28 de set. 2017

Jaciment Ibèric Font de la canya, un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la viticultura al Penedès



Avui us vull parlar d'un raconet del nostre país que com tot ell està plagat d'història. Un altre tresor que tenim a tocar de casa, on per arribar-hi no s'ha de fer un llarg viatge, ni avions, ni vaixells, ni rutes d'hores i hores caminant... Arribeu-vos a la població penedesenca d'Avinyonet del Penedès que comencen un viatge que ens portarà al segle VII aC on podrem reviure com era aquesta zona i els seus pobladors en aquella època. Us animeu, doncs som-hi?

Som al cor del Penedès, al jaciment protohistòric del turó de la Font de la canya, un enclavament ibèric de la tribu dels cossetans que va ser ocupat des de finals del segle VII aC (625-600aC) fins al segle III aC, essent abandonat amb l'arribada dels exèrcits romans. En aquella època aquest assentament era un gran centre de mercaderies de la Cossetània ibèrica, les nombroses troballes que s'han anat recollint després de diferent fase d'excavacions realitzades a partir del seu descobriment l'any 1997 deixen clara aquesta idea.



La seva descoberta va ser tota una casualitat o qui sap si un fet totalment predestinat. El terreny estava destinat a acollir una plantació de vinya i va ser en els treballs d'adequació dels mateixos que van sorgir unes restes. Per sort es van respectar i des de llavors han estat objecte d'excavacions arqueològiques i estudis arqueobotànics que han evidenciat el rol d'aquest assentament en l'emmagatzematge, distribució de cereals i producció agrícola molt centrada amb la viticultura.
Bressol de la vitivinicultura al Penedès.
Potser aquesta afirmació és un punt agosarada i rotunda, però després de diferents excavacions arqueològiques realitzades al jaciment, aquesta possibilitat agafa cada cop més força. S'han identificat evidències relacionades amb els inicis de la vinya i el vi en aquest territori. Diferents materials documentats (ceràmics, metàl·lics, arqueobotànics, etc.) deixen clara aquesta relació directa amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del vi.



A la fase més antiga de l'assentament (preiberic o primera edat del ferro) del segle VII aC, es documenta el conjunt més nombrós de llavors arqueològiques (carbonitzats i mineralitzats) de Vitis vinífera ssp. vinífera en tot el nord-est peninsular. Els materials ceràmics d'importació relacionen directament la introducció de la vitivinicultura i el consum del vi al Penedès amb els contactes colonials, especialment els fenicis. A partir de la fase d'època ibèrica (segles VI-II aC) augmenten els indicadors relacionats amb l'arboricultura de la vinya: podalls de ferro per al manteniment de la vinya, una base de premsa per a fer vi, àmfores per al transport, etc. Durant aquesta fase  lloc la difusió i consolidació definitiva de la vitivinicultura al Penedès i Catalunya.


Les diferents i constants troballes i el valor històric d'aquestes, van fer que les diferents administracions (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès) aprovessin l'any 2012 un pla de recerca encaminat a la recuperació i potenciació del jaciment. Més tard i ja com a Bé Cultural d'Interès Local, es van iniciar un seguit d'intervencions destinades a condicionar-lo i a donar a conèixer aquest recinte com a element d'interès cultural turístic. Un cop condicionat, l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès va iniciar les visites guiades i altres activitats.
Un altre indicador arqueològic que pot suggerir la implementació de la vinya i el vi en les creences dels habitants de Font de la Canya és la documentació d’un depòsit votiu amb les restes d’un important banquet o cerimònia en honor a la deessa Demèter/Tanit a l’interior d’una sitja, datat al segle III aC i on es va consumir vi. Entre les moltíssimes restes recuperades, moltes en procés d’estudi, destaca un vas en forma de bust de dona de trets clàssics anomenat tradicionalment “peveter de cap femení”. La part superior, còncava, està perforada amb cinc orificis. Representa una divinitat vestida amb una túnica subjectada amb un fermall esfèric i que forma plecs a la zona del coll. Al cap hi duu un kalathos i el front està ornamentat amb espigues de cereal i fruites (raïm) i porta gotims de raïm com arracades. Es tracta d’una imatge originària dels àmbits grecs o púnics de Sicília, present també a Sardenya, Cartago, Eivissa i l’est de la península Ibèrica, on és freqüent en alguns santuaris i necròpolis del món ibèric. S’ha identificat amb Demèter, Koré o Tanit, a causa dels atributs relatius a la fecunditat i fertilitat, que l’adornen. La tesis tradicional planteja la utilització d’aquests vasos com a cremaperfums. Una altra tesis suposa que els orificis de la part superior havien de servir per a posar-hi espigues de blat, simbolitzant l’abundància.



Però les investigacions i estudis del jaciment han continuat. El procés de recerca, s'ha anat succeint en els darrers anys, aquest cop més centrada en els laboratoris processant les dades de les excavacions realitzades els darrers anys. Hi han previstes noves accions a realitzar.
Durant el mes d'octubre d'aquest 2017, es procedirà a finalitzar l'excavació arqueològica de l'espai de magatzem del segle III aC i procedir a la seva adequació a la visita i l'itinerari del jaciment. També s'extraurà el màxim de terra possible de la zona sud del jaciment, amb l'ajuda de retroexcavadores i remolcs, on se situa la zona d'hàbitat de la primera edat del ferro. L'objectiu és preparar aquesta zona de cara al següent període quadriennal d'excavacions arqueològiques entre els anys 2018 i 2021 i conèixer de primera mà com vivia i s'organitzava la primera comunitat de viticultors del Penedès.
Paral·lelament, la major part dels esforços, s'invertiran en els treballs de laboratori de neteja, siglat, classificació, inventari, dibuix i fotografia de materials ceràmics, però també lítics, metàl·lics, així com la continuació de tasques relacionades amb les analítiques, com els estudis de llavors i fruits, de carbons de fusta i, altres de noves, com els estudis del pol·len fòssil i dels residus que es poden identificar a dins dels recipients arqueològics.
Centre d'interpretació de la Font de la Canya: DO Vinífera.
El recinte s'ampliarà. En els mesos vinents s'inaugurarà i obrirà al públic un nou espai atractiu que vol esdevenir un revulsiu per dinamitzar i potenciar els aspectes relacionats amb la cultura, la identitat, el patrimoni, l'enoturisme i l'economia de proximitat. Un Centre d'interpretació que contindrà, probablement, la col·lecció arqueològica sobre la cultura ibèrica més important del Penedès, amb unes 160 peces exposades. Un petit museu, que esperem que serveixi per donar a conèixer la cultura dels nostres avantpassats.
Com si tot això fos poca feina i paral·lelament amb l'obertura d'aquest centre d'interpretació, des del mes de maig s'han iniciat un nou projecte engrescador, que té com a objectiu impulsar el jaciment com a referent patrimonial i turístic del Penedès i augmentar l'interès científic i sociocultural, L'Estació Experimental Arqueològica de la Vinya a l'antiguitat.
El projecte té com a objectiu la recreació del procés complet del cultiu de vinya i d'elaboració de vi en l'antiguitat. Consisteix en la plantació d'una vinya experimental seguint els mètodes i tècniques que ens proporciona la recerca i les fonts escrites de l'antiguitat. Contempla la construcció d'un cup i una premsa seguint els models de l'època per recrear el procés de trepitjat i premsat del vi en època ibèrica. Aquesta estació experimental ha de servir per proporcionar-nos més dades científiques per a comprendre el conreu de la vinya en època antiga, així com posar les bases per a l'elaboració de vins seguint les tècniques clàssiques d'època ibèrica. A més, s'utilitzaran de forma didàctica per realitzar jornades relacionades amb la poda, verema i trepitjat, elaboració i consum del vi en època antiga. Les primeres evidències del cultiu de vinya i elaboració de vi a Catalunya s'han documentat al jaciment arqueològic de la Font de la Canya, al municipi d'Avinyonet del Penedès. Per aquest motiu, es considera que la construcció de l'Estació Experimental Arqueològica de la Vinya és un element clau per a la continuació de l'activitat científica i la divulgació social del patrimoni.
Aquest projecte te diverses fases que s'aniran realitzant els anys vinents:
 -Fase I: La primera fase d'actuació s'ha iniciat en el mes de maig amb la plantació d'uns 120 ceps (de les varietats: Xarel·lo i Sumoll, amb peu americà) que s'han ubicat en dos sectors diferenciats: als jardins de les instal·lacions de Sant Pere d'Avinyó, la seu de la cooperativa i espai de recepció de visitants i de tallers, i al mateix jaciment de la Font de la Canya.



La plantació estarà supervisada per l'equip d'arqueologia de la Font de la Canya assegurant que es realitzi de forma semblant al mode ibèric.
-Les vinyes de l'antiguitat no eren com les coneixem avui en dia, ja que es deixaven créixer en altura emparrades al voltant d'altres arbres fruiters com poden ser figueres o magraners, conformant pèrgoles. -. (El projecte és una iniciativa de la cooperativa d'arqueologia ArqueoVitis sccl, que gestiona la recerca i difusió del jaciment de la Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès, juntament amb Cellers Torres, que aporta l'experiència i l'assessorament del departament de viticultura i cofinança el projecte). Durant aquesta primera fase, també es planteja la reproducció d'eines ibèriques amb les quals es treballarà la vinya d'una manera semblant a l'època. Per a la fabricació d'aquestes es compta amb la col·laboració de Miquel Segura, especialista en reproduccions metal·lúrgiques de l'antiguitat.
També està prevista la plantació d'arbres fruiters i l'elaboració de tovots (any 2018).
-Fase II: Construcció d'una casa ibèrica, fabricada amb tovots, sòcols de pedra i fusta, seguint els mètodes antics (any 2019)
-Fase III: Construcció d'un cup i una premsa ibèrics adossats a la casa construïda durant la fase II (any 2020). _
-Fase IV: Reproducció de recipients ceràmics i metàl·lics on es conservava i es consumia el vi, i primeres experimentacions amb vi natural (any 2020).
El projecte vol recrear els utensilis ceràmics de l'època relacionats amb el vi documentats al jaciment penedesenc, des de les àmfores per a emmagatzemar i transportar el vi fins a les copes i bols per al seu consum. Es compta amb la col·laboració i assessorament del ceramista Martí Baltà de Ceràmiques Baltà de Vilafranca del Penedès. A més, es preveu començar a elaborar els tovots necessaris per a la construcció de la casa durant les següents fases, mitjançant la realització d'un Camp de Treball organitzat per la Generalitat de Catalunya durant l'estiu de 2018, implementant la participació de joves en la recerca experimental.
Aquest projecte pot aportar un valor afegit al jaciment de la Font de la Canya i al territori del Penedès convertint-lo en pioner en oferir una recreació científica experimental del procés complet d'elaboració i consum del vi a l'antiguitat.
Ara que hi ha un interès públic en augment per tot allò que està relacionat amb el vi i que algú ha batejat amb el mot "enoturisme", aquest espai pot ser un atractiu potent i esdevenir un nexe d'unió inesperat entre la cultura del vi i el fet de voler saber més de l'època ibera, els seus costums i l'arqueologia en general.
També suposarà un impuls en l'àmbit acadèmic, ja que es realitzaran nombroses publicacions en revistes científiques de prestigi i s'establiran convenis de col·laboració amb institucions acadèmiques com la Universitat de Lleida, la Universitat de Barcelona i la Ciutadella Ibèrica de Calafell, la qual també planteja realitzar un cultiu semblant. Es realitzaran activitats divulgatives de tot el procés d'elaboració del vi, com jornades científic-culturals durant la plantació, verema i fermentació del most acompanyades d'activitats recreatives, com concerts o tasts de vins.

La vall de riu Foix, una zona plagada d'assentaments de l'època preibèrica.
El Puig del Cocodril i la Timba de Santa Bàrbara.
Aquesta zona del Penedès va ser en el seu temps, un espai estratègic en l'àmbit comercial, agrícola i de circulació, per això, en els darrers anys s'hi han succeït diverses troballes d'assentaments. Els treballs de recerca que s'estan realitzant darrerament en aquests jaciments se centren, com hem anat dient, en indagar sobre els orígens de la població penedesenca en el moment de la primera sedentarització del territori, relacionada, entre d'altres, amb cultiu el de la vinya i el comerç amb les diferents cultures de la mediterrània.



D'aquests hi destaquem un parell que estan en procés d'estudi, el Puig del Cocodril i la Timba de Santa Bàrbara.
El Puig del Cocodril, situat al costat del Castell de Subirats, podria complir les funcions de poder i de control dels diversos jaciments del territori de la Cossetània Oriental. La recerca efectuada a tret a la llum una gran fortificació cossetana de més d'1 Ha d'extensió. S'ha identificat un fossat defensiu, una muralla i un barri de cases en un estat de conservació excepcional. Aquesta, com hem dit abans, podria haver fet les funcions de control del centre de mercaderies de la Font de la Canya. Entre les restes descobertes destaquen les relacionades amb el món del vi i la vinya. Tres àmfores ibèriques senceres, diverses gerres per a servir vi i ceràmiques importades de Grècia, Itàlia i Eivissa. 
Planot de la Timba de Santa Barbara 

Jaciment de la primera edat de ferro (650-575aC) ubicat al terme municipal de Castellet i la Gornal a Alt Penedès. 



Es tractaria d'un enclavament autònom amb un marcat caràcter estratègic i comercial. De les tasques realitzades es destaquen possibles estructures de defensa i abundant material d'àmfores fenícies.
Dels treballs de prospecció amb detector de metall que es va efectuar als camps circumdants del jaciment, es va poder recuperar una moneda que correspon a un òbol d’argent de la colònia grega de Massàlia (actual Marsella) dels segles IV-III aC. Els altres materials localitzats corresponen a cinc denes de plom i a una agulla d’una fíbula de bronze.








Aquí us deixo un enllaç d'un video del jaciment 
Aquest, és un resum dels diferents jaciments en estudi que ens estan mostrant com era el dia a dia dels pobladors cossetans (Ibers) d'aquesta zona del Penedès. Haurem d'estar atents a la inauguració de noves instal·lacions i dels diferents treballs als jaciments que aportaran més valor al visitant.
Tota la informació i el recull fotogràfic d'aquest article provee de la documentació de  cooperativa ArqueoVitis i la recerca arqueològica de la vinya i el vi al Penedès.
www.arqueovitis.com