Tot tastant les noves anyades dels vins Jané Ventura
A l’entrada d’El Vendrell, tot venint per la 340 de Vilafranca del Penedès, al costat mateix de les vies del tren ens trobem el celler Jané Ventura.
Una construcció senzilla datada de l’any 1933 que
primerament va ser propietat d’una família suíssa, regentada ja com a celler.
Fins que a l’any 1950 la família Jané es va establir.
La seva proximitat a l’estació no és pas una casualitat, en
aquells temps el transport i la distribució del vi a granel es feia amb carro o
bé amb tren. Això explica una altra sorpresa que trobem a l’interior del
celler, una tuberia ara en desús, conecta amb l’estació, això facilitava la feina.
Doncs en aquest indret, control.lats en tot moment per les
dues majestuoses sitges de ciment, ara ornamentals, vam iniciar el tast.
El primer en sortir a l’escenari va ser el Malvasia de
Sitges 2011, un monovarietal amb un pas per bota nova de roure francès de 4
mesos.
Un nas molt floral donen pas a aromes cítrics, fonoll i tocs
minerals calcaris. La presència de la bota és suau i elegant. Una entrada en
boca fresca, un comportament golós i untuós i un gust final amb grans records
florals. Equilibrat, divertit i diferent.
Vam continuar pels “vins de finca”. Explicats amb passió per
en Gerard Jané, va fer una descripció dels sòls que trobem a les diferents
finques, la seva situació… petites coses que fan que un tros de terra tingui un
trets singulars, allò que s’anomena “concepte de terroir”.
Finca els camps 2011, un macabeu amb tocs de malvasia de
Sitges. Un blanc rodó que s’atreveix, sense complexos, a maridatges atrevits.
Finca els camps 2007. Ull de llebre 100% i 11 mesos de
bota de roure francès. Tot i el
seu llarg pas per bota, la
fruitositat es manté intacta. Mores, prunes cireres, confitura de maduixa
conviuen amb tocs mentolats i de fulles seques. Intens i vellutat en boca.
El següent va ser el Mas Vilella 2009. Un cabernet sauvignon
amb un 14% de sumoll i 13 mesos de bota de roure francès. Un vi amb molta vida
per davant, un bon cabernet del Penedès, oblideu-vos dels tòpics de pebrot
verd, no els trobareu per enlloc.
Ja per finalitzar vam realitzar un tast informal de la gamma
selecció (blanc, rosat i negre) tot fent una petita visita al celler per
descubrir els dipòsits subterranis reconvertits en un idoni magatzem d’ampolles.
Era l’hora de dinar i en Gerard ens va sugerir la Cuina de la Marga, a la platja de Sant Salvador. Dit i fet en 10 minuts seiem a taula,
davant la platja, a pocs metres del museu vil.la Pau Casals, disposats a
disfrutar de cuina marinera acompanyada del cava Gran Reserva de l’Orgue de
Jané Ventura. Una forma perfecte per arrodonir una matinal.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada