D.O. Penedès
Ara fa uns anys, quan això dels
monovarietals de Xarel·lo buscant la personalitat del Penedès s'estava gestant
vaig tenir la sort de tastar el Xarel·lo de Nadal. No sé si va ser la sorpresa
o que aquella anyada era molt agraïda però va ser una descoberta que mai oblidaré.
Després d'uns anys i tastant diferents anyades he pogut comprovar que no va ser flor d'un dia. Tot i que hi
dono voltes al cap, no sé si va ser aquell mateix any o el següent que novament
em vaig sentir de cop envoltat per una primavera floral i mediterrània quan
vaig tastar del mateix celler Nadal el Xarel·lo Vermell, vi del qual mai em
cansaré de parlar i beure.
Us faré cinc cèntims del que us
podeu trobar en aquest vi, però que voleu que us digui, un cop vist com és
l'ampolla i amb el nom après jo aniria cap a la botiga n'agafaria una i amb un
cop de fred el tindreu ràpidament llets per gaudir-ho.
A veure, anem per un bosc
mediterrani, envoltats de fonoll i plantes aromàtiques com la farigola o la
camamilla. La frescor ens envolta. Als vorals del caminet i arrecerat del sol
directe ens trobem grupets de mates de maduixetes silvestres, n'agafem uns
quants fruits, uns de molt madurs i d'altres amb aquell puntet encara rosa
claret amb tocs groguencs i un xic d'acidesa a la boca. De cop i volta el
bosquet perd densitat i davant nostre anunciat per un esclatant raig de sol
se'ns apareix una feixa allargada i un punt abrupte de color verd clar, un camp
de fenc acaronat per la brisa que aixeca una aroma característica d'aquest
cereal. Més enllà un petit talús amb una dotzena de pomeres amb petites pomes
roses. Una sensació de frescor agafa volum i ens abraça tot acaronant-nos.
Agraïts, relaxats i alliberats.
Jo, ja el sento a la boca i percep
els seus aromes, no sé si us passa el mateix...
*Que més us puc explicar, el vi té uns 13 graus i per
gaudir-ho deixeu que es refredi fins a uns 8-10 graus. Salut!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada