D'uns fonaments que
han viscut moltes històries però que encara son prou sòlids, les cooperatives
reinventades fitxant els ulls en el futur.
Dalt la vila de Falset,
allà on no hi arriba ni el campanar de l'Església,
s'enlairen amb força uns murs de pedra amb molta història. Avui en dia aquests
acullen l'anomenat castell del vi, centre de divulgació de la cultura del vi.
Des de la seva posició
dominat i estratègica podem fer una visió complerta de la comarca.
Si guiem la
vista cap el nord la serra del Montsant se'ns mostra amb tota la seva bellesa.
Amagats entre una sinuosa orografia ens hem d'imaginar petits poblets gairebé
sempre enfilats a la muntanya. Una mica cap a l'est el pantà de Siurana i
la serra de Pradell. Vora Falset Sant Gregori encabit a les roques roges.
Fitxant l'atenció cap a mar, la Serra de Llaberia i a l'oest molt sovint les
boires marquen el camí que fa l'Ebre. Terra de vinyes, oliveres i
d'ametllers que pels voltants de finals de gener anuncien amb la seva
espectacular floració un nou cicle vital ple d'incerteses.
És aquí, on les
diferent cooperatives repartides per aquestes contrades han construït i
comparteixen un història comuna que va quedar per sempre en la memòria del
passat, son una realitat en el present i qui pot dir avui el que poden
representar en el futur.
En el seu moment, el cooperativisme va servir per a que molts pagesos
no abandonessin el tros. Eren temps difícils i el més " fàcil" era
anar cap a les urbs tot buscant un sou per poder subsistir. Aquest sistema va
salvar de la desaparició a molts pobles, formes de viure, paisatges...en
definitiva part de la història d'aquesta comarca.
Més tard i resumint, èpoques de vi a doll considerat fort i
de poca qualitat. Dècades d'èxode continu i desertització.
Arribaren els
90 i amb el boom dels vins del Priorat una escletxa de llum torna a il·luminar
aquestes terres tot portant un bri d'esperança.
Avui dia ja no estem
en aquells anys de foscor, centenars de cellers estan establerts per tots els
pobles fent més pròsper el present i sembla que també el futur de la població.
Igualment, les cooperatives, que com abans dèiem,
van ser la resistència del territori, ara, mica en mica s'han anat
reinventant i també ofereixen productes de qualitat.
Analitzat tot això ve
la pregunta que tothom es fa. Quin és el paper que jugaran
les cooperatives en el futur? Tenen un espai en l'actual sistema econòmic?...
Ben cert és que amb
l'actual crisi econòmica i de sistema, les cooperatives sembla que poden tornar
a ser una peça a tenir en compte. En el seu moment ho van ser i ara més
modernes, més preparades i oferint bons productes poden continuar fent camí. El
temps ens ho dirà.
Amb noves propostes
com és la fira de les cooperatives agrícoles del Priorat realitzada al castell
del vi s’està agraint la tasca que aquestes han realitzat al llarg del temps i
a la vegada se’ls dona l’oportunitat de presentar i donar a conèixer d’una
forma directa i festiva els seus productes a la gent.
