Neix la Plataforma
“Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”.
Aquesta pretén iniciar un
autèntic procés de participació del Pla Territorial Parcial del Penedès.
Un bon nombre d’agents
socials del territori liderats per les patronals del cava i el vi: Institut del
Cava, Pimecava i UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i per el CEPVI (Centre
d'Estudis del Paisatge Vitivinícola), veuen grans amenaces en el plantejament
actual del Pla Territorial Parcial (PTP) del Penedès. Per les informacions conegudes fins
avui, consideren que aquest pla posa en perill la identitat i el futur del
Penedès com una comarca amb un entorn únic, un consolidat teixit agroindustrial
i una destinació enoturística de gran valor.
Amb la creació de la
plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, els agents volen
lluitar perquè el PTP del Penedès es comprometi a preservar i potenciar tots
aquells elements que garanteixin la continuïtat i la sostenibilitat del
paisatge vitivinícola com a motor del desenvolupament de l’economia de la
comarca. Amb la campanya d’adhesions en marxa, es preveu que un bon nombre
d’entitats i empreses del territori s’afegeixin a les reclamacions i es pugui
així reconduir les propostes amb un nou Planejament pel Penedès, participatiu i
sensible amb el territori i la seva identitat. Pretenen així impulsar un
autèntic procés de participació del PTP del Penedès, mitjançant aquesta
plataforma, donant veu a les iniciatives que es puguin donar, i fent el
seguiment de la tramitació del planejament.
L’actual gestió del PTP del
Penedès, caracteritzada fins ara per la manca de transparència, genera una
forta inquietud social respecte el futur de la comarca i de la seva identitat
vitivinícola. Algunes de les possibles conseqüències detectades són la pèrdua
del conreu de la vinya com a sòl de protecció, que obvia els enclavaments
vitivinícoles com gestors del paisatge, que traça nous vials i que proposa
implantacions d’activitat industrial amb una gran afecció a paisatges de gran
valor, desconsiderant especialment el valor singular del paisatge de la
vinya.
En aquest context, els
agents socials del territori creuen que encara és possible reconduir la
situació, i que cal fer-ho des de l’inici de la tramitació. Entre les seves
demandes, els agents defensen un marc social, econòmic i cultural equilibrat
basat especialment en la identitat vitivinícola. Creuen que el PTP del Penedès
és una gran oportunitat per corregir els desequilibris territorials i alhora
les traces i externalitats negatives que l’afecten sense generar-ne de noves.
De la mateixa manera, els professionals del sector del turisme coincideixen en
la necessitat de defensar estratègicament una única marca territorial.
Finalment, creuen que el PTP del Penedès pot permetre al conjunt del territori
posicionar-se clarament com el Pulmó Verd Productiu de de l’àmbit metropolità
de Barcelona.
Perquè quedi
més clara la reivindicació, us adjunto les conclusions que han fet necessaria
la creació d’aquesta plataforma.
Per què considerem una amenaça l’actual PTP del Penedès?
L’absència fins avui de transparència en la gestió del PTP del Penedès genera
una forta i progressiva inquietud social en general respecte el futur de la
identitat vitivinícola del Penedès que es manifesta en preocupacions concretes.
· Proposta
de quart cinturó
– Per la generació de problemàtiques puntuals, malgrat la seva extensió, com la
desencertada proposta del IV Cinturó que comporta el risc de greus problemes
tant per a paisatges singulars de la vinya, com per a diversos nuclis urbans:
Espiells, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons, La Beguda Alta i Baixa
i Sant Joan Samora.
– Per la seva afecció directa i indirecta a grans extensions de vinya.
– Per la seva afecció directa a Paratges de Cava Qualificats. Territoris, entre
d’altres, que generen el cava, avui per avui, de major qualitat, i que mostren
el valor també econòmic i l’activitat dels territoris amenaçats.
– Per l’afecció que causa a diferents cellers de la zona i al seu entorn, que és
part indissociable de la seva activitat econòmica.
· Proposa
un canvi de categories dels espais oberts
– La pèrdua del conreu de la vinya com a sòl de protecció, introduint per sobre
graus de protecció diversos, amb unes categories noves, però que fan perdre la
identitat de la comarca, i de pas la protecció d’aquest conreu per si mateix: l’estructura
dels espais oberts de la comarca es manté a partir d’unes proteccions que no són
la vinya.
– Obvia els enclavament vitivinícoles, com cellers i masies que contenen
explotacions que, com a elements generadors de paisatge comporten la gestió del
territori al seu voltant. Aquest reconeixement és clau per entendre avui els
espais oberts al Penedès. Avui aquestes masies i cellers ofereixen nous serveis
de gran qualitat també associats al turisme, que exporten el nostre paisatge
arreu del món.
– Malgrat intenta especialitzar els espais de connexió amb noves categories,
genera encara un planejament excloent amb característiques que en realitat es
superposen. El nou planejament ha de permetre una lectura de capes, on
convisquin diverses realitats i demandes sobre un mateix territori. Aquesta
metodologia permetrà una lectura més completa i complexa, permetent sobreposar
proteccions naturals i econòmiques; valors socials i culturals; etc. Fet clau
en uns espais oberts tant dinàmics com els de la vinya.
· Traça
nous vials secundaris i implantacions d’activitat amb una gran afecció a
paisatges de gran valor
Atenent a afeccions prèvies, com el corredor de l’AVE, o a demandes de
mobilitat sobrevingudes per implantacions logístiques puntuals recents. No és
possible que els interessos privats de determinades implantacions justifiquin
la pèrdua de la qualitat del paisatge de poblacions senceres, com Sant Llorenç
d’Hortons, Gelida, Sant Sadurní, l’Arboç o Banyeres del Penedès. El paisatge és
un bé comú, i al Penedès, la vinya n’és el principal generador.
· Desconsidera
el valor singular del paisatge de la vinya que cal vincular-lo al planejament
amb caràcter normatiu, a partir de les directrius del Catàleg de Paisatge així
com de l’ actualització de la Carta del Paisatge
El paisatge vitivinícola es una actiu econòmic social i cultural irrenunciable
pel desenvolupament del Penedès que cal llegir des d’ una dimensió també estètica
per evitar intervencions tòxiques.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada