: 

-"La Dieta Mediterrània és una valuosa herència cultural que representa molt més que una simple pauta nutricional, rica i saludable. És un estil de vida equilibrat que recull receptes, formes de cuinar, celebracions, costums, productes típics i activitats humanes diverses.

L'aigua és fonamental en la nostra dieta. El vi és un aliment tradicional en la dieta mediterrània que pot tenir efectes beneficiosos per a la salut consumint amb moderació i en el context d'una dieta equilibrada". 

Aquests "consells" de vida de la dieta Mediterrània estan reconeguts per l’Unesco des del 2011 incloent-los al llistat de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.


Doncs tenint en compte tot això, cal que tothom tingui clar avui dia que el consum de vi amb moderació no es pot resumir a dir que és prendre una beguda amb alcohol.
Consumir vi amb moderació, és tot allò que he esmentat fins ara, és un aliment proper, de kilòmetre 0, arrelat al territori, amb una història i cultura mil·lenària, és paisatge i la seva gent, el seu modus vivendi, equilibri territorial... Un glop de vi és quelcom més, el seu gust i aroma ens pot transportar a un lloc concret, un moment, a pensar en una persona, desperta emocions i sentiments.
Darrere un vi hi ha molt més que un líquid, hi ha passió, treball, sacrifici, aprenentatge, emoció, tècnica, moltes històries i cor. 

Només una cosa més, per tot això i segurament moltes coses més que ara he descuidat consumiu, consumim ara i sempre amb moderació vi català.