::Que és per a tu el vi?
Per a mi el vi és compartir, és moment de descans, és història, és cultura i és vida. El vi és una part importantíssima de la nostra vida i, sobretot, de la nostra vida en comunitat.
::De quina manera et vas començar a interessar pel món del vi?
Sempre hi ha hagut vi a casa meva. La meva mare ens esperonava a tastar-ne. I ens “educava” a beure vi de manera conscient, cultural, com a part important de la nostra educació gustativa, i mai com a eina. La mare deia “el vi no s’ha de fer servir, s’ha de gaudir”, en el sentit que mai no havíem de beure per divertir-nos, ni per desinhibir-nos, sinó perquè és molt saborós i ideal per complementar un àpat de festa
::De quina manera et vas començar a interessar pel món del vi?
Sempre hi ha hagut vi a casa meva. La meva mare ens esperonava a tastar-ne. I ens “educava” a beure vi de manera conscient, cultural, com a part important de la nostra educació gustativa, i mai com a eina. La mare deia “el vi no s’ha de fer servir, s’ha de gaudir”, en el sentit que mai no havíem de beure per divertir-nos, ni per desinhibir-nos, sinó perquè és molt saborós i ideal per complementar un àpat de festa
::El moment més curiós viscut a l’entorn del món del vi...
L’anècdota també em remet a la meva mare. Era molt divertida. Quan érem molts a taula, ella considerava que no hi havia prou “serenor” ni prou “litúrgia” per degustar bons vins, però ella volia beure bon vi, de manera que tenia una estratègia: prop d’on seia ella hi havia una ampolla de Marqués de Riscal. I, per exemple, a la zona de la taula on sèiem el jovent (nosaltres som 7 germans i si hi havia cosins o amics ens ajuntàvem una multitud) també hi havia una ampolla de Marquès de Riscal....però reomplerta de vins més econòmics! Era la pera! D’aquesta manera tots bevíem el mateix, o ens semblava que bevíem el mateix....
L’anècdota també em remet a la meva mare. Era molt divertida. Quan érem molts a taula, ella considerava que no hi havia prou “serenor” ni prou “litúrgia” per degustar bons vins, però ella volia beure bon vi, de manera que tenia una estratègia: prop d’on seia ella hi havia una ampolla de Marqués de Riscal. I, per exemple, a la zona de la taula on sèiem el jovent (nosaltres som 7 germans i si hi havia cosins o amics ens ajuntàvem una multitud) també hi havia una ampolla de Marquès de Riscal....però reomplerta de vins més econòmics! Era la pera! D’aquesta manera tots bevíem el mateix, o ens semblava que bevíem el mateix....
::Quina és la teva/es DO catalana preferida?
El meu germà gran està casat amb una dona filla de Capçanes. Sempre han fet vi, i ara el meu nebot s’hi està dedicant. No tinc cap preferència de DO, perquè considero que totes tenen una personalitat i un reconeixement merescut, però arran del treball del meu nebot a Capçanes m’he aficionat moltíssim als MONTSANT.
El meu germà gran està casat amb una dona filla de Capçanes. Sempre han fet vi, i ara el meu nebot s’hi està dedicant. No tinc cap preferència de DO, perquè considero que totes tenen una personalitat i un reconeixement merescut, però arran del treball del meu nebot a Capçanes m’he aficionat moltíssim als MONTSANT.
::Ets de mono varietals o de cupatges?
Mai m’ha importat aquesta dada, de fet tot m’interessa. Sobretot m’interessa el relat, les històries i les propostes conceptuals dels elaboradors, més enllà de si s’han decidit per monovarietal o per un cupatge.
Mai m’ha importat aquesta dada, de fet tot m’interessa. Sobretot m’interessa el relat, les històries i les propostes conceptuals dels elaboradors, més enllà de si s’han decidit per monovarietal o per un cupatge.
::Quina és la teva varietat preferida?
La Parellada!! És broma, perquè precisament la Parellada és una varietat molt suau, i jo no ho sóc gaire! Per a mi, un ull de llebre sempre és una aposta segura. Potser és la varietat que més identifico. També m’agrada molt el syrah, tot i que ara segur que ja està passat de moda...perquè amb això de les varietats hi influeixen molt les modes, i de cop agrada més una varietat que d’altra perquè se’n parla més i té més bona fama.
No gaire....
::Per cert, creus que el món vi és tancat?
No tinc aquesta percepció. Potser una mica snob sí que és, amb tots els atributs que hi descobreixen a cada glop, però a mida que em faig gran, i potser per això, tant m’és si no hi sé trobar el perfum d’anís de marge. Bec el què m’agrada i ho gaudeixo.
La Parellada!! És broma, perquè precisament la Parellada és una varietat molt suau, i jo no ho sóc gaire! Per a mi, un ull de llebre sempre és una aposta segura. Potser és la varietat que més identifico. També m’agrada molt el syrah, tot i que ara segur que ja està passat de moda...perquè amb això de les varietats hi influeixen molt les modes, i de cop agrada més una varietat que d’altra perquè se’n parla més i té més bona fama.
::A l’hora d’escollir un vi t’interessa saber si és de producció ecològica?
No gaire....
::Per cert, creus que el món vi és tancat?
No tinc aquesta percepció. Potser una mica snob sí que és, amb tots els atributs que hi descobreixen a cada glop, però a mida que em faig gran, i potser per això, tant m’és si no hi sé trobar el perfum d’anís de marge. Bec el què m’agrada i ho gaudeixo.
1 comentari :
moltíssimes gràcies per l'entrevista. M'ha agradat molt col·laborar al vostre bloc. Molta força i bon vi!
Ada Parellada
Publica un comentari a l'entrada